La vergonya de Gaza, per Joan FERRAN (PSC)

Marc escrigué:

"A la pregunta de que es terrorisme d'estat crec que com diuen per aquí, sovint la gent defineix erroneament el que es terrorisme d'estat. Terrorisme d'estat es financiar i donar suport moral i material a grups terroristes i punt. A quin grup terrorista esta donant suport Israel? Que jo sapiga a cap.

Marc, considero que aquí t'equivoques de ple. És més, la teva definició és totalment errònea.

Segons la Wikipedia espanyola hi ha varis tipus de terrorisme d'estat, vegem-ne simplement el primer, que no em podràs negar que afecta plenament a Israel: "Uso de la coacción o persecución ilegítima, el secuestro, la tortura, el asesinato o ejecución extrajudicial utilizando recursos policiales, parapoliciales o paramilitares."

Que me'n dius d'això? I què me'n dius de convertir Gaza en un camp de refugiats on cada dia mor gent de gana? I d'utilitzar armes il·legals?

espiadimonis escrigué:

Ornitorrinc:
De debò et creus que si Israel hagués demanat a l’Argentina l’extradició d’Eichmann, se li hagués concedit? De debò et creus que si Israel demanés l’extradició d’un terrorista àrab amagat i protegit per un país també àrab, aquest li hagués concedit? De quina legalitat em parles, somiatruites? On la legalitat no existeix, hom queda lliure per actuar. Vejam si despertes i t’adones que el món no és Occident, on més o menys la justícia és independent del poder polític.
Que l’aparició d’Eichmann a Jerusalem era del tot legal ho prova que ni tan sols el seu advocat defensor, Servatius –advocat alemany pagat pel tresor públic d’Israel- va utilitzar aquest fet per demanar l’absolució de l’acusat. Tampoc cap país va dubtar de la justícia del fet, perquè no hi van haver pressions per tal que Israel l’alliberés.
Però has hagut de venir tu i dir que Eichmann fou “assassinat”, negant, amb aquesta paraula, tota mena de legitimitat no pas al fet de portar-lo a Israel, sinó al fet que fos jutjat per una audiència pública i amb tota classe de garanties processals. Ja sabíem que eres un antisemita, només ens mancava saber que, a més, ets un miserable moral.

P.S. Repeteixo el que he dit en un altre missatge d’un altre fil: No respondré cap mes “perla” teva a menys que el teus escrits no tinguin respecte i substància. Ja llegeixo prou propaganda antisemita al diari per, a més, haver de llegir la teva.

espiadimonis, respon les perles que vulguis o no, llibertat i respecte per davant de tot.

En quant als drets ajusticiadors d'Israel, pel que dius són totals i indiscutibles. Si el Govern israelià creu que hi ha una persona culpable del que considerin, tant hi fa la postura del país on resideixi, de la legalitat internacional, de les normes jurídiques bàsiques; es segresta, s'elimina i en paus. És això el que vols dir?

Potser la paraula assassinar no era del tot correcte, rectifico, potser millor executar. Però t'has fixat en que parlava d'Eichmann com a criminal? No, sembla que això ho passes per alt. I em ratifico en el que deia, aquest cas és un dels exemples del terrorisme d'estat aplicat per Israel.

Altra cop m'acuses d'antisemita... Una simple pregunta: segons tu, es pot ser contrari a les accions del Govern d'Israel i no ser antisemita?

Cita :

Està clar que per tu Israel, per tant suposo que abans que català et deus sentir israelià...

Qüestionar la doble adscripció dels jueus (a Israel i al país on s'ha nascut) és un dels típcs arguments dels judeòfobs. D'aquí a declarar els jueus traïdors a la pàtria només hi ha un pas.

Cita :

Altra cop m'acuses d'antisemita... Una simple pregunta: segons tu, es pot ser contrari a les accions del Govern d'Israel i no ser antisemita?

És clar que es pot. Criticar certes accions d'Israel no és ser antijueu, però tots els antijueus critiquen Israel. I no t'equivoquis: hi ha jueus antijueus. L'autoodi no és patrimoni exclusiu dels catalans.

Crec que és un error dubtar de la doble adscripció de una comunitat nacional i religiosa. Normalment la persona te múltiples adscripcions i les viu amb naturalitat en la seva vida diària, es pot pertànyer: A una religió, un comunitat nacional, una grup de treball o d'estudis, uns hàbits alimentaris, futbolística, política, etc.
Exemple és pot ser soci del barça i fumador sense que sigui cap conflicte.

Perquè molts cops quan busques correlacions entre les adscripcions et trobes amb sorpreses, quan compares diverses adcripcions. Exemple, un estudi de l'exèrcit alemany, que per desgràcia mai va arribar a la opinió pública, a l'Alemanya de IGM els jueus eren l'1% de la població però els percentatge de condecoracions de jueus en l'exèrcit de Kaiser va ser força superior al seu percentatge de població. De fet el estudi no és publicar perquè és volia demostrar el contrari.

Algú dubta de la adscripció dels habitants musulmans de Ceuta i Melilla per ser musulmans? Jo no i la trobo amb sentir-se nacionalment espanyols.
Ni que ser Jueu i català sigui una tria què porti a colisions.

D'autoodi els catalans i els jueus podríem organitzar màsters, però això entra també amb la mobilitat de les adscripcions. Com Joan Ferran que ha triat una adcripció espanyola a més anticatalanista. I a més repeteix tots els mantres antiisraelians existents.

De fet no tota la població israeliana a aprovat l'us de la força i la seva intensitat contra Hamas. I no tota la deu aprovar i desaprovar en la mateixa mesura. Igualment Hi han palestins de Gaza enfrontats a Hamas i han donat suport a Israel ajundant-los a marcar i identificar objectius.

La esquerra hipocrita.

Xevi
....................
14 de Gener de 2009

Israel i l'esquerra farisea

Francesc Puigpelat
www.e-noticies.cat

Vagi per endavant que no estic d'acord amb la Pilar Rahola ni justificaré apriorísticament qualsevol decisió militar que prengui el govern de torn d'Israel. La Rahola es queixa molt del maniqueisme en què cauen els anti-israelians. Té raó, però el problema és que, combatent amb tanta vehemència els anti-israelians, ella mateixa esdevé una maniquea de signe contrari: els bons d'Israel contra els dolents palestins.

Jo crec que a qualsevol guerra les culpes solen estar bastant ben repartides, però no és aquest el tema que vull tractar. Prefereixo fixar-me en les actituds locals entorn al problema: el conflicte entre Israel i els palestins funciona com un mirall que reflecteix molt bé les misèries polítiques de Catalunya, especialment les de l'esquerra. I, concretament, la seva hipocresia.

L'esquerra catalana organitza manifestacions massives quan es tracta d'oposar-se a conflictes en els que intervenen els seus dos grans enemics: els Estats Units i Israel. Afirma mobilitzar-se en nom de la pau i dels drets humans. Però no és veritat. Perquè hi ha molts conflictes on estan en joc la pau i els drets humans i l'esquerra no piula. Això s'aprecia només amb un parell d'exemples:

1.- La guerra de Geòrgia. L'agost d'aquest any, els tancs russos van envair Geòrgia i van emprendre una guerra llampec que va costar per damunt dels 1.500 morts (més que a Gaza fins ara), entre els quals hi havia nombrosa població civil. La guerra va ser declarada de forma unilateral i amb l'oposició de l'ONU. Preguntes incòmodes: algun partit d'esquerra va protestar? Es va convocar cap manifestació? Van aparèixer cartells per tot arreu acusant Rússia de terrorista, de genocida o de fer de Geòrgia un camp de concentració?

2.- La guerra de Darfur. El govern islamista de Karthum sosté des de fa anys una guerra contra la població negra de Darfur, de religió animista, que ha causat, pel cap baix, 200.000 morts, centenars de milers de refugiats, exiliats, epidèmies i desnutrició de nens. En aquest cas (a diferència de Gaza) es tracta molt clarament d'un genocidi amb totes les de la llei, anàleg al que hi va haver a Ruanda el 1994. Noves preguntes incòmodes: hi ha hagut cap manifestació de l'esquerra? Se sap que Joan Saura hagi mogut un dit? Han llegit algun manifest Pilar Bardem, Lluís Llach i altres progressistes professionals?

Els exemples podrien multiplicar-se fins a l'infinit: Txetxènia, Kosovo, Croàcia, Bòsnia, Sri Lanka, el Congo, Sierra Leone, etc. Tots ells conflictes recents, sagnants i que no han merescut la més mínima atenció de la nostra esquerra farisea. Només silenci i indiferència.

Per què? Molt senzill: a l'esquerra catalana li importen un rave els palestins, els sudanesos, els georgians, els kosovars, els iraquians o els congolesos. L'únic que els interessa és buscar una excusa per atacar els Estats Units i Israel. El ressentiment de la fracassada esquerra post-marxista és profund, visceral, radical, hipòcrita i, sobretot, mesquí. Molt mesquí.

L'article del Francesc Puigpelat estaria bé si no fós per l'ús en negatiu que fa del terme "fariseu", ús propi de l'anti-semitisme cristià.

Els fariseus formen part de la tradició del judaisme clàssic, i són per tant els predecessors del que avui dia s'entén com a jueus ortodoxos.

Ornitorrinc:
1. Parles de TV3. Bé sàpigues que la van pensar per espanyolitzar per molt que estigui en català. Pàtria, quina pàtria, la seva no és precisament la catalana.
2. La Terribes, no és justament pro catalana, com tampoc ho han estat l'Escribano o el Majó.
3. Com ho definiries l'ús de sang contaminada de Sida en un atemptat terrorista d'Al-fatah dels anys 90 i tants, contra població civil israeliana?
4. On trobes tu, que hi hagi tot això en els palestins quan tu defineixes per la wikipèdia espanyola el concepte terrorisme d'estat?
5. Un camp de refugiats MAI NO POT ESTAR DINS DE LES TEVES FRONTERES!!!!!!! Egipte durant els anys posteriors a l'annexió del 49, sí que ho van convertit en un camp de DESPLAÇATS.
6. En Losantos & co. van seguir les instruccions d'Aznar a partir de l'11-S. Abans eren tant antijueus com anticatalans.

Continuarà...