ISRAEL, UNA DEMOCRÀCIA ASSETJADA

ISRAEL, UNA DEMOCRÀCIA ASSETJADA

Francesc-Marc Álvaro

No es recorda prou, quan es parla del seixantè aniversari de la creació de l’estat d’Israel, que el país nascut l’any 1948 és l’única veritable democràcia del Pròxim Orient. Fa estrany que des de determinats llocs, per exemple des de Barcelona i Madrid, es vulguin donar lliçons de drets humans, de pluralisme i de llibertat d’expressió a la societat israeliana. Des d’una cultura política com l’espanyola, marcada per tantes dècades de dictadura, intolerància i antieuropeisme, fa riure que es jutgi frívolament una nació que, des del primer dia de la seva independència, ha de combatre per assegurar que no serà literalment esborrada del mapa.

Amb els prejudicis habituals de la dreta i l’esquerra locals (en això s’assemblen molt una i altra), no es té en compte que un dels grans reptes d’Israel ha estat fer compatible un sistema democràtic amb una permanent mobilització militar, extrem que costa d’imaginar des de les nostres vides confortables. Els israelians no fan la guerra per gust, òbviament. Han de defensar armes en mà el seu dret a existir i, a més, ho han de fer d’acord amb uns principis democràtics que els seus enemics, en canvi, vulneren o senzillament ignoren. Per això diem que Israel, tot i ser un país que ha assolit un alt nivell de progrés econòmic, social, cultural i tècnic, és una democràcia assetjada. S’ha de recordar que, malgrat el terrorisme constant dels grups palestins i el períodes de guerra més o menys convencional, Israel segueix funcionant com qualsevol societat oberta on la separació de poders, l’escrutini públic dels governants i les garanties de la llei no es poden suspendre ni obviar. En aquest sentit, val la pena recordar que el darrer informe de l’ong Reporters sense fronteres assegura que els periodistes israelians gaudeixen d’una llibertat “sense comparació a la regió”. D’altra banda, la premsa israeliana és d’una independència i credibilitat envejables, fins i tot quan aborda una qüestió tan delicada com la situació que es viu als territoris ocupats.

Siguem seriosos i no ens deixem dominar per les simplificacions habituals. El israelians estimen tant la seva supervivència com el seu sistema democràtic i és ben lògic: si hi ha algú al món que coneix els mals del totalitarisme és el poble jueu, que el va patir de manera monstruosa a l’Alemanya nazi i també a Rússia, abans i després de la revolució, sense comptar els segles de persecucions arreu, cas de la Inquisició espanyola. Hi ha pocs governs al món que, com el d’Israel, siguin observats amb lupa diàriament pels seus ciutadans, la qual cosa demostra que viure envoltat d’enemics, contra el que diu el tòpic, no ha fet retrocedir els valors democràtics d’un país que representa el millor de l’herència occidental.

Els israelians tenen dret a celebrar la seva història. I els palestins tenen tot el dret a tenir ben aviat el seu estat propi independent al costat de l’estat d’Israel, una solució que – recordem-ho - el 1948 van refusar. El futur dels israelians va unit a la sort dels palestins, això és clar. Però la democràcia no pot quedar al marge d’aquest tauler ni és un assumpte secundari. El moviment Hamàs, organització política integrista que practica el terrorisme i controla avui la franja de Gaza, va guanyar les eleccions a Palestina però ho va fer amb un programa no pas democràtic que, a més, segueix propugnant la destrucció d’Israel. Poden els israelians acceptar un estat palestí que acabi sent un titella d’Iran, el règim del qual repeteix tothora que té com a objectiu prioritari posar fi al que anomenen “l’entitat sionista”? Cal ajudar de debò els palestins moderats a guanyar la partida enfront dels grups extremistes i cal posar-nos en el lloc d’aquells que viuen cada dia enfront del nou totalitarisme islamista, el mateix que va colpejar Madrid i Londres amb els mètodes criminals que, des de fa anys, coneixen a Tel Aviv.

La democràcia israeliana necessita tenir més democràcies de debò al seu voltant, començant per la que els palestins han de construir, alliberats de les ingerències que manipulen la seva causa. Les democràcies són màquines de pau mentre les autocràcies, les dictadures i les teocràcies sempre acaben preferint la guerra per tal de mantenir els sàtrapes de torn arrapats a la cadira. El poble jueu i el poble palestí, després de tant de sofriment, mereixen trobar aquest camí.

Senyor Àlvaro: els palestins no són una nació a banda, sinó que són part de la nació àrab!

A la plana de caire marxista "la fàbrica" dirigida per la senyora Laia ALTARRIBA, membre d'Endavant-OSAN i d'altres associacions de caire revolucionari fa referència a l'estat d'Israel:


Monogràfic sobre els 60 anys de la Naqba

www.fabrica.cat

El 14 de maig de 1948 es va proclamar la constitució de l'Estat d'Israel. Molts mitjans de comunicació catalans ho han recordat aquests dies. Aquella proclamació no va significar només la creació d'un nou Estat, sinó que també va comportar el que els palestins anomenen la Naqba, "la Catàstrofe". És a dir, el desplaçament forçós de 750.000 palestins cap als estats veïns i als camps que ara s'anomenen els territoris ocupats. Milers de palestins van morir durant la Naqba, i 4.000 poblacions van ser esborrades del mapa. Al llarg d'aquests 60 anys el nombre de refugiats ha augmentat fins a diversos milions (fins a gairebé 2 milions segons l'article d'Ingrid Jaradat. I segons l'UNRWA, comptant les famílies posteriors dels desplaçats, pujava a 4.4 milions el 2005).


La Fàbrica hem elaborat un dossier monogràfic per recordar el que va succeir el 1948 i també denunciar la situació d'ocupació i apartheid que pateix encara avui en dia el poble palestí. Per això hem traduït textos d'autors d'orígens diversos que ens apropen a la realitat d'aquella catàstrofe.



Articles que hem traduït La Fàbrica per aquest recull monogràfic

Aquesta terra era seva


Hannah Mermelstein

"El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta"."



La recepta israeliana per a 2008: Genocidi a Gaza, neteja ètnica a la Ribera Occidental


Ilan Pappé

"No fa gaire temps, vaig afirmar que Israel està fent servir polítiques genocides a la Franja de Gaza. Vaig dubtar abans de fer servir aquest terme tant carregat, i tot i així vaig decidir adoptar-lo. Les respostes que vaig rebre mostraven el malestar pel fet d'usar aquest terme. Hi vaig tronar a pensar durant un temps, però vaig concloure amb una convicció encara més forta: és l'una manera apropiada de descriure el que l'exèrcit israelià està fent a la Franja de Gaza."



Recordant 1948 i mirant cap al futur


Ali Abunimah

"Aquest mes Israel recorda el 60è aniversari de la seva fundació. Però enmig de les festivitats que inclouen visites de celebritats i polítics internacionals hi ha un profund malestar - Israel té cadàvers a l'armari que ha fet grans esforços per amagar, i angoixes respecte un futur incert que fa que molts israelians es qüestionin si l'estat celebrarà el seu 80è aniversari."



Nosaltres no celebrem l'aniversari d'Israel


"A finals d'abril, una nombrosa llista de personalitats jueves britàniques: escriptors com Harold Pinter, actors com Stephen Fry, artistes, professors i acadèmics, advocats, juristes, sindicalistes, metges i científics, o activistes pels drets humans, van fer pública la seva denúncia arran del 60è aniversari de la Naqba. L'escrit fou publicat el 30 d'abril al diari The Guardian i reproduït per nombrosos mitjans arreu del planeta, rebent moltes més adhesions de jueus de tot el món."



Com Israel es va fundar en la Neteja Ètnica


Ilan Pappe

El conegut historiador jueu antisionista Ilan Pappe parla sobre la història d'Israel i el seu rol destructiu a l'Orient Mitjà en aquest article.



60 anys de negació de la justícia i la dignitat


Ingrid Jaradat

Com el conflicte no resolt de la qüestió dels refugiats palestins demostra el fracàs dels drets humans internacionals i el règim humanitari.

[Text traduït pel CIEMEN].





Per saber-ne més

Als Països Catalans, prop d'una vintena d'entitats (entre les quals la Comunitat Palestina de Catalunya i la Xarxa d'Enllaç amb Palestina) han impulsat una campanya per recordar la Catàtrofe i difondre els actes per recordar-ho i denunciar-ho que es fan arreu del país. La campanya també té pàgina web per difondre l'aniversari i les activitats convocades.

Per aprofundir més en el tema, el col·lectiu valencià Palestina Lliure també ha elaborat un recull de textos sobre la Catàstrofe, que es poden consultar a la seva pàgina web .

Així mateix, hi ha la pàgina web Badil Nakb 60 Resources centralitza informació de les activitats organitzades arreu del món per rememorar l'aniversari i denunciar l'ocupació que continua patint el poble palestí.

La web Palestine Remembered també és molt interessant. Conté testimonis escrits i orals de les deportacions i crims que va patir la població palestina el 1948.

Quina merderada, sort que aquesta porqueria només la deu llegir ella i els seus 4 amics.