No és igual la relliscada del rei espanyol l'altre dia en el seu parlament a la ciutat alemanya d'Aachen, Aquisgrà en català, però Aix-la-Chapelle en francès; similar al nom en francès d'una ciutat franceso-occitana Aix-en-Provence (Ais de Provença, en català). A resultes d'aquesta similitut, va fer la salutació en francès als habitans alemanys d'Aquisgrà. Però no és una relliscada banal, la columna d'Arcadi Espada de divendres passat al diari "El Mundo" on es lamentava de la duresa de les dictadures comunistes però relativitzava el nazisme. Arcadi Espada té la barra d'escriure: "Algunas dictaduras, como la española, la portuguesa o la chilena, nunca limitaron hasta los extremos comunistas los movimientos. Sí lo hizo el nazismo en su deriva final, aunque no con las personas, sinó con los judíos." Aquest aclariment final, relliscada (suposant que ho sigui) del columnista, perquè l'efecte és deplorable, resulta aberrant en tota la seva extensió. Perquè diferencia entre persones i jueus, i perquè falseja la història. Deixant de banda que les dictadures que ell mig salva van torturar, empresonar i matar molta gent, no és cert que el nazisme anés contra els jueus "en su deriva final". Les lleis de Nuremberg, adoptades el 15 de setembre de 1935 durant el Reichsparteitag (congrés anyal del Partit Nacionalsocialista) ja van establir la diferència entre persones i jueus, i, a partir d'aquesta data, es va iniciar l'Holocaust. Intolerable tan per a l'autor (Arcadi Espada), com per al diari que ho publica (El Mundo).