El següent article fou escrit per Michael Freund i traduit al català per R. Nissan Ben Abraham. És publicat a la web de "Shavei Israel" i el seu títol és "Confrontant l'història jueva enterrada d'Espanya"
Arrupit a la vora de la mar, ribetejat per avingudes envoltades d'arbres i de moderníssimes botigues, el clos del centre històric de la Ciutat de Mallorca no sembla ser un lloc adequat per descobrir-hi un ininterrumpit afront a la fe i a la Història jueva.
La popular ciutat turística, localitzada en el Mediterrani en front la costa de València, té cert nombre de tresors arquitectònics i històrics que marquen en el paisatge uns punts de recordatori de son vibrant passat.
Abunden els signes i l'informació sobre els encisadors museus i patis, velles esglèsies, runes i arcs romans que ofereixen els visitants un seductor conjunt de vistes i d'experiències a fruir.
Amb més de 20 milions de persones per any que passen per son aeroport internacional, les autoritats locals ténen gran cura de servar i presumir dels llocs diversos que la ciutat els pot oferir, conscients, sens dubte, de llur valor per atreure els turistes rodamons.
Tanmateix, hi ha una excepció cridanera per aquesta regla. En el que sembla un intent premeditat de reescriure el passat, amb prou feines se fa un mínim esforç per recordar l'antigament pròspera vida jueva de la ciutat, la qual es creu que remonta fins al segle 5è.
Es poden passar hores passejant pels estrets carrers medievals, on tot el que va de l'era romana o la conquesta àrab fins a la monarquia espanyola gaudeix de son corresponent lloc al plànol, sense trobar-hi una sola referència a la presència jueva d'antuvi.
No hi ha cap signe que indiqui on eren les antigues sinagogues de la ciutat, cap senyal que mostri on vivien els jueus ni cap memorial que recordi com foren perseguits i assassinats.
És mal de fer fugir de la conclusió que aquest "descuit" no és una mera coincidència. Donat a la cruel manera en què els jueus de Mallorca foren perseguits durant segles, no ens ha de sorprendre que la ciutat s'estimi més no cridar l'atenció envers aquest obscur capítol de la seva història.
Ja a l'any 1305 hi hagué avalots antijueus a Ciutat, i quatre anys més tard s'esdevingué el primer libel de l'illa quan uns jueus foren falsament acusats de l'assessinat d'un nin cristià.
El juliol del 1391, a un avalot dirigit contra els jueus de Ciutat, centenars d'ells foren massacrats, i a 1435, quasi seixanta anys abans l'expulsió dels jueus de la Península Ibèrica, tota la comunitat jueva de Ciutat fou forçada a convertir-se al catolicisme.
Els jueus conversos, tanmateix, no foren mai acceptats pels seus veïns cristians, que els menyspreaven i els denominaven "xuetons", "xuetes" o "cristians nous", una pràctica que per cert continua fins el dia d'avui.
L'Inquisició espanyola fou especialment activa a Mallorca, caçant els "xuetes" i els seus descendents durant segles. A 1675 i 1691, trescents anys després que llurs avantpassats fossin forçats a convertir-se, un gran nombre de "xuetes" foren executats per l'Inquisició per haver practicat el judaisme en secret.
En un cas, el gener de 1675, un jove de 17 anys que no volgué renunciar a la seva fe en el D-éu d'Israel, fou cremat viu a Ciutat per les autoritats eclesiàstiques davant un multitut entussiasmada de 30.000 espectadors.
I a la tardia data del 1856 tornà haver-hi avalots a Ciutat quan uns "xuetes" intentaren adherir-se a un club privat, cosa que ultratjava els residents locals.
Però la ciutat antiga, en el lloc de l'antic Call jueu, no dóna ni una pista ni un sol indici de tot això, mentres que els habitants locals s'estimen més viure en el desmentit que no haver d'acarar llur passat.
Una visita al "website" del municipi de Ciutat en anglès, sembla confirmar tot això, quan la cerca dóna una breu i solitària menció del Call jueu de la ciutat.
Prou irònicament, l'únic objecte visible de l'antiga artesania jueva que hi ha a Ciutat la podem trobar dins una esglèsia. A l'entrada del museu de La Seu hi ha un petit armari de vidre que conté dos Rimmonim, els decoratius ornaments d'argent que se col·loquen damunt la capsa de fusta on s'estotja el Rotlle de la Torà.
Se poden veure clarament les lletres hebrees gravades en ells, i el rètol davora el vidre diu "rimonim" en lletres llatines. Després d'observar-los un poc, me vaig acostar a dos membres de l'esglèsia i els vaig preguntar per què els Rimonim no han estat retornats a la comunitat jueva de Ciutat. Tanmateix, no hi ha cap dubte que són objectes rituals jueus i no els correspòn estar darrere un prestatge de vidre dins una esglèsia.
En feren befa de la meva pregunta, combinant-la a més amb la pretensiosa resposta que "ens alegraria canviar-les amb voltres per qualque objecte de valor", com si l'idea de fer un gest de reconciliació amb els jueus de l'illa fos quelcom inacceptable.
Sembla que l'esglèsia prefereix guardar els Rimonim al mostrador, com una casta de mòrbid trofeu per celebrar la destrucció, segles abans, dels jueus de Ciutat, abans de provar de guarir les ferides del passat.
Però el que l'esglèsia local i els oficials de la Ciutat no acaben d'entendre és que les ferides no poden ser amagades davall la catifa o ignorades. Ha arribat l'hora per Mallorca en particular, i per Espanya en general, d'arribar a un acord més obertament i més honesta amb el que feren al poble jueu.
Francament, hi ha ciutats espanyoles, com la de Girona, on el passat jueu és celebrat i protegit. Però queda el fet que Espanya no té un memorial nacional per les víctimes de l'Inquisició o de l'expulsió, i a llocs com Mallorca se passen per alt per complet la presència jueva.
La veritat és que a les escoles d'Espanya, els alumnes amb prou feines estudien poc més que els detalls més superficials sobre els capítols més obscurs de la seva història nacional, quan l'opresió dels jueus era la política del govern.
Un grup local de Ciutat, anomenat Llegat Jueu, compost principalment per "xuetes", intenta canviar tot això treballant intensament per tal de conservar el vell llegat jueu de la ciutat. Publiquen fins i tot un periòdic erudit de nom Segell destinat a fomentar l'interés per les arrels i l'història jueva de l'àrea.
Un prominent periodista mallorquí, en Miquel Segura, ha escrit agosarats articles i llibres subratllant la seva identitat jueva-xueta i reptant la societat a posar fi als persistents sentiments d'intolerància i de fanatisme contra els jueus i llurs descendents, que encara hi romancegen.
Però la societat espanyola ha de mester fer més, molt més, per tal de confrontar aquests temes cara a cara. Segles poden haver passat des de que els jueus foren engegats a l'exili o forçats a convertir-se, però quan arriba el moment de questionar la veritat històrica o la justícia, no hi pot haver res semblant a un estatut de restriccions.
El podeu trobar al següent enllaç:
http://d3147106.u88.securedc.com/ct/Article.aspx?ID=19&CommName=Articles
Dg Feb 17, 2008 9:47 pm