Ahir vaig enviar un parell de notes, però malauradament s´han perdut
en la paperera del forum, que vaig omplit de mica en mica.
El cas és que estava treballant amb una moneda, maldita Pautalia, i
vaig confeccionar l´arxiu de rigor. S´em plantejava la questió d´acceptar
una paraula que no havia vist relacionada als xicotets diccionaris d´hebreu
que vinc utilitzant amb més frequència,l´un del malaurat Luis Alonso Schökel
de Bíblic, i l´altre de Judith Targarona Borràs, genéric.
No dispose de diccionaris d´arameu i fenici que hagueren estat
virtuals, raó per la qual em va romandre i mantinc el dubte.
Bo, no vullc allargarme massa, la questió és que ún dels cuatre
versicles que acompanyen habitualment les monedes en questió, diu,
"ad_ygdt_gj", (amb) la mà tallà la guedeja, i el mot en questió no el
trovaba. Avui és mot comú i aquesta sería una mostra del seu ús antic.
Com succeeix amb la majoria de les emissions europees coetánees, la
llaçada, la lliga, el llaç entre els dissenys s´hi manifesta clar, s´hi
confronten la melena del lleó, amb la guirnalda dels cabells de l´home.
Aquest art és consequència d´un control de falsificacions d´epoca, de forma
que els textos s´acompassen amb ambdues cares de la moneda i dificulten la
seua separació física; les dues estàn llaçades en el disseny; mantenen una
especie de diàleg.
El versicle que l´acompanya, "adyj_gdo", fa referència a l´acció
previa de perseguirlo acosarlo, acaçarlo, duta a cap per "dgo", [Dago] or
[yago], que podría correspondres amb el nom de l´autoritat.
Els altres versicles, "aopy_sptt_gd", de elevada justicia, lligat; i
"rsk_gdy_mjt_gd", per assenyalar l´autorització "rsk", i l´acte "mjt",
d´encunyar la moneda.
Bo, deixant de banda l´inscripció, de vegades em pregunte, qué perdem
i qué guanyem mantenint l´anonimat de les seves llegendes?. Per mí, que no
comercíe, ni en col.leccione tampoc, m´aconforme a conéixerles,
analitzar-les, repensarles, però no m´imagine fent l´absurd ejercici de
posseïrles, sense escoltar-les, apreciant-les fins i tot sense saber qué ens
diuen, ignorant-les en gran mesura.
Confie, que entre tots serem capaços d´encetar un projecte per
aconseguir transliterar i traduïr el patrimoni históric de l´humanitat,
durant aquest segle.
El fet d´haver mantingut durant segles el misteri pot convertir-se en
una al.licient per recuperar-lo en només una centuria.
Aprofite l´ocassió per dessitjar que la transliteració ajude als que
investiguen l´epigrafía semítica en Europa y el Mediterráneo.
Vejem avui aquesta peça de Lucania, en fotografia de Coin Archives,
amb la seua senzilla transliteració "adrnnt_n(t)gj".
Les monedes pateixen sense dubte l´acció de la mà de l´home i en
aquest cas, algú s´hi va capficar a llevar el signe res, deixant només la
seua trista ombra. També ho va fer amb l´altre signe, més que probable tau.
El verbal [adar], ésser magnífic, il.lustre; molt comú en l´epigrafía,
que assenyala la magnificiencia de la peça, amb el doble sentit, aplicat al
bou. S´hi pot comparar amb Ezequiel 17,8 "gpn", vinya espléndida. Aquest
verbal donà lloc al nom "eder", valua, preu.
El verbal [nagaj], acornear, embestir; que embist, bravo, indómit;
s´hi deu referir al bou en principi i enllaça amb el guerrer, el seu geni
davant la batalla, disposat al combat.
D´altra banda, el verbal s´hi utilitzava de més antuvi en les
emissions hebrees dels íbers, "pdmgj", llegint "pd_mgj", amb els mateixos
valors i més enllà també n´hi ha una lectura prosaica, donat que el colp de
l´animal també és equiparable a l´acte del colp de martell, l´encunyament.
Lamentablement, l´epigrafía antiga, europea i mediterrànea, s´hi troba sotmesa a unes lectures "latines" improcedents, que amaguen una gran part de la nostra historia.
I sembla que n´hi ha pocs llocs on s´hi puga parlar amb llibertat d´aquest gran atemptat contra la cultura i contra l´humanitat.
Dl Jul 06, 2009 8:55 pm
