El Punt em censura un article.
A mi no m'interessen els àrabs. A mi m'interessa el diari. I per experiència sé com ha de ser un article. No es pot explicar mai tot de nou, però no es pot donar tot per sabut ,com si la gent estigues pendent de tu o del que penses. Això és el que et volia dir. Per altra banda a mi no em serveix posar-me a l'altura (la baxura, seria) ni dels àrabs ni dels nazis.
La cançó de l’enfadós.
Ja en començo a estar ben tipa de sentir les mateixes declaracions.
La cosa ja fa pudor. Ara sí, ara no.
Cada vegada entenc menys els suposats dirigents del Consell de la Yesha –abreviatures que corresponen als noms jueus de Judea i Samaria-, una associació de municipis de Judea i Samaria, queixant-se del govern israelià, que segons ells, fa la puta i la ramoneta a dos fronts: el palestí –àrab- i el d’Obama. Es queixen que el govern s’ha tornat “sionista”. Bé, si per a ells, ser sionista representa només una ideologia centreeuropea, van amb el fanal apagat. Sense aquesta ideologia de Retorn a Casa, és a dir, de permetre la construcció de nous municipis a Judea i Samaria, ells no estarien on són ara.
Ja hem vist que des que Obama va aterrar a Casa Blanca ha estat més conciliador amb els musulmans perquè allà hi tenen un bon pessic, ho entenc. Les relacions s’han refredat pel mal cap dels diferents Bush que van desfilar i que van aprofitar la política per a omplir-se les butxaques, les d’ells i dels seus finançadors de campanya.. També entenc, que el conflicte amb els palestins mou molts interessos a la zona, tal com ja he dit en alguna altra ocasió. El victimisme “palestí” s’encomana més que la “grip A” a la resta de països àrabs i a vegades, com va dir un dels seus líders nazis europeus, Goebbels, quan dius una mentida mil vegades acaba sempre essent veritat, i ara tothom es pensa que aquella colla de capos “volen” un estat que no sabrien què fer-ne si amb prou feines saben administrar la caritat que els ve d’arreu. Defensar Israel vers el monòleg dels defensors de la barbàrie i del frau històric dels palestins se m’està fent cada cop menys païble de la mateixa manera, haver de repetir “Independència!” cada cop que els quatre magnats de l’economia empresarial catalana es queixa d’un finançament escarransit, de les engrunes que Madrid ens dóna com si encara els arrenquéssim un queixal. Sembla ser que pels polítics catalans els agradi el masoquisme d’entrebancar-se amb la mateixa pedra, de ser el motor d’un model d’Espanya caduc on els partits de dretes i suposadament d’esquerres saben unir-se per fer un front comú per pal•liar allò que diuen “la desfragmnentación del reino”. Ja no parlem d’ideologies, sinó d’imperialisme. I els imperialismes ben bé poden ser, de dretes o d’esquerres i, sembla ser, que per Espanya i el món àrab, l’única cosa que els uneix és el genocidi de la diversitat i el robatori i la manipulació permanent.
Aquest article me l'havia de publicar aquesta setmana que acabem. Ara ja no sé fins a quin punt em continuarà publicant: allò els sil·logismes, en Jordi Grau.
Ds Jun 27, 2009 2:08 pm
