d'anar-se'n fent jueu

Aquest enllaç recull un article d'un tal Nick Cohen publicat a The Jewish Chronicle el 12 de febrer
http://sensatez.info/
Què en penseu?

Es pot ser solidari amb el poble jueu sense ser jueu.

Una altra cosa és si se sent afinitat amb aquest poble i la seva primordial missió, que és la de servir al Creador i fomentar el Seu coneixement arreu del món.

Per a mi, son dues cosses diferents, jo ne em convertiré al judaisme pq hi hagin situacions q em semblin injustes (disbarats q a més crec q perjudiquen a tothom), però potser si q hi faré costat; de la mateixa manera, si m'hi sento prou identificada, potser q si m'hi converteixi o busqui en els meus avantpassats si potser ja ho soc sense saber-ho i per tant ho "formalitzi", però no faré costat indiscriminadament a tot el q façin tots els jueus (o l'Estat d'Israel) pel sol fet de q ho façin ells. Penso q si q potser hi ha una relació entre una cosa i un altre, però per a mi, fins ara, diguem q ho entec com a diferents "facetes" i q no influeixen directament l'evolució d'una amb l'altre.

Crec què són coses diferents defensar a Israel com nació: Per les seves peculiaritats com a país més democràtic (l'únic), culte i desenvolupat del Pròxim Orient i defensar o practicar el judaisme.
Jo estic a favor d'Israel i ni soc jueu ni em plantejo ser-ho.

És difícil voler entendre Israel sense comprendre el judaisme i aprofundir en el seu coneixement.