Un viatge d'alló més xul·lo. El van fer per la carretera de l'interior, la nova encara no estava feta.
Si algú dia la voleu fer, la millor es la carretera vella (la nova es curta i sense al·licient). Va ser en aquest viatge que el Sr Ben-Guiron va veure per primer cop la vall del Zin. En aquella època encara devia de ser més espectacular. Li va agradar tant que si va retirar a viure i es on ara està enterrat amb la seva muller.
El millor record el tinc de la "scorpion Ascent". I vaig fer cap des de no sé on, perdut per una pista de la vall del Zin, en ple estiu i sense aigua. La pujada va ser "èpica" (per carallot i espavilat), prò val la pena fer-la. Prop hi ha el Cràter Petit (no recordo ben bé com s'escriu, Ha-Matesh-Ha-noséqué) i el Cràter Gran (Ha-Matesh-Ha-Gadol). Tot molt guapo.
La vella ( i bella) ruta, la que surt en el reportatge, l'he fet tot poc a poc en diferents anys, des de Beer-Sheeva fins Eilat, també des de la frontera de Gazza prop Ashquelon fins Eilat i també des de La frontera de Rafah amb Egipte fins Eilat. Sempre per l'interior. Encara falta la de Eilat fins Rafah, per una carretera (suposso que infernal) que voretja tota la frontera amb el Sinaí. Espero fer-la (si les autoritats no ho espallen...) el proper estiu.
P.d.: volia insertar alguna imatge de la zona, prò no sé com fer-ho.