Ultimament he estat llegint noticies de que si el 49% de la poblacio israelí, alguns ministres i algun que altre intelectual de pa sucat amb oli, estaríen d'acord en dividir la Ciutat Santa.
Com tots sabem, Jerusalem es la capital eterna d'Israel des de temps immemorials, molt abans de que existisin Palestines, Cisjordànies i similars. Aixi doncs, no puc arribar a entendre com es pot parlar seriosament de portar a terme tal divisió.
Aixo garantiría la pau? No. Perquè es pot entregar la sobiranía del mal anomenat Jerusalem Est avui i dema voldràn Jerusalem Oest.
Tampoc em valen les idees de fer de Jerusalem una ciutat de sobiranía internacional. Jerusalem es la capital eterna i indivisible d'Israel.
Jerusalem transcendeix de qualsevol idea politica ja que es una ciutat plena d'emocions,espiritualitat i santedat. No pot esser tractada amb les lleis de la politica o justicia actuals sino amb les lleis que regeixen l'esperit i la fè. I el més important, amb la voluntat de Déu. S'ha d'entendre que per molta gent tenen més importancia els manaments de la Llei de Déu que no les lleis d'un estat. I ningu es qui per jutjar les creences de cadascú. No es pot jugar amb aquest sentiment de milions de jueus que son els que tenen ple dret i sobiranía sobre aquesta ciutat.
Jo soc cristià. Crist va caminar per tot Israel i va tenir la seva passió a Jerusalem. Aixo ens dona dret als cristians a voler Israel per nosaltres? NO.
Tots sabem (encara que molts no ho volen reconeixer) que Jerusalem i la Terra d'Israel pertanyen al poble hebreu (i espero que per molts anys) tant per dret històrics com per drets emocionals.
Per tant, si el poble islamic vol arribar a la pau ha de reconeixer que lel Mont del Temple, la Ciutat Santa i la Terra d'Israel pertany exclusivament al poble jueu. I això tambe ho faig extensiu a la comunitat internacional i en especial a la progresía hipòcrita europea.