Rajel a gaza

Rabino Eliahu: Yo envié la madre Raquel a Gaza

http://fulvida.com/identidad/se-viene-el-triunfo-de-israel-y-de-los-justos-del-mundo


Dos soldados del ejercito Israelita entraron en Gaza...
http://fulvida.com/pensamiento/d-os-esta-con-israel-ayer-ahora-y-siempre


Rabbi Eliyahu: I sent Mother Rachel to Gaza
http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3659308,00.html


Rabbi Eliyahu Released, Prays at Rachel's Tomb
http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/128881


Chief Rabbi Confirms Gaza Miracle Story
http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/129532

sisco ben noakh escrigué:

Rabino Eliahu: Yo envié la madre Raquel a Gaza

http://fulvida.com/identidad/se-viene-el-triunfo-de-israel-y-de-los-justos-del-mundo


Dos soldados del ejercito Israelita entraron en Gaza...
http://fulvida.com/pensamiento/d-os-esta-con-israel-ayer-ahora-y-siempre

Sóc un recentment arribat al forum. No ho sé, però em fa l'efecte que aquest tipus de notícies no us fan cap bé. Penso que la religió és una cosa massa seriosa com per fugir d'aquests folklorismes.

Dit amb tot el respecte que em mereixeu, amics.

Totalment d´acord amb el Francesc. Barrejar la religió amb altres assumptes fa que la gent que simpatitza amb Israel toqui el dos. És similar al què ens passa amb els àrabs i el Islam.

Santi Matas escrigué:

Totalment d´acord amb el Francesc. Barrejar la religió amb altres assumptes fa que la gent que simpatitza amb Israel toqui el dos. És similar al què ens passa amb els àrabs i el Islam.

Jo valoro positivament el missatge d'En Sisco Ben Noakh: hem de tenir una visió més oberta del tema, i a qui li interesssi que llegeixi, i qui no, que ho deixi estar.

Hem de ser conscients que el judaisme és allò únic i original que ens aporta el Poble d'Israel a la resta del món. Si li treiem el judaisme, Israel no és més que una Suïssa o una Holanda a l'Orient Mitjà.

Per a qui li interessi:

A) El judaisme no és pròpiament una religió, sinó que és la forma de vida pròpia i tradicional de poble jueu. La forma de vida pròpia dels jueus implica una relació autèntica i profunda amb el pròxim i amb el Creador.

B) Una relació implica donar i rebre. Si estem atents, veiem que a Israel l'espiritualitat s'hi respira --especialment a llocs sagrats com Jerusalem--, i els miracles hi són molt més evidents que a la resta del món.

C) L'islam i el cristianisme sí que són religions strictu sensu: l'islam preten la subjugació del món material a Al·là, mentre que el cristianisme pretén inculcar la seva mentalitat a tot el món. L'islam i el crisitianisme són falsificacions del judaisme.

Companys, que va mostrar David ben Gurion a la Comissió quan Lord Peel li va demanar un document que demostrés que aquella terra pertanyia als jueus?

Estic essencialment d'acord amb en Joel.
Crec si li treus l'espiritualitat a Israel ens quedaríem amb un cos sense ànima, i els qui ens interessem per Israel i la seva lluita per l'existència ens quedaríem amb una visió incompleta de tot l'afer si menystinguéssim (o passéssim per sobre sense voler considerar) la manera de viure del poble jueu.
Quan el temps m'ho permet, vaig més enllà del sionisme, que és la visió política de l'afer i vaig tastant plats de l'espiritualitat jueva i, certament, és com si xipollegés a la vora de la platja i tingués tot l'oceà per descobrir.
I què voleu que us digui, com diu en Joel, a qui en realitat no li vagin aquestes coses... doncs que les obviï. No passa pas res.

El mateix Ben Gurion també deia que aspirava a presidir un país normal, amb putes i delinqüents.

Jo entenc que en el cas israelià la religió és un factor positiu, però la gent en general no ho veu així. Moltes de les crítiques que rep Israel són en aquest sentit.

Les c´ritiques a Israel, en un comensamen, es basaven en la religió.

Els famosos progroms a Europa eren el reflexe d'un odi inspirat per la religió cristiana. Ja se sap, en les grans heretjies dels segles X-XIV, l'objectiu era Roma, els capellans, bisbes i nobles. Per evitar que no els fesin mal, s'inventaren un enemic més feble: els jueus, cosa que els hi va anar ben bé. Els sants pares de l'esglesia sempre han dit que el anti-crist sirà un circunditzat...

Ha fet més per Israel -com a Estat- el laicisme que no pas la religió. Cal recordar que la majoria dels ultra-ortodoxes son anti-sionistes i no acepten l'Estat d'Israel.

Considero que es bó parlar de la religió (jo m'ho passo pipa estudiant-les). Els jueus ho son per religió, no per raça.

Les tres religions semítiques tenen com a pare al Sr, Abraham, que no era "jueu" al no existir aquesta religió com a tal.Pot ser era més beduí que "jueu". El fundador del judaisme, es Moisés o Mussa, el que va ´"inventar" la cosa més revolucionària dels darrers mil.lenis: el monoteisme. I no es broma. Es el pensament que ho va revolucionar tot.

Les religions cristiana i mahometana son, en certa manera, una reforma del judaisme. De fet, St. Pau es "l'inventor" del cristianisme i va permetre que els "gentils" (els no circunditzats) poguessen ser cristians. El Sr. Mahoma no tenia res en contra dels jueus... fins que va tindre que marxar a Medina. Al Corà es veu tant clar que fa hasta vergonya.

El judaisme, al mateix temps, es una molt bonica barretja de mitologia "egipcia" i Persa, que al mateix temps ho son de bla, bla,bla. Es on van estar tants anys expatriats.

No hi ha, avui en dia, cap religió pura i original, tot son -a Déu gràcies- barreijes de mites, cultes, pensaments, costums, hàbits, etc, d'altres ja establertes.

Per cert, Amén.

A veure, potser no m'he explicat bé. Jo entenc que la religió és el lligam més gran entre els jueus. De fet ha estat el vostre lligam durant 2000 anys escampats per tot el món (Aviat s'ha dit!). Quan el 2005 vaig passar una estona al mur de les lamentacions vaig viure uns minuts de gran, digem-ne, espiritualitat. Quan marxavem un ortodoxe ens va preguntar a mi i al meu fill petit si erem jueus. Li vam dir que erem de cultura cristiana. Ens va mirar i ens va dir: Potser sí, però la vostra cara és jueva. El vaig abraçar. Reconec que tinc la llàgrima fàcil.

Jo respecto profundament la vostra religió. Pel gran respecte que li tinc considero que és una cosa molt seriosa com per fugir de folklorismes com unes suposades aparicions. Penso que una religió com Déu mana no te cap relació amb suposats miracles ni aparicions frequents. Ni tampoc, per posar un exemple proper, amb les professons de setmana santa i la tonteria que les envolta.

Això és el que volia dir.

Segons el judaisme, la importància dels miracles és molt relativa, ja que des dels temps bíblics està comprovat que no fan millorar les actituds de les persones, que és el que realment importa.

Estic en la línia del Francesc i el Santi. Amb tots els respectes vers els creients de qualsevol religió, crec que en la defensa de la existència d'Israel hem d'anar més enllà de les creences personals. Plantejar el tema en la línia del vídeo "un pais de mierda" em sembla més correcte perquè representa l'antítesi de la línia dogmàtico-religiosa de hamas.
Per cert, xafatolls, subscric fil per randa el teu post. El que no sabia és que els ultra-ortodoxes no accepten l'estat d'Israel. He quedat sorprés.
Ànim a tots/es.

saisei escrigué:

Per cert, xafatolls, subscric fil per randa el teu post. El que no sabia és que els ultra-ortodoxes no accepten l'estat d'Israel. He quedat sorprés. Ànim a tots/es.

No és cert que tots els "ultra-ortodoxos" --etiqueta que pretén ser pejorativa-- no acceptin l'estat d'Israel. Només no l'accepten uns quants grupúsculs, el més famós dels quals l'anomenat "Neturei Karta".

Uns comentaris ara a les paraules d'en Xafatolls.

xafatolls escrigué:

Els jueus ho son per religió, no per raça.

Efectivament, els jueus no són una raça. Són una nació. Una nació fonamentada en el judaisme, que és, per damunt de tot, una forma de vida.

xafatolls escrigué:

Les tres religions semítiques tenen com a pare al Sr, Abraham, que no era "jueu" al no existir aquesta religió com a tal. Pot ser era més beduí que "jueu". El fundador del judaisme, es Moisés o Mussa, el que va ´"inventar" la cosa més revolucionària dels darrers mil.lenis: el monoteisme. I no es broma. Es el pensament que ho va revolucionar tot.

D'acord amb la Torà, Abraham fou el primer jueu; el començament del judaisme s'estableix quan Abram fa el Pacte amb el Creador, que li canvia el nom d'"Abram" a "Abraham" (Llibre del Gènesi, Capítol 17, versicle 5).

És important de remarcar també que la continuació del Pacte del Creador amb Abraham s'estableix a través d'Isaac, i no d'Ismael (Gènesi, Capítol 17, versicles 19 a 21), essent aquest darrer patriarca de l'islam.

xafatolls escrigué:

El judaisme, al mateix temps, es una molt bonica barretja de mitologia "egipcia" i Persa, que al mateix temps ho son de bla, bla,bla. Es on van estar tants anys expatriats.

Evidentment, aquesta no és la visió del tema que té el judaisme clàssic. Segons els ensenyaments de la Torà, les que són barreja de coses correctes i coses incorrectes són les religions i les filosofies de les nacions.

xafatolls escrigué:

No hi ha, avui en dia, cap religió pura i original, tot son -a Déu gràcies- barreijes de mites, cultes, pensaments, costums, hàbits, etc, d'altres ja establertes.

Bé, el judaisme no és una visió del món estàtica: els elements no fonamentals del judaisme són dinàmics. Però el judaisme té elements que són d'aplicació per a tots els temps, com ara els mitsvot o "manaments".

El cristianisme és molt flexible, i és una religió només aproximadament monoteïsta (per exemple, quan deïfica una persona).

L'islam, en canvi, si que és monoteïsta de veritat, però pretén ser immutable i perfecte en tots els seus aspectes des dels temps de Mahoma. Mahoma, també, és considerat l'"home perfecte" segons el cànon islàmic --a diferència dels Patriarques del judaisme, dels quals la Torà mai pretén que fossin perfectes.

Ho sento molt, però discrepo del qui ha dit que l'islam és, igual que el cristianisme, una religió strictu sensu. Res està més lluny de la realitat i precisament el fet que els occidentals vegin en l'islam només una religió i equiparin mesquites amb esglésies o sinagogues, fa que no n'encertem ni una a l'hora de procurar que els musulmans s'integrin a casa nostra. L'islam no és ni ha estat mai només una religió. L'islam és una comovisió i alhora una ideologia totalitària, global i dominadora en la qual el component polític ha engolit (s'ha empassat) la dimensió pròpiament religiosa. Des dels seus origens, l'islam neix amb una clara voluntat de conquesta i submissió de tots els pobles que s'atravessin pel seu camí. I això és el què han fet sempre, conquerir i sotmetre, arrassar altres cultures què previament han ocupat per la força fins no deixar-ne ni rastre. Que hi hagi hagut periodes d'estancament o d'inversió de rols (de conqueridors a conquerits) no canvia aquest tret fonamental de l'islam que, a més, provadament ressorgeix una vegada i una altra i que no es deturarà si mirem a un altre cantó o ens mostrem tan condescendents. Un jueu, un cristià, un budista, un animista, poden tenir la seva respectiva fe religiosa i alhora poden professar una pluralitat transversal de lleialtats que no necessàriament venen predeterminades per la seva fe. Un musulmà, si per musulmà entenem un creient musulmà (no pas una persona d'una ètnia en la qual l'islam sigui majoritari, és clar que no), només té una lleialtat: l'islam més enllà de races, fronteres, nacionalitats o qualsevol altre circumstància personal o social. No tots els nascuts jueus reaccionen igual quan s'ataca l'Estat d'Israel, només teniu que recordar personatges com Chomsky i Ilian Pappé o Daniel Barenboim. El mateix passa amb els cristians. A diari sabem de persecucions, matances, esglésies cremades i religiosos assassinats a païssos islàmics i no per això els cristians del món sencer reaccionen manifestant-se i cremant banderes del país a on ha passat la desgràcia. Els musulmans creients (i no és creença només en una doctrina religiosa o uns quants dogmes i rites) reaccionen tots a una, uns manifestant-se i els altres justificant o "comprenent", però tots a una i en bloc cada cop que alguna cosa rasca la fina pell de l'Islam. No importa si són francesos, catalans, anglesos o americans de vuitena generació, reaccionen reconeixent-se únicament en la identitat islàmica, en la lleialtat islàmica. Per això és tan fàcil que l'islam sigui la millor coartada pel totalitarisme. Molt més eficaç que no pas teories com la lliuta de classes o la superioritat ària ho van ser per als comunistes i els nazis, respectivament. Entendre això ens ajudaria molt a dissenyar bones i encertades polítiques d'integració dels nouvinguts musulmans, però mentre seguim pensant que és una religió més com qualsevol altra, ens exposem a deixar créixer el TOTALITARISME a casa nostre i, alhora, ens exposem a trencar les bases més cabdals que donen cohesió a les nostres comunitats.

Sense disculpar les bestieses comeses en nom del cristianisme --ara per exemple el Papa Benet XVI ha rehabilitat un bisbe negacionista de l'Holocaust--, el que diu en Opina sobre l'islam és essencialment cert; ja ho diu la Torà, que sobre Ismael, el patriarca i fonament de l'islam, diu:

"Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell" (Llibre del Gènesi; Capítol 16, versicle 12).

D'aquesta traducció catalana no es veu, però en la interpretació de l'original en Hebreu d'aquest versicle els savis del Talmud ja avançaren fa segles que els ismaelites --és a dir, els musulmans-- dependrien de la resta del món, i la resta del món dependria d'ells. Avui dia ho veiem clarament amb la seva possessió d'un recurs tant preuat com el petroli: el món depèn del seu petroli, i al seu torn ells depenen dels diners de la venda del petroli, perque no tenen res més per oferir.

Per cert, el savi Raixí (Segles XI-XII de l'Era Comuna), interpretant el vers del Llibre del Gènesi on s'explica que Isaac i Ismael enterren plegats el seu pare Abraham, ja avança que a l'Era Messiànica els musulmans es penediran del mal que hauran comès.

Un altre "fet inexplicable" de la guerra recent a Israel (extret i traduït de http://www.aish.com/spirituality/philosophy/Miracles_You_Cant_See.asp ):

"El matemàtic Harold Gans és consultor internacional i professor a tota Amèrica del nord, Israel, Austràlia i Sudàfrica. Va ser sènior en matemàtica criptològica a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), del Departament de Defensa dels EUA fins a la seva retirada després de 28 anys de servei. Recentment va informar del següent:

'El 5 de gener de 2009, Ehud Barak, el ministre de Defensa d'Israel, va anunciar que 125 míssils Katyusha Grad havíen caigut en zones poblades de Beer-sheva, Ashdod i Ashkelon. Aquest és el 40% dels míssils disparats; el 60% restant va caure en espais oberts. Del 40% que va afectar les zones poblades d'aquestes ciutats, el 2% va afectar edificis. He obtingut fotografies de satèl·lit de Beer-sheva, Ashdod i Ashkelon. La meva anàlisi indica que el percentatge mitjà de la terra coberta pels edificis d'aquestes tres ciutats és 39,7%. Això té en compte la diferent mida d'aquestes ciutats.

Ara, la taxa de coets que van impactar edificis hauria de ser el mateix que el percentatge de terreny cobert per edificis: 39,7%. Tanmateix, només és del 2%. Les probabilitats que això passi per casualitat són de 1 sobre 100.000.000.000.000.000.

Fixeu-vos que això no té res a veure amb el mal direccionament d'aquests míssils, ja que estem comptant només el 40% que sí que entren a les zones poblades d'aquestes ciutats.'"

Paratrooper critically wounded in Gaza recovers
http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3666448,00.html

This morning he put on his tefillin (phylacteries) by himself