07 de Gener de 2009
Qui és Alberto Arce?
Ja fa dies que els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre la guerra que enfronta Israel i Hamàs. Diàriament Televisió de Catalunya i les emissores de la CCMA es fan ressó del drama humà que ha provocat aquest conflicte armat. I ara que les forces armades israelianes han entrat a la Franja de Gaza, encara més. Esperem que tard o d'hora aquesta regió tan trasbalsada trobi el camí de la pau, el respecte mutu i la convivència pacífica.
Una de les novetats que els espectadors atents hauran pogut descobrir arran d'aquest conflicte és un jove que es diu Alberto Arce. El senyor Arce és un home amb ulleres i que parla espanyol. Això no tindria res d'especial si no fos perquè l'Alberto Arce és a l'interior de la Franja de Gaza.
La CCMA no té cap corresponsal destacat al teatre d'operacions. De fet, la CCMA manté poquíssims corresponsals a nivell mundial. Els motius segurament són diversos i donarien per tot un altre debat. En fi, segurament perquè TV3 no té ningú a la Franja (si no m'erro, fa poc ha arribat a Sderot -municipi d'Israel proper a la zona- una enviada especial), el senyor Arce ha estat entrevistat diverses vegades en qualitat de testimoni presencial del conflicte.
Arce va fer la seva primera aparició en rigorós directe durant el Telenoticies Cap de Setmana que edita i presenta Joan Carles Peris. Va ser el cap de setmana en què Israel va començar a bombardejar la zona. He de dir que l'Alberto fa l'efecte de ser un jove educat, despert i que se sap explicar. Peris va mirar d'entrevistar-lo (en espanyol), però no se'n va acabar de sortir perquè Arce li va prendre el micro (figurativament parlant) i ens va clavar un míting (en directe i en espanyol ) francament molt ben trabat. Els estalviaré el contingut del que va dir. Però ho va fer tan bé, que em va picar la curiositat.
TV3 l'identificà com a "cooperant de Free Gaza". Com que jo no sabia què era Free Gaza, ho vaig buscar a la Wikipedia. Doncs resulta que Free Gaza no és cap oenagé humanitària, sinó que és una federació d'organitzacions que donen suport a la causa de Palestina. Dit ras i curt, és un grup polític que fa de lobby i Arce n'és un activista. A mi això no em sembla malament. Tampoc no em sembla malament que l'entrevistin en directe durant el TN. Ja trobo més discutible que se li concedeixi un minutatge inaudit en un TN i que el seu testimoni no sigui contrastat amb cap altra intervenció diguéssim de l'altre bàndol. Què hi farem.
L'endemà, mig d'esma, poso el Matí de Catalunya Ràdio. Francament, a mi ja no m'agradava amb el Bassas i ara encara m'agrada menys. Però el Basté tampoc em fa el pes i ... Bé, n'hi ha que no estem mai contents. Doncs això. Els deia que sintonitzo Catalunya Ràdio i saben a qui està entrevistant, Neus Bonet? Bravo! Ho han endevinat: efectivament, a Alberto Arce.
Fil per randa, Arce repeteix el míting del TN, amb la diferència que aquest cop l'entrevistadora no adopta un to de neutralitat escrupulosa, sinó que sembla donar-li la raó en un parell de moments. Francament, jo no sé si el Joan Carles Peris simplement no va aconseguir badar boca davant del torrent verbal d'Arce o és que se l'escoltava des de la neutralitat més estricta. El cas és que Bonet hi fica cullerada i aconsegueix fer-li diverses preguntes, inclosa alguna d'interessant. Sorprenentment (jo ja els deia que Arce semblava espabilat), l'entrevistat ha aconseguit aprendre català en menys de vint-i-quatre hores i entèn totes les preguntes que li fa Bonet en la bonica llengua d'Ausiàs March. Això sí, les continua contestant (i molt rebé) en la llengua de José Antonio Camacho. Acabat el publirreportatge, alguns oients segurament van creure que la Bonet trucaria al cònsul d'Israel o al Miquel Sellarès o a la Pilar Rahola. Doncs no. Cap contrast, cap altra perspectiva. I, per descomptat, tampoc no adverteix a la seva (minvant) audiència que l'Alberto no és metge o infermer o expert en potabilització d'aigües, sinó un activista polític. Ben al contrari (i igual que va fer Joan Carles Peris), permet que tothom cregui que el senyor Arce és un observador neutral que segurament fa una feina de tipus humanitari. Una mena de corresponsal desinteressat, vaja.
Flashforward. Arribem al diumenge 4 de gener. El Tsahal ha iniciat l'ofensiva terrestre, penetrant dins la Franja de Gaza. A qui truquen, en directe, els del TN Vespre? Sí senyors, a Alberto Arce. Ara ja en treuen la foto i tot, en petit, al costat d'un rètol que l'identifica com a "documentalista i cooperant de Free Gaza". Més míting. En acabar, cap altre punt de vista discrepant dels postulats del senyor Arce.
Desconec, en total, quantes vegades l'han entrevistat des dels micròfons de la CCMA. Jo, ben bé per casualitat, l'he sentit tres cops. Disciplinadament. Potser ha intervingut més vegades, no ho sé ni ho descarto. Saben quantes vegades l'han trucat de la BBC, Sky News i ITV News? Cap ni una. Ni una. Posaria la mà al foc.
Aquests dies a casa ens hem fet un fart de mirar les notícies dels canals britànics que, tot i no aconseguir una neutralitat absoluta sobre el conflicte àrabo-israelià, tracten el tema amb una objectivitat i una professionalitat que posen en evidència la classe periodística del nostre país. Per descomptat que no han entrevistat Alberto Arce. Sí que han entrevistat moltíssims activistes polítics com ell, deixant ben clar en tot moment quin peu calcen i contrastant les seves opinions amb intervencions de signe divers. Quan ho veus fer en altres cadenes, t'adones que als nostres mitjans públics no els costaria tant. Però clar, estem parlant d'una societat, la britànica, on només l'extrema esquerra més extravagant ha condemnat categòricament l'atac israelià. Al nostre país ho han fet dos dels tres partits de la majoria de govern. I un d'ells, el meu. Senyor, quin patiment!
Article del senyor Francesc Mortés, publicat a e-noticies.com
Dv Gen 09, 2009 3:32 pm