"Ara calen un alto el foc i forces internacionals"
OPERATIU · "L'actual ofensiva contra Hamàs està més justificada que la guerra contra Hezbol·lah al Líban el 2006" VÍCTIMES · "Israel no ataca civils de forma intencionada" ELECCIONS · "Si Livni i Barak guanyen la majoria, s'avançarà cap a la pau"
A braham B. Yehoshua, de 72 anys i un dels escriptors israelians més coneguts, és un home d'esquerres defensor del procés de pau i de la retirada de territoris en favor d'un acord amb els palestins. Yehoshua, però, remarca que la recerca de la pau no equival a pacifisme. "És immoral no defensar-se", manté en aquesta entrevista, en què analitza la relació entre Israel i Hamàs.
Què en pensa de l'operatiu que Israel executa contra Hamàs?
Aquest operatiu encara té més justificació que la resposta israeliana contra Hezbol·lah de la guerra del Líban, el 2006. Aleshores, després d'anys de calma a la frontera, es va produir un fet concret, el segrest de dos soldats i l'assassinat d'altres. Ara, en canvi, es tracta d'un cúmul d'atacs produït durant anys, especialment des de la retirada israeliana de Gaza de fa poc més de tres anys. Actualment hi ha un llançament ininterromput de míssils des de Gaza contra territori israelià. La situació era insuportable, amb gairebé un milió de persones vivint contínuament atemorits i aterrits. És insostenible i totalment injust. Després de la sortida d'Israel de la franja de Gaza, el desmantellament de totes les bases militars i dels assentaments, no està gens clar per què continuen disparant míssils... No es pot entendre quin és el seu objectiu.
Quin creu que és, aquest objectiu?
A hores d'ara no he trobat ningú, tampoc palestí, que m'hagi pogut explicar per què continuen disparant contra territori israelià malgrat la retirada israeliana de la franja de Gaza. Lluny de començar a construir i reconstruir després de la sortida israeliana, lluny de desenvolupar-se i créixer, van començar a acumular milers i milers de míssils. Van creure que si havien guanyat la primera batalla, també podrien esmicolar Israel.
¿No el molesta res de com es du a terme l'actual ofensiva d'Israel?
Em molesta el que acabo de comentar: s'hauria d'haver respost als atacs [de Hamàs] immediatament després de la retirada [israeliana de Gaza], perquè quedés clar que no permetríem que la situació continués. Però Israel s'ha contingut fins que no ha pogut més i ha hagut d'engegar un operatiu més ampli, que ara per ara causa molt mal a Gaza i un gran patiment a la població del sud d'Israel.
¿Israel està utilizant una força desproporcionada?
Si Israel vol acabar amb l'amenaça dels míssils no té cap altra sortida que recórrer a la força extrema. Però tampoc cal exagerar. Israel no usa tot el poder de què disposa. Els míssils llançats [pels radicals palestins] no s'aturen amb un altre míssil llançat com a resposta. Així no funciona la cosa. Si en algun moment hem d'arribar a un acord amb Cisjordània, necessitem solucions molt fermes, perquè si a Cisjordània passa el mateix que a Gaza, ens haurem d'enfrontar amb el llançament de míssils contra Jerusalem, Tel Aviv i Netanya...
Què sent, què pensa quan veu com moren civils a Gaza?
També moren civils nostres, resulten ferits, són amenaçats. La diferència és que els atacs des de Gaza contra territori israelià només estan dirigits contra civils. Nosaltres no obrim foc intencionadament contra civils, sinó contra objectius de Hamàs, però com que el territori de Gaza és petit i, per tant, la densitat de població molt alta, també hi ha civils entre els morts. Però, a més, aquest fet forma part de la naturalesa de la guerra. I aquesta guerra ha estat imposada a Israel, que, a parer meu, ha respost massa tard.
Ara cal un alto el foc?
Sí, indubtablement. Crec que el tema està esgotat. S'ha d'arribar a un alto el foc amb unes condicions millorades, comprometent en l'acord països com Egipte, els Estats Units, Turquia i desplegant forces internacionals.
I com s'hi arribarà?
Depèn del que passi en les eleccions israelianes del 10 de febrer. Si el poble percep que la part més colom del mapa polític -la centrista Livni i el laborista Barak- estan disposats a defensar amb determinació la ciutadania, a no abandonar-la i la ciutadania els dóna la majoria al Parlament, això, combinat amb el nou govern dels EUA, podria produir moviments cap a la pau. Però si guanya la dreta i dominen la prepotència, la sospita, l'hostilitat i l'enuig pel que ha passat, amb la sensació que no es pot renunciar ni a un centímetre de terra per l'exemple del que ha passat a Gaza després de la retirada, aleshores ens espera una època gens fàcil.
http://paper.avui.cat/article/mon/150328/ara/calen/alto/foc/forces/internacionals.html