Antisemitisme a Polònia

L'antisemitisme no acaba d'abandonar Polònia

PORTAVEUS · Sectors tradicionalistes de l'Església catòlica, mitjans ultres i alguns intel·lectuals segueixen alimentant l'odi als jueus RECEPTORS · Els missatges de caràcter racista troben adeptes entre els votants de la dreta i els nostàlgics comunistes


PACO SOTO


El catolicisme i el rebuig als jueus són dues peces essencials de la identitat nacional polonesa. Però Polònia va ser fins al segle XVII un dels països més tolerants d'Europa, fet que va facilitar l'arribada massiva de molts jueus perseguits a altres parts del Vell Continent. A finals del segle XVIII, però, la situació dels jueus polonesos va començar a assemblar-se a la d'altres territoris europeus. Quan el país va recuperar la sobirania el 1918, després de 123 anys d'ocupació, hi havia tres milions i mig de jueus.

L'antisemitisme es va convertir en un dels "problemes polítics més greus del país en reconstrucció", explica a l'AVUI la historiadora Alina Cala. El 90% dels jueus polonesos van ser exterminats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, però alguns van morir en pogroms, com el que va tenir lloc a la localitat de Jedwabne el juliol del 1941. El 1946 a Kielce, una ciutat del sud-est de Polònia, desenes de jueus van ser linxats per la població. Segons Daniel Goldhagen, almenys 1.500 jueus van ser assassinats a Polònia en diferents pogroms després de la guerra. El règim comunista, que en una primera etapa va integrar força jueus en els aparells del nou Estat, especialment en els òrgans de repressió, també va utilitzar l'antisemitisme quan ho va necessitar, perquè "buscava bocs expiatoris per amagar els seus errors i pèssims resultats econòmics i socials", assenyala el professor de la Universitat Cardenal Wyszynski de Varsòvia, Jan Grosfeld.

Kwasniewski demana perdó

El març del 1968, les lluites internes pel poder entre dues faccions del Partit Comunista van obligar milers d'intel·lectuals i professionals jueus a marxar del país. En l'actualitat, tot i quedar molt pocs jueus a Polònia, l'antisemitisme continua encoratjat per alguns sectors de la dreta més tradicionalista, bisbes i sacerdots, mitjans ultres com Ràdio Maria i intel·lectuals com el professor Jerzy Robert Nowac.

El 2001, l'aleshores president de Polònia, el socialista Aleksandr Kwasniewski, va demanar perdó als jueus pel crim de Jedwabne, i són molts els polonesos que aposten per impulsar un examen de consciència. Tant és així que, segons els últims estudis del sociòleg Ireneusz Krzeminski, un 10% de la població es manifesta activament en contra de l'antisemitisme.

Stanislaw Krajewski, copresident del Consell Polonès per al Diàleg entre Cristians i Jueus, admet que "hi ha un debat sobre l'antisemitisme, perquè no hi ha tabús, i els polonesos volen parlar dels aspectes més tèrbols de la seva història". Krzeminski creu que el que passa és que "hi ha un nou antisemitisme, més encobert; és part de la ideologia de l'odi que existeix en un sector de la població".

Aquesta ideologia, que no ha desaparegut en l'Església, "malgrat els esforços de Joan Pau II", destaca Jan Grosfelf, té força adeptes entre els votants de la dreta i els nostàlgics del comunisme. Stefan Zgliczynski, autor del llibre Antisemitisme polonès, considera que aquest sentiment "és arreu i ens converteix en un país reaccionari i racista".

L'any 2000 el llibre Els veïns, de Jan Tomasz Gross, un historiador polonès que viu als EUA, va generar un interessant debat en els mitjans i en la societat sobre l'antisemitisme a Polònia. No obstant, el seu últim llibre, La por, que va arribar a les llibreries poloneses el gener passat, ha provocat atacs molts durs de la dreta intel·lectual i mediàtica del país, que retreu a Gross "manca de rigor històric".

Paper als aparells repressors

El diari conservador Rzeczpospolita, portaveu dels sectors hostils a Gross, considera, segons fonts de la seva direcció, que "és injust acusar els polonesos d'antisemites, perquè ni tothom ho va ser ni tothom ho és". "El que passa -afegeixen- és que molts jueus van tenir un paper rellevant en l'aparell repressiu del comunisme, i van contribuir així a reforçar les idees antisemites en una part de la població".

Krajewski pensa que "les coses no es poden simplificar: hi va haver molts més catòlics que jueus als aparells repressors, i a ningú se li acudiria ficar tots els catòlics al mateix sac". A Polònia, molts temes van quedar congelats durant 40 anys. Avui es comencen a debatre amb normalitat els aspectes més dolorosos de la seva història, extrem que pot contribuir a forjar "una nova identitat democràtica", opina Alina Cala.


http://paper.avui.cat/article//mon//126226/lantisemitisme/no/acaba/dabandonar/polonia.html