Yoram Kaniuk, un punt de vista aproximadament sionista, i certament no religiós:
Enllaç web: http://paper.avui.cat/article/dialeg/125512/ara/no/hi/pot/haver/pau/entre/israel/palestins.html
L'entrevista
"Ara no hi pot haver pau entre Israel i els palestins"
Yoram Kaniuk Novel·lista, pintor i periodista israelià
David Caminada
Israel està a punt de complir 60 anys. Vostè va servir en el Palmach (unitat d'elit de l'exèrcit israelià) i va lluitar a la guerra del 1948. Ara, el maig de l'any 2008, com veu el somni d'Israel?
Israel no era un somni, sinó una necessitat. Al final de la Segona Guerra Mundial cap país del món acceptava els supervivents de l'Holocaust. Ni els EUA, ni Anglaterra... Què s'havia de fer amb els jueus? Portar-los a Israel perquè no hi havia cap altre indret. La guerra d'independència va ser sobre això. No sobre construir un Estat. Jo vaig combatre el 1948 i he matat àrabs. Era una guerra! No crec que el 1948 fos un somni més enllà de salvar jueus.
Israel no té ara una imatge gaire bona...
Israel ha costat molts anys de construir. No crec que l'Estat d'Israel sigui tan dolent com de vegades la gent pensa. És cert que Israel té molts problemes. Hem comès molts errors, però tirem endavant. Encara lluitem per seguir existint. Abans em situava en plantejaments més a l'esquerra, però després del 2000, quan Ehud Barak i Bill Clinton van oferir a Iàsser Arafat el 95% de Cisjordània i Gaza i aquest ho va rebutjar, he canviat d'opinió.
Vostè culpa els palestins del fracàs. És així?
Ells no accepten l'Estat jueu. Jo no crec que hi hagi una solució. No ho crec. M'ha costat molts anys arribar fins aquí. Hem estat lluitant des del 1921, fa 90 anys. Tota la meva infantesa va estar influïda per aquest fet.
Però com veu Israel? És crític?
Israel ha tingut èxit econòmic. Ha desenvolupat molt bé el sector de l'alta tecnologia. Israel és un país pròsper i ric. Hi ha alguns temes que no hem gestionat bé. Però no tenim cap més opció que fer-ho millor de cara al futur. Tenim el problema de l'extremisme jueu, és cert. Existeix el Hamàs jueu, igual com hi ha el Hamàs àrab. Israel està lliurant una guerra. No ho podem oblidar. Fa pocs dies els turcs van matar 250 kurds i els diaris no se'n van fer ressò. En canvi, quan dos palestins són abatuts és titular a tots els diaris i televisions.
Vostè insisteix en la idea d'amenaça i necessitat de seguretat. Políticament, on se situa?
Al centre. Durant molts anys vaig estar a l'esquerra. Era molt actiu fent trobades amb escriptors i intel·lectuals àrabs i palestins, però ara he canviat. No crec en els dogmes ni les solucions úniques per resoldre aquest tema.
Què pensa de l'ocupació dels territoris palestins?
No és una ocupació. La terra que vam conquerir el 1967 era egípcia i jordana. No era palestina. Ara continuem a Cisjordània, que mai ha sigut un Estat independent. Estaria molt bé si es pogués aconseguir que dos Estats, un d'israelià i un de palestí, convisquessin, un al costat de l'altre, a Cisjordània i Gaza. Però no ho veig possible. No crec que els palestins renunciïn mai a la idea del dret de retorn.
S'expressa d'una forma molt contundent...
Miri. És una qüestió complicada, és cert. Imagini's que entreguem tota Cisjordània a una administració palestina amb Mahmud Abbas com a president. Sabem que Hamàs té un ampli suport en la societat palestina. Què passaria si al cap de poc temps Hamàs derroqués Abbas? Que els míssils que disparen contra Sderot [al sud] els podrien llançar també sobre Tel Aviv o Netanya. És una amenaça real.
Els israelians es presenten a si mateixos com a víctimes. Comparteix aquest parer?
No crec en els qui fan del victimisme una estratègia ideològica. No penso que siguem sempre víctimes. És part del món que ens envolta.
Però sempre parlen del perill que suposa Hamàs, Hezbol·lah...
L'any 1955 vaig visitar Barcelona. Llavors era una ciutat trista, grisa. Amb els anys ha canviat moltíssim. A vostès els francesos, els alemanys, els italians no els volen destruir. Per contra, cada setmana els àrabs proclamen que Israel hauria de ser eliminat. I no són només paraules... Pensi en Hezbol·lah, en Hamàs, en el suport que reben de l'Iran. ¿No ens hem de prendre seriosament aquestes amenaces? Esclar que les coses són molt dures a la banda palestina, però ells estan contra nosaltres. Hi ha escriptors israelians, com Amos Oz o Abraham B. Yehoshua, que quan vénen a Europa concedeixen entrevistes per explicar a la gent allò que volen sentir. Jo no penso fer el mateix.
Si la pau no és possible, el futur al Pròxim Orient no és esperançador.
Sóc un estudiós de Maquiavel. Tothom vol ser més fort que el veí. El Pròxim Orient no n'és una excepció. Israel no s'ho pot permetre. El futur? Pot ser millor. O pot ser pitjor. Però seguirà sent difícil. No crec que la pau sigui possible en un futur immediat. Potser d'aquí a molts anys.
L'any 1968, quan va publicar 'El hombre perro', vostè es va aproximar a l'Holocaust des d'una perspectiva humorística. Llavors a Israel molta gent no ho va entendre. Se'n penedeix?
De cap manera. El sentit de l'humor és una bona forma d'encarar una tragèdia. Fa tres anys vaig patir una greu malaltia i vaig estar quinze dies a l'hospital clínicament mort. Quan, per sort, em vaig recuperar em vaig riure molt de mi mateix. Els jueus són els millors còmics del món. És típic de la nostra cultura. Els jueus hem sobreviscut a causa no de la Torà ni de Déu, sinó de l'humor. Això ho han assumit molt bé els àrabs israelians.
Dc Maig 07, 2008 6:15 pm