Al·lahu Akbar, TV3, Beirut

Al·lahu Akbar, TV3, Beirut










Aquests
darrers dies, amb l'enrenou de l'informe Winograd i la inestabilitat
política que es respira a Israel, la televisió que paguem tots (que no
és el mateix que "de tots") ha considerat convenient explicar-nos la situació
des de la imparcial i mai tendenciosa perspectiva de Joan Roura, el
mujahidí de Badalona, el jihadista de les ones. L'última perla amb què
ens ha obsequiat és una crònica de com Hezbollah ajuda les víctimes
dels pèrfids bombardejos israelians al sud del Líban, concedint-los
diners per restaurar les cases, ajudant als ferits, proporcionant
assistència, etc. Tot plegat ben amanit amb algun testimoni lacrimogen
(amb tots els respectes per les víctimes) i fins i tot amb una
entrevista amb un capitost de la milícia. Entre les moltes coses que el
relat no diu, per exemple, n'hi ha una de tan òbvia com que la guerra
la va començar Hezbollah o bé que els missils que van caure sobre
Israel són cortesia de la gran democràcia iraniana. I això per no
parlar del que suposa equiparar moralment l'Estat d'Israel amb
Hezbollah.
Sens
dubte, podríem perdre'ns en disquisicions sobre la guerra del Liban, el
conflicte Israel-Palestina i altres consideracions geopolítiques i
històriques, i segurament no ens posaríem mai d'acord, o potser sí. El
cas és que les cròniques pseudoprogres i antisionistes ni tan sols
donen l'oportunitat de plantejar un debat sobre el tema, perquè el
veredicte ja se sap abans de començar: Israel, culpable; Estats Units,
còmplice. En el cas de l'informe Winograd, per exemple, es podria haver
aprofitat per comentar que Israel disposa de mecanismes que permeten
controlar les accions dels seus líders o bé les importants
mobilitzacions públiques, impensables en la majoria de països veïns.
Doncs no, com de costum s'ha aprofitat per carregar els neulers contra
Israel, per legitimar el terrorisme i per fer d'altaveu de
l'antisemitisme i el fanatisme més tronats.

Segurament
molts dels que ens trobem per aquests verals ja estem curats d'espants
en aquest sentit. Amb les noves tecnologies, Internet o la televisió
per satèl·lit no cal mirar TV3 per informar-se, però a casa nostra hi
ha una majoria de població per a la qual TV3 és gairebé l'únic referent
informatiu. Per tant, el sectarisme sense límits dels delegats de TV3 a
Orient Mitjà inocula constantment unes dosis, cada cop més carregades,
de propaganda antiisraeliana, antiamericana i antioccidental. En Roura,
no obstant, és gat vell i evita amb molta cura utilitzar directament la
mentida. Però tan o més repugnant que la mentida és la manipulació amb
l'objectiu de satanitzar tot un país i de contribuir, sembla que amb
prou èxit, que a Catalunya l'odi a Israel sigui un sentiment més difós
fins i tot que la defensa de la causa palestina. L'important, pel que
sembla, no és saber què es defensa, sinó tenir clar qui és l'enemic.

http://tossudament.blogspot.com/2007/05/allahu-akbar-tv3-beirut.html