Jueus i Catalanisme

Hola a tots!

Sóc nova a aquest fòrum i agraïria si em poguéssiu donar un cop de mà en alguns dubtes que tinc. He estat llegint els vostres posts i tinc molt a apendre de vosaltres!

He tornat a Catalunya després d'un parell d'anys vivint als EEUU. Allà he conegut la meva parella, que és jueu conservador. Sabem que tenim molts reptes per endavant, però confio que amb educació i interès els podrem solventar! El principal repte és com podrem conjugar les nostres identitats (jo sóc catalana nacionalista i sempre he simpatitzat amb el sionisme). Per això m'agradaria saber més dels jueus catalans. Com es viuen les dues tradicions plegades? Quins links polítics hi ha entre nacionalisme català i israelià? He vist que les pàgines web de les comunitats jueves de Barcelona són en castellà; quin és el rol del català a la comunitat? Quina és la posició dels jueus de Barcelona en relació al nacionalisme català?

Veig que alguns de vosaltres teniu estelades i estrelles de David als vostres avatars... tot el que em pogueu explicar sobre com crear una identitat catalana i jueva us ho agraïria moltíssim!

Moltes gràcies!

Marta

Hola Marta, benvinguda al fòrum!

El judaisme tradicional reconeix plenament que totes les nacions del món han de poder expressar lliurement la la seva personalitat nacional. De la mateixa manera que l'expressió nacional jueva requereix l'estat d'Israel, l'expressió nacional catalana demana un estat català.

Això és la teoria. Ara aniré a la pràctica.

En termes generals, jo caracteritzaria els jueus de Catalunya com a molt assimilats. Això vol dir que, com que la societat catalana està molt atomitzada i molt allunyada del fet religiós, també o estan els jueus de Catalunya.

En termes polítics (que entenc que és el que t'interessa), i pel que fa les congregacions i comunitats de Catalunya, aquestes estan molt adaptades a la realitat oficial de Catalunya. La realitat oficial de Catalunya és favorable a l'statu quo espanyol, i en les comunitats més tradicionals, que són les que jo conec una mica, el pensament majoritari --majoritari, però no l'únic-- és espanyolista i proper al PP.

Jo veig dos motius a aquesta poca sensibilitat catalana de les comunitats jueves de Catalunya: el primer, la necessitat històrica que han tingut els jueus de ser percebuts com a "gent d'ordre" --i per tant afectes al règim. Això no és cap problema perque quan Catalunya, amb l'ajut de D-u, sigui independent, els jueus de Catalunya s'hi adaptaran ràpidament.

El segon motiu és la percepció (equivocada) que els catalans, i sobretot els independentistes, som especialment contraris a Israel. Aquesta darrera percepció, sobretot provocada pels mitjans de comunicació, és equivocada, ja que l'independentisme català és cada vegada més transversal ideològicament (en l'eix dreta-esquerra) i percentualment no penso que hi hagi més independentistes anti-semites que espanyolistes anti-semites. Penso que aquesta percepció començarà a desaparèixer quan hi hagi un partit independentista ideològicament transversal i/o alternatiu a ERC al Parlament de Catalunya.

Xabbat Xalom,

Joel Català

Jo no he tingut mai ocasió ni finor de fer un anàlisi com el del Joel, per tant no puc afegir res del que ell ha escrit, però sí que m’ha interessat especialment el darrer paràgraf, el que ens parla de la visió d’Israel i els jueus que té el gruix de l’independentisme català.

L’independentisme català està políticament situat, majoritàriament, a l’esquerra, llevat d’alguna excepció. Fins fa un parell de dècades aquest nacionalisme català d’esquerres estigué clarament situat a favor d’Israel, potser pel fet que el bloc soviètic recolzà la partició de Palestina en dos estats, o tal vegada pel moviment qibbutsnik d’Israel que també era majoritàriament d’esquerres, o potser que el nacionalisme català veié projectat en el sionisme les seves aspiracions de formar una pàtria. Això canvià en algun moment de la història recent de Catalunya. Atès que els totalitarismes comunista i islamista, amb el seu milenarisme intrínsec, han format una mena d’aliança ideològica antiliberal, les simpaties de l’esquerra catalana s’han desplaçat des les legítimes aspiracions d’Israel de formar un país normal, democràtic i del tot integrat en els valors occidentals, cap als països àrabs, negadors de l’individu i amb mentalitat feudal i tribal, demostrant així la deriva intel•lectual i el vol gallinaci d’aquest nostre i pobre país.

Sóc tremendament pessimista del nostre futur polític mentre no tinguem una llei electoral que elimini la partitocràcia que ara sofrim, perquè mentre aquesta llei electoral permeti que siguin escollides persones de baix perfil, amb pocs estudis, amb mentalitat instal•lada en els anys ’70, i que la única virtut que han demostrat és el d’un sorprenent i particular adheriment a la poltrona, no tindrem mai llibertat individual ni, per extensió, nacional.

Ah! i benvinguda al fòrum, Marta

Shalom Marta:

Jo soc de la comunitat jueva progresista de Barcelona i allà hi ha cabida per tothom.
Vam fer un kabalat shabat (rebre el Shabat) i havia gent d'USA,d'Israel,Argentins,Catalans,Canaris... o sigui que perfectament es pot ser Català i jueu alhora,ser jueu es la creència en D-u com l'únic,el que ens va treure de l'exclavitud d'Egitpe,ens va donar la Toràh i ens va donar la Terra d'Eretz Israel.
Benvinguda i que la terra d'Israel visqui per sempre.

El fet nacional dins la comunitat a Catalunya crec que no pot entendre's sense tenir en compte que la comunitat està integrada en una gran part per gent vinguda de fora.
Crec que aquest origen influeix en la seva visió més aviat identificada amb Espanya, tot i que com bé apunten el Joel i l'Eretz, no crec que això els faci especialment actius políticament en aquest fet (com tota regla, tb hi ha les excepcions...)

La meva estadística personal diu que a Catalunya hi ha dins la Comunitat:
Una minoria independentista catalana
Una minoria espanyolista jimenezlosantista
Una majoria còmoda amb l'status quo actual

Tot i que el sionisme catalanista crec que està recuperant terreny dia a dia... (espero no pecar d'ingenu i/o optimista!)

Benvinguda Marta!!

Efectivament Odalric: hi ha una porció important, cada vegada més important, d'independentistes que no són anti-Israel, ans al contrari; per exemple, llegiu els comentaris dels lectors a aquesta notícia de NacióDigital:

http://www.naciodigital.cat/noticia/16790/dos/activistes/propalestins/querellaran/contra/govern/israel