Historiografia antisemita europea.
L´antiga epigrafia de l´imperi romà ha estat analitzada com a literatura llatina, en la creença generalitzada que l´antic l´alfabet llatí era el 12 point Times New Roman, de forma que la transliteració de la documentació ha estat un exercici de simple transcripció, donant als signes el valor del modern alfabet llatí internacional.
Així, amb aquesta teoría de l´historiografia moderna, s´hi obvía la transliteració, confosa amb la transcripció i ens donen gat per llebre, fent malabars per passar per llatí els textos hebreus.
Aquest desgavell historiogràfic, tropeça amb la pura lógica de qualssevol llengua. Amb 20 signes no s´hi cobreix l´espectre consonàntic i vocàlic del llatí. Aquesta quantitat de signes respón més aviat als models semitics, noroccidentals, hebreu, arameu o fenici. De fet, el fenici va iniciar una simplificació de signaris púnics i neopúnics, que també serviren de model als signaris hebreus, unificant sámek i sín, foses en un mateix signe, prescindint de l´ús de waw i també de he, probablement integrades ambdúes en alef.
El comerç va forçar una certa uniformitat del signari a tot l´imperi, sovintejant els antics alefats amb aquest nou koiné internacional, que acabà per imposarse com alefat oficial del Roman Empire.
Aquest arxiu compara l´antic alefat romà amb el "reduced phoenician",
Com veiém, l´alefat hebreu del "Holy Roman Empire", s´hi pot equiparar amb el fenici. Al nostre espai, l`antic ibèric que diferenciava sámek i sín, que utilitzava he i waw en alguns casos, s´hi veu substituït en temps de Sertorium, el gran príncep [sáraty rom], per aquest nou alefat, "reduced hebrew".
Les consequències d`aquesta manipulació epigràfica han estat en principi la falsificació de tota l´epigrafia, tant a la península com a la resta d´Europa i més enllà de l´Afganistàn.
Una de les mostres de la mata de Barcelona, en l´arxiu, la pedra transliterada en hebrew modern pel seu coneixement:
L´epigrafía pessut del text hebreu ens obliga a triar una determinada vocalització,
[ nasá gabis réaj]
[ça qen gap zedim yáah]
[daq pi nilsut yaza rós]
[japap báyitaka gáawah gabisa]
No fa gaire vaig enviar unes notes a un professor del departament de romániques del CSIC, protestant per la classificació d´aquestos documents, com a llatins, amb l´advertiment que la feina feta anava en demérit de la seua persona, i em va contestar molt indignat, com si l´haguera faltat el respecte.
La mesura de la vergonya i la dignitat personal es molt important en aquest cas. Per un costat tenim el món académic dels departaments de romàniques que s´hi assignen la exclussivitat per l´estudi de l´epigrafia hispano-romana i romana, visigótica, bizantina, etc., i per d´altre, els departaments de semítiques que tot i ésser els idonis per l´estudi de la llengua hebrea, no intervenen, no s´hi fiquen. Així podem sumar, el gran interés del primer grup per continuar fabulant amb l´epigrafia i el manifest desinterés dels segons per assumir els seus deures.
Tot s´hi conjuga per mantenir un negacionisme de la cultura hebrea a tot Europa, en detriment de totes les ciències que s´hi relacionen amb l´epigrafia, no tan sols la historia i la linguística, i desmereixent als meus ulls a tots els protagonistes.
El mateix esperit que alimentava la destrucció dels cementiris jueus embotint les lápides a les muralles de les ciutats i als murs de les catedrals perviu en aquesta nova inquissició que ens barra el coneixement de la nostra historia.
L´arqueologia s´hi troba a hores d´ara amb la perplexitat dels linguistes romanistes i fabuladors de l´indoeuropeu, que no accepten com a reals els materials que tornen a veure la llum, que no responen a la seua lectura llatina i els seus interessos, i els historiadors que veuen com s´afona el negacionisme de la cultura hebrea.
En la construcció d´una historiografia antisemita s´ha d´agraïr la preocupació de la escola alemana d´arqueologia nazi, definida per Himmler als seus inicis com un exercici de propaganda, per promocionar tot alló que fos creíble, que pugués substituir la realitat.
Per la nostra desgràcia, els seu deixeble Martínez Santaolalla va formar una generació de feixistes que continua duent les regnes de les universitats espanyoles, en no haverse produit un trencament amb l´ensenyament franquista, sino més aviat un reforçament del negacionisme i l´antisemitisme als departaments d´historia i linguística.
I efectivament, aixó els desmereix als seus autors com a membres del génere humà, provoquen vergonya aliena.
Salut i força.
Dj Feb 25, 2010 2:01 pm