Objectivament tens raó (els israelians diguessin no fins que no acceptin Ariel), però en realitat es una reacció visceral perquè? me explico: no es pot caurà en provocacions i això u saben els israelians (son estratègicament molt intel·ligents) els espanyols treballa'n y parla'n "cara el aparador", saben qui els escolta -inversions dels árabs, la tradicional amistat amb Aràbia Saudi etc..
Israel mai pot "enfadar-se" massa amb Sefarad, coneixen la política sense"Nort" dels espanyols, després de las paraules vindran el fets, mes o meins el espanyols passaran per el adreçador, com sempre. A Sefarad molta gent es com nosaltres y amb mes poder, i això se areclará, nomes tenim que cambiar aquesta tropa que governa. Tu pense com un intel·lectual, es bo pero cal anar me lluny
La lluita passa per no trencar mai però mai la aliança de Sefarad amb Israel diguen el que digueren aquesta tropa (islamista-I.U.) els donaríem un triomf que no tenen, defensem Israel/Sefarad a peu y a cavall però sense ruptures, la meva estratègia es clara esquena contra esquena contra el enemic comú i els col·laboracionista ni aigua. Molt agraït per el teu comentari. Salutacions
SHALOM