Els jueus entren en el 5770ROSH HASHANAH · El Cap d'Any hebreu és una de les celebracions més importants FAMILIAR · Se celebra en família i els creients es reuneixen a la sinagoga per resar i recordar l'origen del món i de l'home
"Cada any recordem la creació del món; el naixement de l'home amb Adam i Eva". Els jueus celebren aquest cap de setmana el Rosh Hashanah, l'Any Nou hebreu, que és, segons els seus comptes, el 5570. Les celebracions, bàsicament pregàries i reunions litúrgiques, ja van començar divendres, vigília del Cap d'Any i dilluns (l'endemà del Rosh Hashanah) se celebra el dejuni de Guedalia. Deu dies després serà el Yom Kippur, el Dia del Judici, un dia de "reflexió introspectiva" en què es recorda els éssers estimats.
"Aquests dies de Rosh Hashanah són, tradicionalment, dies de la família. Les famílies es reuneixen a la sinagoga i resen", explica Jorge Burdman, auxiliar rabínic del Centre Israelita de Barcelona i representant jueu de Diàleg Interreligiós. Durant dos dies (aquest any han caigut en 19 i 20 de setembre) les jornades de pregària són maratonianes. De nit es resa una hora però durant el dia es fa una sessió de 9 del matí a 2 de la tarda i, més tard, de 6 de la tarda a 8 del vespre. "Resem i reflexionem i, a diferència de la resta de l'any, fem molts càntics. Cantem poesies litúrgiques, peces molt sentides", explicita Burdman. Assegura aquest representant de la comunitat israeliana de Barcelona -que té la sinagoga al carrer Avenir- que un dels moments més impressionants i emocionants per als jueus és quan durant la celebració del Rosh Hashanah es toca el xofar. "Et desperta el cor", defineix.
El xofar és un instrument musical, una banya folrada de pell d'animal (ha d'haver mort de forma natural) que quan es toca emet un so que sembla el plor d'un nadó. "En el judaisme les confessions són individuals; per això el moment en què es toca el xofar ens serveix a nosaltres per a les més íntimes reflexions. Pensem sobre la creació i del perquè de la creació", instrueix Jorge Burdman.
3.000 practicants entre 8.000
La comunitat jueva a Barcelona pot arribar a les 8.000 persones tot i que de practicants n'hi hauria unes 3.000. Després de ser expulsats pels Reis Catòlics en el segle XV, els primers jueus a tornar-se a instal·lar a Catalunya van ser un grup de sefardites provinents majoritàriament dels Balcans i Turquia en els anys vint del segle XX. El 1928 la Comunitat Israelita de Barcelona lloga una torre a la confluència dels carrers Balmes i Provença, el primer centre a l'Estat des de la Inquisició.
En la clandestinitat durant el franquisme, el 1953 compren l'edifici del carrer Avenir, on un any després inauguren la Sinagoga Maimónides, el primer temple jueu de l'Estat des del 1492. En els anys seixanta i setanta arriben la majoria de jueus que componen avui la comunitat, procedents la majoria del Marroc. I a finals del 80 i principis dels 90 s'estableixen a Catalunya famílies jueves procedents de Llatinoamèrica, l'Argentina principalment.
"Tenim una vida social molt activa", diu Burdman. La comunitat forma part del Diàleg Interreligiós i té molt bona relació amb tots els liders religiosos. "No existeix conflicte entre nosaltres, encara que hi hagi qui en vulgui crear", manté. Estan orgullosos de rebre visites a la sinagoga i no tenen problemes per mostrar la Torà (els primers cinc llibres de la Bíblia, l'Antic Testament), escrita a mà i enrotllada com un pergamí, que llegeixen amb devoció el Sàbat.
avui.cat[/img]
Dv Set 18, 2009 12:43 am
