Raúl Castro cap al Nobel

Raúl Castro cap al Nobel
Francesc Puigpelat

http://paper.avui.cat/article/dialeg/171371/raul/castro/cap/nobel.html

Amb la calor de l'estiu molts s'il·luminen i descobreixen la sopa d'all. El ministerio de Salud recomana que bevem aigua, i el departament d'Interior desaconsella fer costellades. Mentrestant, a l'altra banda de l'Atlàntic, Raúl Castro acaba de descobrir un fet que coneixen tots els turistes: que la meitat de les terres cultivables de Cuba estan ermes.

El sòl de l'illa és riquíssim i té aigua de sobres, però el país importa el 80% dels aliments. La dada despulla la demagògia del castrisme. ¿Són culpa del bloqueig americà les quartilles de racionament? ¿És culpa del capitalisme que els camps estiguin abandonats? ¿Que el país s'arruïni sota el lema Ellos hacen como que nos pagan y nosotros hacemos como que trabajamos?

Raúl Castro ha vist que el problema és que la terra és "del poble" (és a dir, de ningú) i, en no haver-hi estímul, ningú la treballa. I ha engegat una reforma en la direcció correcta: l'Estat ha atorgat terres en usdefruit a pagesos perquè les conreïn. Ànim, camarada Raúl! Un pas més i descobrirà el truc perquè les terres produeixin: donar-les en propietat. Raúl Castro està a punt de descobrir els avantatges de la propietat privada! Senyors d'Estocolm: ja tenen candidat a Nobel d'economia.

Aques també es bo:

Marçal Sintes

Castro, Chávez i la nostra esquerra

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/castro_chavez_i_la_nostra_esquerra_68016.php

Els dos joves i la noia van dir a tothom que se n’anaven a entrenar-se una estona i van començar a pedalar, i encara els busquen. Parlo de Yosmani Poll, de 29 anys, Ahmed López, de 24, i Odaimis Álvarez, de 18. Els dos primers, estrelles del ciclisme de velocitat cubà; ella, una promesa del mateix esport. El Yosmani, l’Ahmed i l’Odaimis van abandonar el torneig panamericà de ciclisme que se celebrava a Ciutat de Mèxic. Van aparèixer a Florida. No els va convèncer –o al revés: potser va ser justament el que els va acabar de convèncer– el discurs pronunciat el diumenge 26 de juliol a Holguín per Raúl Castro, en què va reclamar als cubans pencar més i treballar la terra erma, i en què va quedar clar, dos anys després de les vagues promeses de reforma, que tot continuarà sent igual de miserable i trist. L’endemà els tres ciclistes van partir a la recerca d’un futur en llibertat, no l’infern que els brinda la dictadura dinàstica cubana.

També va ser la llibertat el que va congregar la gent a Caracas per protestar. Hugo Chávez ha llançat una ofensiva terrible contra la premsa. Dissabte 1 d’agost a la matinada va tancar 34 ràdios i televisions (entre 200 i 300 estan amenaçades) i promou una llei que enviarà a la presó els que cometin “delictes mediàtics”, o sigui: els que diguin coses desagradables. Tot això només és un pas més. El 2007 Chávez va tancar Radio Caracas TV, la de més prestigi i audiència. Per acabar-ho d’adobar, intenta modificar la llei electoral a favor seu. Chávez va declarar que la “neteja” mediàtica servirà per “democratitzar” la propietat dels mitjans. Com va avisar l’alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, el que hi ha en marxa a Veneçuela és un procés dictatorial, un procés que té com a referent la llarga dictadura cubana.

Mentre passen aquestes coses, i moltes altres com aquestes, l’esquerra europea, i no diguem la catalana, continua mostrant-se condescendent amb Cuba i fa veure que no s’adona del que succeeix a Veneçuela. Hauria de saber que callar significa fer-se’n còmplice. Tal vegada aquest estiu seria un bon moment per rumiar-hi una miqueta, amb les avarques als peus o de la masia de l’Empordà estant...