Ajuda humanitària a Gaza

He trobat aquest blog

http://humanitarian-aid-to-gaza.blogspot.com/

Ah?! Però els israelians no eren tan i tan i tan dolents?

No ens enganyem: l'acte més humanitari que Israel pot fer a Gaza és l'eliminació de Hamàs i la repoblació jueva del territori. Quan a Gaza hi vivien israelians, la població àrab també en sortia beneficiada (creació de llocs de treball, etc.).

I jo em pregunto....on són els amics àrabs del petrodolar que van a cagar a lavabos fets d'or amb diamants svarowski? ah clar aquests només els passen kalashnikov que, com sabeu, són molt bons per fer caldo de l'àvia. Hipòcrites!

Joel Discrepo de a teva solució. Però en vista com els palestins han administrat el seu territori i han estat incapaços de crear un estat viable. Cada cop penso que la millor solució, és almenys en aparenença, seria la prèvia a 1967. Que crec què ni Egipte ni Jordània voldrien assumir. Però pot ser "podrien" ocupar el territori per garantir la separació entre les parts.

Josep, jo diria que estem d'acord en que, mentre estigui sota sobirania diguem-ne "poc definida", la població àrab de Judea, Samària i Gaza podrà ser utilitzada com una arma contra Israel.

Aquesta sobirania definida no arribarà de la mà dels àrabs: Jordània ni tan sols han integrat la població avui "refugiada" al seu estat, i per tant veig encara menys possible que acceptessin la responsabilitat d'administrar el territori de Judea i Samaria en condicions de pau amb Israel. Pel que fa a Egipte, ja veiem la por (i poc interès) que tenen d'intervenir directament a Gaza, i d'evitar que aquest territori continuï essent un niu de terrorisme.

La sobirania que garantirà la pau serà la d'Israel. Prova d'això és la relativa convivència entre àrabs i jueus que hi ha dins de la "línia verda" (territori d'Israel pre-67).

Benvolgut Golani, els "amics" àrabs estan de farra per Londres, Nova York, Marraketx,... mentres les minyones filipines estan esclavitzades als seus palaus per dones amargades.

Els palestins son per fer caldo, com molt bé dius, i per mantindre les seves societats entretingudes.

Em repeteixo com l'all: als goberns àrabs els hi fot un carall los palestins, sino ja estaria tot arreglat. Si els preocupa lo de Hamàs es pel merder entre sunites, xiites, salafistes i no se pas quantes corrents més. Els hi preocupa més l'Iran que Gazza. Els hi preocupa més les properes revoltes, per la pura gana, que aviat tindran, que no pas una bomba a un hospital o escola o lo que sigo. Els hi preocupa més com repartir anells de poder entre les seves corts ara que no ingresen tan pel petroli.

El Arafat ja va intentar crear una confederació amb Jordània, tot just fa 30 anys. Li van dir que no, que volien manar ells solets com feien a Cisjordània amb la Legió Àrab. D'allí la matança de palestins a Jordània i l'aparició de l'O.A.P.

Egipte, prouta feina te. Si obren la frontera i deixen pas lliure, els seus "germans" acabarien engreixant els miserables barris d'El Caire. A part que l'increment d'islamisme radical desfaria com un volat al pais àrab que reb més ajud dels USA, convertin-lo en un nou Iran. I no es broma.

Els palestins ho tenen fotut amb els seus "germans" i de pas amb els seus "amics" del nostre gobern. Si no canvien de "família" i "amistats" tenen el futur més que negre.

Es tornaran tots punkis per lo del "no future".