JUEUS I CATALANS

Determinades actituds no és que em sorprenguin però crec que a alguns els caldria fer un “mea culpa”.
A les notícies vaig veure i escoltar les declaracions d’un home ja força grandet i català en la manifestació contra la contundent agressió d’Israel. Aquest senyor va dir que ja n’hi havia prou, que no hi havia dret –en una guerra rep qui menys culpa hi té, lògica pura i dura, però la indiferència política del poble també n’és culpable- i que tornessin als palestins tot el que els jueus els havien agafat. Llarga història per parlar-ne una bona estona.
Ara jo li preguntaria a aquest senyor, si és que se sent veritablement català i té dignitat davant la història del poble de Catalunya: Què feu vós, senyor, per enfrontar-vos a l’espoliació sistemàtica de Castella envers Catalunya, la qual fa segles que dura? Què feu vós per tornar a instaurar aquella Catalunya rica i plena, referent a nivell mundial de sobirania compartida amb el poble, la qual ens varen robar per la força de les armes? Què feu vós per enfrontar-vos a aquesta mentida quotidiana constitucional i a les mentides constants de “los demócratas de toda la vida con su característico talante”? Sabeu que som la nació sense estat odiada i espoliada que més paga de tot el món i la que rep menys a canvi? Sabeu on viviu? Sabeu què li va passar al poble jueu a la segona guerra mundial? Sabeu que si en Hitler hagués guanyat la guerra, els segons de la llista érem els catalans? Què punyeta esteu defensant ara? És que la ignorància us ha trastocat? Jo estic a favor dels jueus, no m’agada la violència i les injustícies menys, però sóc dels que em mullo i tinc moros al costat de casa – l’Arafat era un terrorista, com en Franco, en Pinochet i d’altres – i planto cara a tots aquells que volen esborrar del mapa la Catalunya que estimem, la seva personalitat, el seu tarannà o fet diferencial; Planto cara als lladres, als expoliadors, als que no han demanat mai perdó, als colonitzadors, als hipòcrites, als que van de catalanecs i no es mullen ni sota la dutxa.
Amb els homes de pedra picada intel•ligents i amb els senyors, sempre m’hi he entès. Amb la banalitat i la ignorància, amb els que imposen “por cojones” la seva llei perquè és la seva i l’única que val sense cap possibilitat de diàleg democràtic, amb tots aquests, no m’hi puc entendre perquè no es pot i no et deixen.
L’home, cal que sigui molt íntegre i savi per allò que... el poder podreix i el poder absolut podreix del tot. Tenim molts exemples, començant per la gran banca i continuant pel sistema capitalista i d’altres que no vull anomenar per no ferir conviccions i la bona voluntat de molta gent.
Els jueus tenen dignitat i un exèrcit per defensar-se dels Països Àrabs no democràtics que els volen exterminar. També als catalans, igual o pitjor, ens volen exterminar per tot allò que representa ésser diferents. Els provoquem al•lèrgia, no ens estimen, no ens volen entendre, fem nosa a aquest invent de la “España unida” i a Europa. Tristement, però, ja a molts catalans no els queda dignitat ni valentia. No tenim exèrcit perquè hem de pagar el dels espanyols, tenim una nació espoliada, colonitzada, plena d’esclaus que no la defensen. Només defensen el seu estatus, l’economia particular i la família. Els altres, que s’espavilin. La majoria dels catalans han arribat a això, a aquesta trista realitat egocèntrica i super individualista, i en ésser davant de Catalunya en definitiva tan poca cosa, només serveixen per sortir al carrer a fer l’ànec en defensa dels colonitzadors.

Joaquim Pugnau Vidal.
Membre de Catalunyacció, militant del PRC (Partit Republicà Català) i deixeble del professor Raimon Panikkar.

Pots estar tranquil, Joaquim, que ningú ens vol exterminar. Són imaginacions teves.

Això que dius dels següents de la llista és pur deliri. Hitler va deixar escrit quines eren les seves preferències racials i t´asseguro que, segons ell, estem amb el grup dels bons.

Les poques referències que la jerquia nazi va fer de Catalunya foren positives. Tenien una visió dels catalans molt heroica i generosa. Per una banda, creien que el Sant Grial estava a Montserrat. Un altre exemple és que, quan França estava sota l´ocupació alemanya, Hitler oferí a Franco tornar a unificar Catalunya anul.lant el tractat dels Pirineus.

Joaquim Pugnau Vidal escrigué:

Sabeu que si en Hitler hagués guanyat la guerra, els segons de la llista érem els catalans?

Això és possible: segons Josep C. Vergés, Franco volia deportar tots els catalans als camps d'extermini de Hitler. Ho podeu llegir aquí:

http://www.lobbyperlaindependencia.org/webl2/noticia.php?paramCategoria=34&paramNotid=262

Joaquim Pugnau Vidal escrigué:

L’home, cal que sigui molt íntegre i savi per allò que... el poder podreix i el poder absolut podreix del tot. Tenim molts exemples, començant per la gran banca i continuant pel sistema capitalista [...].

No coincidim en un punt, que és el següent: el capitalisme --que no és un "sistema", sinó que és el lliure mercat-- implica llibertat econòmica, i la llibertat és una benedicció per a la humanitat. El que sí que és un sistema és l'economia planificada de comunistes i derivats, font de misèria i tirania. Precisament, l'aplicació de mesures "socialistes" en el sistema hipotecari americà i el crony capitalism (aquest darrer, només possible quan hi ha prebendes polítiques) és el que ha provocat la crisi:

http://directorblue.blogspot.com/2008/09/root-cause.html

Cita :

Joaquim Pugnau Vidal.
Membre de Catalunyacció, militant del PRC (Partit Republicà Català) i deixeble del professor Raimon Panikkar.

Molt de gust. Benvingut.

Benvingut al fòrum.

Primer de tot vull disculpar-me, doncs havia pensat que tot això de "ens volen exterminar" era un deliri de vostè, senyor Pugnau.

Ara he vist que l´autor d´aquesta idea és Josep C. Vergés, fill de l´editor de Destino. Jo sé que tant l´editor Vergés com el seu amic Josep Pla eren molt donats a dir animalades, sobretot quan feien el trago. El que no podien sospitar és que alguna de les coses que deien podien acabar publicades.

L´editor Vergés debia bona part dels seus ingressos a l´escriptor Pla. A tall de anècdota, Josep Pla deia que cobrava poc perque els fills de Vergés poguessin anar a estudiar a Londres.

Josep Pla mai hagués dit una bestiesa com aquest de Franco perque ell havia salvat al vida gràcies als franquistes i sempre els estigué agraït. El que l´ha dita ha estat precisament el que es beneficià de la seva generositat, el periodista Josep C. Vergés, que és autor d´un llibre que es diu "Un país tan desgraciat" .

I desagraït, hi afegiria jo.

Sr. Joel Català:

Moltes gràcies per la seva reflexió, ja que m'agrada estar ben informat.
Una abraçada.

Sr. Santi Matas:

Les seves aportacions crítiques amb un sentit positiu, pel bé de la nostra nació sense estat, sempre seràn ben rebudes per part meva. La informació que tenia jo fins ara, és que en Hitler no ens tenia pas precisament amb bona estima. Les referències positives de la gerarquia nazi envers Catalunya, m'agradaria saber on les puc trobar. Si em podeu informar, li estaré molt agraït.

Qué tal Joaquim.

L´interés de Hitler pels catalans era zero. És un tema que a fora d´Espanya és indiferent.

Jo em referia a una qüestió que ja es tractà en aquest fòrum sota el títol "Himmler va buscar la raça ària a Espanya".

La cosa anà així: Mentre Hitler i Franco es reunien a Hendaia, Himmler visità Madrid i Barcelona. La visita a Catalunya no fou pas per cap motiu pervers sino tot el contrari, admiraba el nostre país sobretot per algunes llegendes que aleshores estaven de moda entre els nazis: els templers, el sant grial, etc.

Això fou a l´octubre de l´any 1940. Just un any més tard, el mateix Himmler s´encarregaria d´engegar l´extermini jueu.

Com vaig dir abans d´ahir, la idea de l´extermini català ha sortit de l´article del senyor Josep C. Vergés. L´he rellegit, i tinc de dir que per a mi es tracta simplement d´una broma estúpida. Donar-li crèdit serviria per ajudar a confirmar la teoria de mateix autor quan diu, referint-se a Catalunya, "Quin país més miserable".

Perdó. Em sembla que en realitat diu "Un país tan desgraciat".