És el mateix que passa quan hom diu que a l'islam no hi ha llibertat ni cap respecte pels drets humans, ni pluralisme, ni democràcia, i que des de la seva aparició no ha fet altra cosa que envaïr territoris, sotmetre'ls a la llei islàmica fent desaparèixer la cultura, llengua, tradicions i creences que hi havia als territoris conquerits. Et diuen que això no és l'islam, sinó una mala interpretació. Però és que El Coran no s'interpreta, està prohibida la interpretació del Coran i els Hadices. Aleshores neguen i argumenten que els qui fan tot això que jo denuncio no són bons musulmans. Finalment, jo pregunto: però com pot ser que hi hagi tan pocs bons musulmans entre 1300 milions, la majoria dels quals es comporten, a la realitat, com jo denunciava al començament.
No ha d'estranyar ningú que comunistes i islamistes s'acabin trobant en la casa comuna del Totalitarisme. Són dues versions de la mateixa Bèstia. I l'esquerra que es diu no comunista, sinó socialista, socialdemòcrata o republicana, pateix de la mateixa buidor d'idees que el comunisme, en el sentit d'haver quedat òrfena d'herois i d'ideologia. D'aquí que ara s'exalti per tots aquells als qui pot penjar el cartellet d'oprimits per l'Imperi, com és el cas dels palestins. Als anys vuitanta va substituïr el Che ja mort pel Yasser Arafat i als noranta va consumar la seva entrega total a l'islamisme com el nou representant de totes les causes perdudes contra el dimoni ianqui i capitalista. I això no té remei, no reaccionaran fins que no sigui massa tard. Esperem, doncs, que sigui cert allò que es diu, que en tot gran desastre de la Història de la Humanitat, sempre hi ha hagut 36 homes justos i que mentre sigui així, la Humanitat tornarà a reeixir lliure de totalitarismes i terror.