Veient les imatges que la "nostre"televisió Tv3 ens ensenya als telenotícies, sobre les manifestacions en contra de l'atac sobre Hamas a Gaza tinc un sentiment que m'agradaria compartir amb vosaltres.
Les pancartes no les entenc però bé suposo que tots ens podem imaginar que dèien,el que més m'indigna és la indumentària i la posada en escena paramilitar a l'estil hamas d'alguns dels participants,així com veure els instigadors altaveu en mà repetint eslogans funamentalistes.Realment vaig pesar que eren imatges que podien ser perfectament de qualsevol país àrab de la zona.
El problema és que són d'aquí de Barcelona,de casa nostre i la gent que hi participava,que no eren pocs, els tenim vivint entre nosaltres.Si a això hi afegiu que últimament els nostres maravellosos polítics progressistes comencen a parlar de donar veu i vot en les eleccions als inmigrants a mi s'em posem de punta els pocs cabells que em queden
Tots sabem com ha estat de desordenada i caòtica l'arribada de gent de fora,tots sabem els processos de regularització que s'han fet,tots sabem que significa la reunificació familiar (per cada inmigrant regularitzat automàticament entren 5,6 o 7 familiars també amb papers),tots sabem que les persones que realment s'integren en la nostre cultura,societat,llengua... són una minoria molt petita com ja va passar amb la inmigració española.I finalment tots sabem o hauriem de saber quina és la nostre realitat demogràfica: jo tinc dos fills i cap dels meus amics en té més de dos,la majoria 1 o 2.Aquesta gent ja sigui per cultura o per la raó que sigui en tenen 3,4,o més fills per tant no cal ser gaire llest per preveure l'evolució del nostre país i com diu Heribert Barrera en el llibre del periodista Salvador Cot "Toc d'alerta"(Dèria Editors) els catalans no tenim garantida la nostre supervivència com a grup ètnic.
Potser us semblarà una mica radical això que dic però crec que ja és hora que com a poble aprenem dels jueus a lliutar i defensar no només per una llengua,cultura o nació sino per la nostre supervivència com a grup i que els nostre ideari col·lectiu no es vegi diluit en el nostre propi territori
Em sembla que en el futur és inevitable una confrontació (que ni vull ni desitjo) entre els nostre valors i els de la gent que ve de segons quines zones,països o religions i que ja que els nostres polítics no ho veuen o estan per altres coses,potser seria el moment que com a ciutadans compromesos amb el país demanéssim a Israel, un poble que també a lluitat sempre per la seva supervivència física,una mica d'ajuda i formació,no sé de quina forma i/o manera però alguna cosa hauriem de fer
Em fa por pensar en el futur que deixem als nostres fills .
Bon any 2009 a tothom.
Dj Gen 01, 2009 10:35 am