Article d’Arturo San Agustín en el Periódico del 16 de setembre. La primera part és prescindible, a la segona es comença a posar interessant, el final és gloriós:
Aquest any no em penso perdre el pregó de les festes de la Mercè. L’escoltaré amb Jaume Josa, biòleg també galàctic i per tant amic de Jaume Sisa i d’aquell altre intel.lectual del bolero, aquell extraordinari gras, La Voss del Trópico, que es va acomiadar del món a l’hotel més alt de Barcelona. Encarregar-li el pregó de les festes de la Mercè a Jaume Sisa és una garantia, una cosa que ja no s’estila perquè ara tot és bijuteria i colesterol social. Últimament Sisa se’ns apareix a la Rambla amb una sèrie de barrets, que estan entre la gorra de cuiner italià i l’estàtua de la Llibertat, que a mi em tenien intrigat. Ara ja sé que aquests prodigiosos barrets són obra de la seva nòvia i per això l’home no se’ls treu del cap. A veure qui li diu que no a una nòvia.
O sigui, que ja entenc els barrets de Sisa i no vull entendre per què a aquestes teòriques festes de Barcelona cada vegada hi fiquen més política els de l’ajuntament. Aquest any, com que algun dels dies festius coincidirà amb el Ramadà, l’Institut Europeu de la Mediterrània ha organitzat una sèrie de tallers infantils i exposicions, dedicats, això llegeixo, a acostar-nos la cultura islàmica. I d’això en diuen Nits del Ramadà. Que bonic. La política és com és i ja no hi ha déu que la redreci.
Ignorem gairebé tot el que és relatiu a la cultura cristiana, però no parem de riure-li les gràcies a la cultura islàmica. Quan algú parla en veu alta de cristianisme tots treuen la pistola, però cap d’aquests valents desenfunda quan la cosa té a veure amb l’islamisme. Passa el mateix amb els graciosos i els artistes transgressors. Molta granota crucificada, molt Papa a Polònia, però no hi ha collons per ficar-se amb les coses barbudes i amb gel.laba.