"L'hebreu forma part del patrimoni cultural i històric de Catalunya"
El filòleg i professor de la Universitat de Girona ha editat la primera gramàtica del jiddisch en castellà i prepara un diccionari hebreu-català, català-hebreuL'apassiona la llengua i la cultura del món antic i creu que és la seva responsabilitat transmetre aquests coneixements a les noves generacions. Joan Ferrer (Calella, 1960) és professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. El doctor acaba de presentar la primera història i gramàtica del jiddisch en castellà, una llengua que parlaven les comunitats del centre i el nord d'Europa des de l'Edat Mitjana fins que l'Holocaust nazi va fer acte de presència. També prepara, conjuntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas, el Diccionari Girona hebreu-català, català hebreu, que serà el primer d'aquestes característiques. Per Ferrer, l'interès per la cultura jueva és el reconeixement d'una comunitat i una llengua que formen part del patrimoni cultural del nostre país.
-A pesar del seu perfil professional, no cal ser molt observador per veure que el seu interès per la cultura jueva va més enllà de la gramàtica...
-Evidentment. El meu itinerari intel·lectual és una mica complex perquè m'he dedicat tant a estudis de filologia catalana com a l'estudi de la Bíblia i a la seva traducció al català. Tot plegat crea un estil i una manera de fer. Pel què fa al mont del judaisme he dedicat estudis que estan a mig camí entre la gramàtica i la història cultural que afecten a diverses llengües del món jueu, com l'hebreu bíblic i modern, l'arameu i finalment el jiddisch, que era la llengua que faltava per completar aquest panorama lingüístic del poble d'Israel.
-Parli'm del jiddisch, per què una gramàtica en castellà?
-Després d'haver estudiat la Bíblia i la història i la cultura del poble d'Israel i fer algunes classes de llengua sefardita a la Universitat de Barcelona, em faltava poder accedir a l'estudi del què era el judaisme centreeuropeu, que va ser fonamental a partir del segle XVIII. El meu interès per comprendre aquest món em va portar a estudiar la seva llengua.
-No només a estudiar-la, ha fet vostè un recull de la seva singular història.
-Sí, perquè em vaig adonar que, de manera inexplicable, en castellà no hi havia absolutament res. Existeix un diccionari jiddisch-castellà publicat a l'Argentina als anys seixanta i que nosaltres vem editar a la Universitat de Girona. Vem donar a conèixer aquest llibre i després ens vem adonar que no hi havia cap gramàtica i és el que acabem de publicar, incloent una panoràmica d"història cultural.
-Què caracteritzava a la comunitat jueva que feia ús d'aquest idioma?
-Penso que la manera més fàcil per aproximar-se a aquest món és a través de la lectura de les obres d'Isaac Bashevis Singer, que va ser Premi Nobel de literatura a l'any 1978. Ell dóna a conèixer el món de les petites comunitats jueves que ocupaven la zona on avui dia hi ha països com Lituània, Polònia, Ucraïna, Bielorrússia o Romania. Els contes de Singer expliquen d'una manera admirable el que era aquest món, d'una pobresa material extrema però d'una riquesa espiritual molt gran. Aquest és el món que a mi em va fascinar. El mateix Baltasar Porcel, conegut per a tothom, ha escrit que els contes de Singer són els millors contes de la història de la literatura del Segle XX. Singer va escriure sempre amb jiddisch tot i que la seva obra s'ha pogut difondre gràcies a les versions angleses.
-Vostè parla dels contes de Singer. Potser el que més s'acosta a la realitat d"aquesta llengua seria la novel·la de la història d'una supervivència constant...
-Sí, el jiddisch és una llengua per parlar amb fantasmes, tal i com va dir el mateix Singer al recollir el premi Nobel. En realitat, la immensa majoria de la població que parlava jiddisch abans de l'Holocaust eren les comunitats jueves d'Europa que van ser assassinades per la màquina de destrucció del nazisme. Estem parlant d'una llengua que ha perdurat només en persones ja grans o en països de diàspora com Argentina o els Estats Units, i en comunitats ultraortodoxes. Em resulta fascinant poder recuperar un món a través d'una llengua i oferir a les persones que puguin estar interessades endinsar-se en el coneixement d'aquest idioma.
-Assenyala en la seva gramàtica que una llengua no viu només de l'Acadèmia, necessita una vida real. El jiddisch és un fantasma del passat o encara té una realitat més enllà dels seus llibres?
-Té espurnes de vida. El darrer cop que vaig anar a Israel em vaig emocionar perquè vaig veure una família jueva, un matrimoni jove, que parlaven jiddisch a unes criatures petites. Hi ha comunitats de jueus com les que viuen a Brooklyn, als Estats Units, que han mantingut el jiddisch que es parlava a Europa el segle XIX i al principi del segle XX en el seu entorn familiar.
-Això és gairebé miraculós!
-El segle que ens toca viure és un món molt complex pel què fa a les llengües. Tenim l'anglès que s'ho menja tot, i després idiomes com l'espanyol, el xinès o l'àrab. Les llengües menors, entre les quals hi ha el català, es troben davant d'un futur incert. L'aposta per estudiar llengües que tenen un futur difícil és també l'aposta per estudiar el jiddisch.
-Deixi'm ser una mica agosarat. Hi ha possibilitat de dibuixar algun paral·lelisme entre les dues llengües de la seva vida, el jiddisch i el català?
-Home, la veritat és que no. El català es troba en una situació difícil com, de fet, es troben totes les llengües que no són majoritàries i que no tenen Estat. Fins i tot algunes de les que sí que el tenen, estan amb problemes. El jiddisch era una llengua que es parlava pràcticament d'un extrem a l'altre d'Europa però que, al mateix temps, era una llengua específica d'unes comunitats jueves. Això la fa singular. Però clar, va patir un Holocaust on sis milions de persones que parlaven aquesta llengua van ser assassinades, i això fa que no hi hagi paral·lelismes possibles, més enllà d'un futur que no és clar. Però això es pot dir també de les llengües que no estan entre les vint més importants del món.
-Vostè també és biblista. Què comporta ensenyar coneixements bíblics avui dia?
-Ho entenc com un fet cultural fonamental. La Bíblia, juntament amb la filosofia grega, són les dues grans columnes damunt les quals se sosté tot el pensament occidental. Conèixer la Bíblia és una necessitat cultural bàsica. No podem entrar a cap museu d'Europa i intentar entendre els grans testimonis de la història de l'art sense tenir en compte els referents bíblics. Ho dic com a exemple. Ensenyar la Bíblia és una qüestió de responsabilitat cultural, no es pot ser un europeu modern desconeixent la Bíblia.
-Ho tenen tant clar els seus receptors, és a dir, els seus joves alumnes?
-La generacions que ja som grans vem rebre a través de la família uns coneixements que avui s'han escatimat a la gent més jove. Però torno a repetir, crec que aquesta és una responsabilitat de professor universitari i de persona culta.
-Com va el Diccionari Girona català-hebreu i hebreu-català que està preparant?
-Bé, gràcies. Està en fase de revisió ja que han estat molts anys de feina conjuntament amb l'Eduard Feliu i Pere Casanellas. Crec que serà un llibre important perquè donem amb versió catalana el vocabulari de la llengua hebrea contemporània. Està fet amb la voluntat que des de Catalunya es pugui accedir al coneixement de la cultura israeliana contemporània i, sobretot, a la literatura en aquesta llengua que és una de les literatures més riques del segle XX.
-Quin és el grau de penetració històrica de la llengua hebrea a Catalunya?
-Bé, pot sonar a paradoxa però l'hebreu és, d'alguna manera, una llengua catalana. A la mateixa Catalunya durant l'Edat Mitjana, quan també va néixer la llengua catalana, el país es va trobar que hi havia unes comunitats que parlaven el català a la vida quotidiana però que la seva cultura es basava en la llengua hebrea. El judaisme català, fins a la seva expulsió per part dels Reis Catòlics, s'expressava en hebreu. L'hebreu format part del patrimoni cultural de Catalunya, i és un patrimoni del qual no podem renunciar perquè quan va néixer el català ja hi havia gent en aquestes terres que parlava i escrivia en hebreu fins que van ser expulsats a causa de la intolerància.
-Vostè ha estat col·laborador, no sé si dir deixeble, del filòleg Joan Coromines. Quin és l'aprenentatge més gran que ha tret de la seva convivència?
-Coromines era un personatge singular i fins a cert punt fascinant. Tenia una passió pel treball i pel saber que jo entenc que és un valor per a totes les generacions. Amb ell vaig aprendre la cultura de l'esforç que per mi és una cosa fonamental. Ella era un home que vivia en el món de les llengües i a la seva passió pel català hem de sumar-hi la seva passió pel castellà i per altres llengües romàniques que coneixia com a ningú. L'amor per la llengua és una cosa necessària i fonamental.
Un jove Joan Ferrer amb Joan Coromines en un restaurant d'Arenys de Munt, l'any 1992 / Fundació Joan Corominahttp://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080919/53540926622.html
Ds Set 20, 2008 1:44 pm
