NObama

Com que no en teniem prou amb l´Obama, ara els periodistes ens presenten a la seva senyora com el no va més. El més trist de tot és que hi ha polítics d´aqui curts de mires que també s´hi apunten.

I Obama l'ha ben cagada al escollir a Biden com a nº 2. El partit republicà deu estar fregant-se les mans, i contents amb aquesta designació. Els democratas estan molt nerviosos veient com perdent posicions en les enquestes.

Crec que Barack Obama s'ha equivocat al escollir a Biden com parella per la seva candidatura presidencial, perque demostra les seves mancançes en politica exterior i resta credibilitat per la seva aposta pel camvi al nomenar a un senador del stablishment. També perque Biden havia fet grans critiques i descalificacions contra Obama mesos enrere.

A mi cada cop m'agrada més Mc Cain a mesura que la campanya avança i menys Obama, al principi era al revés m'agradava Obama i volia un duel entre ell i Mc Cain.

A mi al principi i desconeixent totalment la política nord-americana, m'agradava l'Obama, ara (desconeixent igualment la política nord-americana) estic indecís. Em fa dubtar que tot el pijoprogresisme europeu hi estigui a favor.

Per l'experiència que de mica en mica s'adquireix en la vida, he anat comprovant que, si hom vol tenir una postura realista, de sentit comú i d'autèntic progrés, ha de posicionar-se diametralment en contra del que fan les esquerres europees. Llevat de casos molt puntuals, normalment no falla mai.

Gran veritat. Pot ser amb la notable excepció del Socialdemòcrates suecs i el new labour. Quan l'esquerra agafa una cosa prometedora l'acaba espatllant a la llarga, com l'Estat del Benestar.

Pel que llegeixo a la premsa, de diferent signe, sembla que McCain perdrà les eleccions, el tema econòmic ha estat definitiu.

Però ben bé no sé les conseqüències polítiques per l'Orient Mitja, i si Israel s'haurà "d'adaptar" a una nova situació. Vull dir que si es veritat que Obama vol portar una política diferent amb Iran, no sé com encaixarà en tot això la política d'Israel.

Si algú té alguna opinió que la posi, si us plau.

Bé, Bush també tenia i té mancvances en política exterior...

La meva opinió és que, si Obama guanya, la política americana serà encara més contrària als interessos d'Israel i de la causa de la llibertat humana. Però compte: dic "encara més" en el sentit que no diposito massa esperances en cap govern americà, entre d'altres coses perquè tot govern americà està molt condicionat pels funcionaris de l'Administració americana, que estan molt ben "aposentats" al Departament d'estat o a la CIA i sostenen polítiques d'apaivagament --appeasement-- amb els règims tirànics del món. Aquests funcionaris del Departament d'estat i de la CIA volen "pau" amb tiranies com l'Aràbia Saudita degut a les seves connexions amb la indústria petroliera (podeu llegir-ho al llibre "The Secret War Against the Jews").

I tot això tenint en compte que Amèrica és molt més pro-llibertat que la Unió Europea --per no parlar de Rússia o la Xina.

Sempre ha estat contrària a Israel, encara que Israel els compri armes. EUA dóna més diners als "palestins" -a canvi de res- que no pas als israelians.
Volen ser amics de les dictadures petrolieres, ells ja en són una, de dictadura! Encara que et deixin cremar la seva bandera.

Més pro-llibertat...? no vos dir que és una façana?

Noemí escrigué:

Més pro-llibertat...? no vos dir que és una façana?

Si comparem, per exemple, la constitució americana amb els tractats (i la pseudo constitució que es volia aprovar) de la Unió Europea, veiem que el text magne americà està fonamentat en el Dret negatiu, és a dir, estableix els límits del poder de l'estat federal en front del ciutadà americà, per tal d'evitar els abusos governamentals --la Segona Esmena n'és un cas paradigmàtic--; en canvi, els tractats (i la constitució) europeus són basats en el Dret positiu: llisten uns "drets" que se li atorguen al ciutadà europeu des del poder polític. Clarament la constitució americana prové d'una idea de protecció de la llibertat, mentre que els textos europeus provenen d'una visió omnímode del poder dels estats.

Joel Català escrigué:

La meva opinió és que, si Obama guanya, la política americana serà encara més contrària als interessos d'Israel i de la causa de la llibertat humana. Però compte: dic "encara més" en el sentit que no diposito massa esperances en cap govern americà, entre d'altres coses perquè tot govern americà està molt condicionat pels funcionaris de l'Administració americana, que estan molt ben "aposentats" al Departament d'estat o a la CIA i sostenen polítiques d'apaivagament --appeasement-- amb els règims tirànics del món. Aquests funcionaris del Departament d'estat i de la CIA volen "pau" amb tiranies com l'Aràbia Saudita degut a les seves connexions amb la indústria petroliera (podeu llegir-ho al llibre "The Secret War Against the Jews").

I tot això tenint en compte que Amèrica és molt més pro-llibertat que la Unió Europea --per no parlar de Rússia o la Xina.

Per sort i per desgràcia als països amb sentit d'estat sobretot els anglosaxons canvien els caps amb els canvis de govern però els càrrecs com els secretaris i altres carrecs de primer nivell continuen així doncs a nivell de realpolitik tampoc i hauran gaires canvis. Però la diferència és què Obama pot ser vendrà un pèrfil més tou i Mc Cain més dur.

Si voleu una versió amb hiumor, penseu en Sí ministre. En canvi a Espanya sovint roden caps amb els canvis de govern.

Joel Català escrigué:

Noemí escrigué:

Més pro-llibertat...? no vos dir que és una façana?

Si comparem, per exemple, la constitució americana amb els tractats (i la pseudo constitució que es volia aprovar) de la Unió Europea, veiem que el text magne americà està fonamentat en el Dret negatiu, és a dir, estableix els límits del poder de l'estat federal en front del ciutadà americà, per tal d'evitar els abusos governamentals --la Segona Esmena n'és un cas paradigmàtic--; en canvi, els tractats (i la constitució) europeus són basats en el Dret positiu: llisten uns "drets" que se li atorguen al ciutadà europeu des del poder polític. Clarament la constitució americana prové d'una idea de protecció de la llibertat, mentre que els textos europeus provenen d'una visió omnímode del poder dels estats.

Per això els països més liberals de la UE com Holanda i Irlanda han votat no al text per ser massa invasiu. Si jo he de triar prefereixo un text com la constitució dels EUA. Què marca els límits de la legalitat.

Sigui com sigui tan un com l'altre es volen posar a la butxaca els votants jueus.


Israelis4Obama from www.JCER.info on Vimeo.

Cal reconèixer que els publicistes d'Obama són uns genis. Aconsegueixen generar una gran empatia cap al seu candidat, Obama està presentat gairebé com el president de tota la humanitat.

Si finalment guanya com sembla, ja veurem com ho fa, té una conjuntura econòmica molt desfavorable, i una situació a l'Orient Mitja que va de mal en pitjor.

La crisis ha esclatat en el moment perfecte per l´Obama. Això ho té en comú amb el Zapatero: l´estar de llet. Si guanya, doncs felicitats. Només sap greu perque els anti-tot tindran una alegria.

Ganó Obama (un análisis pro-israelí)

http://desde-sefarad.blogspot.com/2008/11/gan-obama-un-anlisis-pro-israel.html

Al margen de las oportunas objeciones estrictamente político-ideológicas que puedan plantearse al demócrata, los pro-israelíes estamos de enhorabuena. Me explico: Obama es ya el prototipo progresista por antonomasia. Con la progresía mundial echada a sus brazos, Obama es presentado por los izquierdistas como el mesías que salvará a América del neoconservadurismo, el neoliberalismo y otros males. Confían en él. Pero curiosamente, lo que no parece irritarles es que Obama también está a favor de Israel. Su discurso en el cuartel del AIPAC (American Israel Public Affairs Committee) fue memorable. Entre sus asesores en lo relativo al conflicto árabe-israelí se encuentran dos judíos pro-israelíes de renombre: Daniel Kurtner (ex embajador norteamericano en Israel) y Dan Shapiro (analista estratégico). Su número dos, Joe Biden, ha declarado en varias ocasiones que es sionista. Por si fuera poco, pocos candidatos norteamericanos pueden presumir haber conseguido meterse en el bolsillo a cerca del 80% del voto judío norteamericano y unir a un amplio grupo de rabinos para que defiendan su causa.

Cabe preguntarse lo siguiente: ¿qué piensan los progres de esto? Al fin y al cabo ser pro-israelí no es ningún pecado capital. ¡Si hasta Obama lo es!

Coincido con Dershowitz en que la elección de Obama será positiva para la imagen de Israel:

Es mejor para Israel tener en la Casa Blanca a un partidario progresista que a un conservador. La opiniones de Obama sobre Israel tendrán un gran impacto en la gente joven, en Europa, en los medios y en aquellos que tienden a identificarse con el espectro progresista (...) La elección de Barack Obama (un progresista que apoya a Israel) realzará la posición israelí entre la gente de izquierdas.

Todo esto, como he advertido antes, al margen de consideraciones ideológicas. No creo en los políticos que en momentos difíciles juegan a ser enviados divinos. Como norteamericano, Obama nunca hubiera sido mi primera opción. Tampoco McCain. Si hubiera podido votar, de haberse presentado Ron Paul sin duda alguna le hubiera dado mi apoyo (por convencimiento moral, ético, ideológico y religioso). De no haberse dado el caso, probablemente me hubiera decantado por la abstención.

Ahora bien, como pro-israelí y judío español realmente me importa poco quien salga elegido, si bien debo confesar que el mero hecho ver a un progre de salón como Obama defendiendo a Israel frente a una manada de izquierdistas imbuidos por la retórica judeófoba no tiene precio.

LES CLAUS DE LA CAMPANYA DEL SENADOR DEMÒCRATA
Obama, llums i ombres

Ramon Tremosa i Balcells
Professor de teoria econòmica a la UB
http://paper.avui.cat


Gràcies a l'explosió de la crisi financera del darrer mes, i al contagi a l'economia real, Barak Obama ha tingut una campanya electoral còmoda. Propulsat pel descrèdit final de George Bush, ha pogut desviar el debat electoral de la seguretat, de la defensa i de la pressió fiscal, els temes preferits dels republicans. En condicions normals, però, això hauria estat molt més difícil: només cal rellegir The New York Times de mitjans de setembre, quan l'efecte Sarah Palin va invertir les enquestes per uns dies: s'hi criticava la passivitat d'Obama i la seva incapacitat de travar un discurs proper a les petites coses del dia a dia de la gent, més arran de terra que la retòrica grandiloqüent i repetitiva del "Yes, we can".

OBAMA DESPERTA D'ENTRADA UNA gran admiració. "En cap altre país de la terra la meva història no hauria estat possible": aquesta és segurament la frase que sintetitza millor el gran protagonista mundial dels darrers mesos. Nascut a Hawaii, de mare blanca de Kansas i de pare negre de Kènia, Obama ha atret milions de persones als seus mítings i s'ha infiltrat fins al final per una escletxa en el rocós sistema de partits polítics nord-americà. Un sistema dominat pel màrqueting i pels diners, però encara molt més porós que els petrificats aparells dels partits polítics europeus. Obama ha sabut fer un discurs fresc amb una oratòria brillant i s'adapta ràpidament als nous temps. Originalment partidari del finançament públic dels partits polítics, ha canviat de parer i ha esdevingut el rei de les donacions privades i transparents: rècord de milions recaptats amb centenars de milers d'aportacions. Obama va ser escollit al Senat per Illinois l'any 1996, però va patir una humiliant derrota l'any 2000, quan es va postular per al Congrés contra un congressista experimentat. L'any 2004 va ser reescollit al Senat i va començar el seu camí cap a la presidència, tot i les pressions contràries de l'aparell demòcrata. I així avui Obama, un home rar amb una vida inversemblant, ha arribat fins a les portes de la Casa Blanca encarnant novament el Somni Americà.

UNA DE LES COSES QUE MÉS ADMIRO dels nord-americans és el seu optimisme i la seva vitalitat, enfront de l'escepticisme europeu. Les eleccions primàries, que aquí són vistes com una nosa pels partits (és un llarg i esgotador procés de duríssima selecció natural de candidats), són la prova de fins a quin punt els nord-americans es resisteixen a deixar de creure en la democràcia. I mentre a Europa no hi ha interès per la política, milions de persones la viuen amb passió als Estats Units, amb assistències massives als mítings i amb participacions diverses i variades al carrer i a internet. Aquestes eleccions, però, no només són presidencials: també es voten i es renoven parcialment el Congrés i el Senat. Tot i que pertanyents als dos grans partits, la llibertat de vot és sagrada per als representants escollits i sovint proporciona exemples impagables de democràcia: fa poques setmanes va ser rebutjat el primer pla de rescat de Paulson tot i que havia estat pactat amb les cúpules de demòcrates i republicans. Per cert, ¿algun partit polític català s'apunta a obrir la llista a independents? sense l'obligació de la disciplina de vot al Parlament? Potser per això fracassen tantes refundacions i "obertures a la societat" dels diferents partits a casa nostra?

OBAMA FORMA PART D'UNA COMUNITAT racial minoritària i té un mèrit addicional gens menyspreable: ha trencat recels i prevencions seculars amb què els blancs es miren els negres als Estats Units. Un exemple: quan ens escapem a Nova York, la meva dona i jo acostumem a anar els diumenges a la Convent Avenue Baptist Church de Harlem, al carrer 145 de Nova York (lluny, per tant, de les esglésies baptistes més turístiques a prop de Central Park). Asseguts durant hores entre els assistents, es van succeint sermons emotius de diferents pastors, cants espirituals negres a flor de pell i llargs espais per al silenci i la pregària. L'ofici dominical dels baptistes és molt commovedor, lluny de la rutina d'uns oficis catòlics i protestants massa previsibles, però encaixen molt difícilment amb altres maneres de ser i de fer. Obama prové de la mística emocional i de la força profunda dels predicadors baptistes negres, però, gràcies al seu mestissatge, la sap combinar i rebaixar amb la fredor racional i pràctica dels anglosaxons blancs.

HAVENT-SE CRIAT EN DIFERENTS PAÏSOS i havent conviscut amb altres religions Obama sembla tenir capacitat per gestionar la complexitat creixent d'un món multipolar i per forjar amplis consensos interns en temps de crisi. Al seu programa electoral, però, hi figura, a part de més intervencionisme (més impostos i més despesa pública), l'establiment d'aranzels: Obama ha insinuat recels envers els tractats de lliure comerç. Aquesta pot ser una pèssima notícia per als països emergents i, de retruc, per a l'economia mundial: també el New Deal proteccionista del president demòcrata Roosevelt del 1932 va fer caure el lliure comerç mundial, empobrint i deprimint molts països i fent més greu la crisi econòmica global. D'Obama fins ara n'hem vist llums. Si mana, esperem no haver de patir les seves ombres.

Ara que caic. Pot ser ara ho tindran fotut els més antiamericans i que ara estan flotan al seu nóvol. Quan Obama fagi una política liberal i no d'estat providència com li agrada a la nostra esquerra o aprovi per exemple la venda de material militar d'alta tecnologia a Israel o ofereixi un pla d'ajut militar a l'Estat Hebreu.

La Obamamania és convertira en maniat a Obama.

De veritat algú creu que els anti-americans de sempre es convertiran en pro-americans mai?
Ni amb l'Obama ni amb ningú.
Només cal escoltar la gent pel carrer o els comentaris de la gent que truca a programes tipus Àgora... borderline.
No deixaran que la realitat i la veritat contradiguin els seus tronats prejudicis...

Odalric escrigué:

De veritat algú creu que els anti-americans de sempre es convertiran en pro-americans mai?
Ni amb l'Obama ni amb ningú.
Només cal escoltar la gent pel carrer o els comentaris de la gent que truca a programes tipus Àgora... borderline.
No deixaran que la realitat i la veritat contradiguin els seus tronats prejudicis...

Respecte la presidència dels EUA de l'Obama, he detectat dos tipus de persona d'esquerres al meu entorn:

a) Els d'esquerres "moderats", que tenen "l'esperança" que l'Obama sigui menys "unilateralista" i apliqui polítiques "progressistes" en general; i

b) els hard core d'esquerres, que diuen que l'Obama és "capitalista" i que no modificarà substancialment la política econòmica, ni l'exterior, del President Bush. L'Obama és encara massa "de dretes" per ells.

Mentre que els del grup a) pensen que els EUA són "reformables", per als del grup b) Amèrica "no té remei".

El que hem d'entedre des d'Europa és que la decisió del poble americà, ens agradi o no, ha de ser respectada, i no observada des d'una posició irrespectuosa o condescendent.

Personalment, penso que un Obama president ho farà bastant pitjor (per a Amèrica, per a Israel i per al món) que un McCain president.

Al Qaeda acusa a Barack Obama de traicionar sus "raíces islámicas" con su apoyo a Israel

Al Zawahiri le advierte de que si mantiene la política de Bush en Iraq y en el mundo árabe deberá enfrentarse a las consecuencias

Londres. (Reuters/EP).- El 'número dos' de la red Al Qaeda, Ayman al Zawahiri, ha acusado al presidente electo de Estados Unidos, Barack Obama, de traicionar sus "raíces islámicas" dando su apoyo a Israel, según un mensaje sonoro.

Asimismo, advirtió a Obama de que si mantiene la política de su antecesor, George W. Bush, en Iraq y en el mundo árabe deberá enfrentarse a las consecuencias e instó a los musulmanes de todo el mundo a seguir cometiendo ataques contra la "criminal América".

Sayeret escrigué:

Al Qaeda acusa a Barack Obama de traicionar sus "raíces islámicas" con su apoyo a Israel

Per als d'al-Qaida, fins i tot els terroristes de Hamàs són poc islàmics.