El vel islàmic com a perversió
Pilar Rahola
Ho
sé. Així que he escrit el títol, ja m'imagino algunes dones musulmanes
assegurant-me que el vel és una opció personal, que estan encantades i
que la nostra mirada occidental no pot entendre tanta grandesa. Sense
anar més lluny, aquest diari va publicar un magní- fic reportatge
titulat Catalanes d'Al.là on exposava la història de catalanes
convertides a l'islam. I gràcies a Dolors Bramon, coneixem la lluita
d'algunes dones per poder ser imams. No obstant, més enllà de les
anècdotes que podríem explicar, i que tenen a veure amb la peculiaritat
vital de cadascú, la categoria de la qüestió és molt més sòrdida,
aprofundeix en una severa falta de llibertat i beu de les fonts d'un
masclisme ferotge, escudat en una lectura malvada de la religió. El vel
islàmic gairebé mai és una opció, sinó una imposició social, legal i
penal.
EL ROSTRE
forçadament
amagat d'una dona apunta ideologies fonamentalistes que basen, en la
seva opressió, una concepció antimoderna de la societat. Ahir mateix,
Lidia Falcón abundava en això. Milions de persones nascudes dona a
l'islam pateixen tota mena d'abusos, des de la negació de la seva
llibertat fins a la violència física, passant pel menyspreu profund a
la seva condició humana. Avui, al món, no existeix el racisme
institucional --no existeixen les Sud-àfriques-- però existeix un
racisme sexista que condemna a l'ostracisme un ésser humà per la seva
condició sexual, i això davant la impunitat absoluta, davant la més
absoluta indiferència.
Com a últim botó, la mostra de la
polèmica sorgida en el viatge del ministre López Aguilar a l'Aràbia
Saudita. El ministre es va negar a visitar la Universitat Imam de Riad
perquè no permetien l'entrada de les periodistes. Però aquest mateix
ministre havia per- mès, prèviament, la indignitat de tapar fins als
peus aquestes periodistes, nascudes lliures i eventualment
esclavitzades per exigència del feixisme saudita. ¿Hauria permès el
progressista Govern de Zapatero una visita a la Sud-àfrica de Pieter W.
Botha?
RESULTA
evident que, en termes de drets fonamentals, és pitjor néixer dona que
néixer negre. Per descomptat, les dues condicions juntes multipliquen
la discriminació. La veritat és que la qüestió de la dona a l'islam és
una de les vergonyes més serioses de la carta de drets humans, i la
indiferència del món respecte a aquest drama profund, que crea un
immens dolor i que consolida concepcions esclavistes de la societat, és
un suïcidi per a la llibertat. No oblidem que darrere d'una dona
esclava hi ha un home que ha estat educat en el menyspreu a la seva
mare, les seves germanes, i això es converteix en la pedra angular
d'una societat malalta. Una societat que, amb l'opressió a la dona,
accepta i aplaudeix ideologies d'opressió.
El
vel és la metàfora d'aquesta opressió, i per això s'ha convertit en la
bandera del fonamentalisme islà- mic als països occidentals. Més enllà
de les pel.lícules que ens expliquin quatre catalanes que han vist la
llum d'Al.là, el cert és que les nenes de 14 anys musulmanes surten de
les escoles quan els arriba la regla, el cert és que als barris
musulmans, la pressió sobre les dones arriba al punt d'asfíxia, que hi
ha carnisseries halal, per exemple a Santa Coloma, on fan descompte a
les dones que es tapen, i el cert és que la majoria de mesquites del
nostre país alimenten un discurs antioccidental, antidemocràtic i
clarament antimodern, entenent la modernitat en la seva accepció
il.lustrada.
El cert és que, a Occident, els tentacles de la
concepció totalitària de l'islam estan ben establerts, utilitzen
intel.ligentment els nostres recursos democràtics, i estan guanyant la
partida, frenant amb eficàcia la influència de la cultura democràtica.
L'exemple
d'una recluta, a Scotland Yard, que s'ha negat a donar la mà a Ian
Blair, el màxim cap del cos, i que exigeix anar tapada, és molt
il.lustratiu. I no tant pel repte de la dona, militant extremista, sinó
per la debilitat de la societat que ha reptat. ¿Què ha fet Scotland
Yard? L'hi ha permès, i avui la tenim assignada a una comissaria
patrullant amb vel.
¿Tocarà
un delinqüent quan l'hagi de detenir? I encara més clar: ¿acceptaríem
un policia que per les seves creences es negués a donar la mà a un
homosexual o a un negre? És evident que no. No obstant, quan es tracta
de l'islam ens tremolen les cames, ens entra un atac de paternalisme
progressista i acceptem autèntiques perversions del dret democràtic,
sota l'excusa de la religió.
NO OBLIDEM
que
el repte de l'integrisme islàmic amb la democràcia, es revesteix de
qüestió religiosa, però és un repte ideològic. A Barcelona vam tenir
l'exemple de la festa de l'anyell que van muntar algunes entitats
pakistaneses. Vam aplaudir la festa, la vam corejar, la vam ensenyar
per TV-3, i ens vam quedar tan amples quan vam saber que les dones hi
tenien prohibida l'entrada. Cosa que no només és una vergonya, sinó una
derrota de la democràcia.
El
vel no és una qüestió menor. És la punta de llança d'un plantejament
antidemocràtic que juga, en l'ostracisme de la dona, la seva principal
carta. Darrere del vel no només hi ha masclisme religiós i esclavitud.
Darrere del vel palpita una ideologia que ha declarat la guerra a la
llibertat.
Dj Feb 01, 2007 6:34 pm