El possible origen hebraic del topònim Sabadell

Bona tarda,

És el primer cop que escric en aquest fòrum. Visc a Sabadell, i com a sabadellenc, tinc els meus dubtes sobre l´origen del topònim de la meva ciutat, del qual coneixo diverses teories sobre la qüestió.

Resumint, entre les més difoses, n´hi ha una que parla de l´existència d´un mercat mitjaval que se celebrava els dissabtes. Una altra, diu que el topònim prové del nom d´una persona anomenada Sabatello. Aquest nom no l´he trobat mai a cap document català. Hi ha altres topònims d´igual matriu (un CollSabadell aprop de LLinars, sis Sabadelle a Galícia, dos Sabadel a Astúries, i gairebé una desena de Sabadel a una zona molt determinada de la Provença)

L´únic lloc on apareix documentat Sabadellus (o Sabatellus) és a Itàlia, però més aviat com a nom de família (a la romana) que no pas de persona. No l´he trobat mai a cap Santoral. Ni cap sant cristià que es digués així. Aleshores penso que, per eliminació, hauria de ser pagà, jueu, o d´alguna comunitat jueva en concret.

Observeu que el terme sabadellum, sabadelli, sabadellus i totes les seves variants llatines són sempre en diminutiu. Potser corresponen a un petit objecte o a algun monument de veneració relatiu al sabbath (una columna o quelcom relacionat amb el descans, etc.)

Si algú tingués alguna idea al respecte, agrairia molt el seu comentari.

J. Figueras

Hola amics,

Torno de nou amb el tema. Aquest estiu vaig estar entretenint-me amb el tema, abans de tafanejar, vaig descartar determinades interpretacions, comptant només a partir de trobar coincidències entre una bona quantitat de topònims amb el nom de Sabadell.

Les teories de que Sabadell vé d´un mercat que se celebrava els dissabtes, la d´un suposat propietari d´un hostal procedent de Collsabadell, i la d´un personatge anomenat Sabadello les trobo més aviat anecdòtiques. Molt populars, i fruit típic de la modernitat. Són al nostre inconscient per influència moderna de la llengua castellana, que fa la mala passada de fer-nos creure inconscientment una connotació molt marcada amb el "sábado" castellà. En tot cas, els nostres avantpassats haurien dit dissabtell, perquè senzilla i planerament no parlaven ni entenien el castellà. La gent culta, no hauria construit una nova paraula a partir de sabbat, perquè en el registre més culte de la llengua s´utilitzava el topònim Arrahona.

Per altra banda, considero que la coincidència entre els sants patrons amb la fonètica de llurs topònims només seria una mala passada del famós "llenguatge verd". O sigui, els nostres avantpassats van escollir aquests sants per la simple i planera similitut fonètica al topònim, el mateix que més tard es faria amb la heràldica representant Sabadell amb una ceba. I no pas l´inrevés, com alguns historiadors indiquen.

Hi ha un grup de 7 Sabadelle localitzat a Galícia, 8 Sabadel a França, entorn la part de Tolosa, i dins de Catalunya hi ha un Collsabadell (municipi de Llinars, Vallès Oriental), i un altre encara de molt més interessant, Sant Salvador de la Badella (municipi de Cercs, Berguedà). A les terres de parla castellana no he trobat topònims similars.

Segons els filòlegs, durant la reocupació de Catalunya durant l´edat mitjana, a la Catalunya més oriental es parlava català salat (el que hom parla actualment a Balears, i que utilitza els articles es, sa, i ses) perquè molts topònims així ho indiquen. Mentre, el topònim de Sant Salvador de la Badella és més al interior, on es parlava un català més continental (en el que ja s´utilitzava els articles el/lo, la, els/los, les).

El que em va fer venir per aquest fòrum va ser, per relació de idees, la possibilitat d´alguna columna o monument vinculat amb els dies de la setmana situat a la via romana que recorria el nostre terme. Una columna de Júpiter, per exemple. Se sap que aquestes columnes tenien a la part baixa una representació dels dies de la setmana. Però és masa recargolat.

S´utilitza el vocable saturnello per a designar el llum d´una alarma, en referència a la forma del planeta, el nom de qual prové de la mitologia. Si la mateixa lògica s´apliqués amb Sabbat, en diminutiu podria ser Sabadell, Sabatello, etc... adoptant un caire molt més mundà. Podria significar un lloc de descans en un camí. Però em pregunto, seria correcte segons les sagrades escriptures d´utilitzar aquesta paraula en diminutiu? Faig una suposició molt imaginativa. Tot i així, l´antiga vila romana d´Arrahona era un lloc de descans pels viatjans. Seria interessant si alguna persona coneixedora del judaisme a Catalunya investigués aquesta línia, encara que sembli una mica extravagant.

Atentament, Jaume Figueras

Estimat Figueras, "pgras?":

Pense que l´encertes en parlar de l´article hebreu "sa", el que, el qual, la qual, donat que la toponimia antigua revela aquest us. Com a exemple, les emissions de "mqr_hkd", [makor hakadi] Font del Càntir, contenen també la llegenda "s_ndr" [sa_neder].



Així sería molt senzill entendre "s_byt_al" [sa_betel] ò [sa_báyit_El], que definiría en primer lloc el temple. La toponimia assenyala especialment els llocs triats per a construir els betels.

Disculpeu. He decidit editar avui els posts escrits al 2 d´agost de 2008 i dies precedents perque podien crear confusió.

Gràcies a l´intervenció de Jordi Benplantat en la que aportava una còpia del llibre de mossèn Marià Grandia, he trobat la darrera pista que definitivament tanca la meva recerca.

En resum. El nom de Sabadell, prové de Sa Abadella. I es tracta d´una veu en català salat, que equival a La Abadella, en català normatiu.

Abadella és diminutiu d´abadia. Si consulteu l´enciclopèdia Espasa Calpe i cerqueu l´entrada abadía, trobareu que diu "en Galícia, Navarra, parte de Cataluña y otras regiones, [és] la casa del cura" . O sigui, tant a Galícia com a Catalunya, rectories i petits monestirs eren denominats popularment abadies. I afegeixo, com alguns topònims demostren, aquestes abadies també eren anomenades amb llurs diminutius o augmentatius. Aquesta insòlita dada es confirma quan els únics topònims ibèrics que he trobat semblants són a Galícia, Astúries i Catalunya.

Galicia:

1. San Martiño de Sabadelle. (Concello d´O Pereiro de Aguiar, Orense)
2. San Salvador de Sabadelle (Concello de Portomarín, Lugo)
3. Santa María de Sabadelle (Concello de Chantada, Lugo) Entre Lugo i Orense.
4. Playa o Praia de Sabadelle (Concello d´Ares, A Coruña)
5. Espai natural de Sabadelle
6. Hi ha altres denominacions, de caire molt popular, en forma de Sabadón i Sabadín.

Astúries:

1. Sabadel de Troncedo

Catalunya:

1. Sant Sadurní de Collsabadell
2. Sant Salvador de la Badella

La darrera entrada en forma de Sant Salvador de la Badella entra perfectament a la llista. A l´Onomasticon de Joan Coromines, una de les seves variants recollides en manuscrits és Ça Badellla. Pel que respecta a Sabadell, en Coromines, al seu Onomasticon només es va limitar a esmentar el testimoni més antic, trobat en un manuscrit datat al 1111, en el que es denomina "forum sabatelli" al mercat de la vila, però no va arribar a cap conclusió.

La creença que el topònim Sabadell prové de Sábado, és fruit de la profunda castellanització mental contemporània. Hem de tenir ben present que els antics habitants de Sabadell no entenien ni parlaven castellà. Em sembla sobrer i surrealista discutir si van utilitzar la paraula Sábado o el seu diminutiu Sabadello per a denominar un mercat que se celebrés aquest dia de la setmana. Si ho haguesin de fer, en ús popular haurien dit mercat del dissabte. Utilitzant el diminutiu, emprarien denominacions quelcom còmiques. Com dissabtell o la seva expressió llatinitzada dissabtelli. En formes més cultes, serioses, i politicament correctes utilitzarien feria sexta referent al dia o simplement utilitzarien el topònim Arraona amb les seves declinacions llatines. L´ús de la denominació sabbat hebraica, no penso que fos gaire políticament correcte per a aplicar a una parròquia cristiana, malgrat constar a l´antic testament.

Quan el manuscrit denomina forum sabatelli al mercat de la vila, no es refereix a cap dia de la setmana, sinó al topònim del lloc, que és just el seu propietari a efectes legals, sa abadella, el monestir o rectoria de l´esglèsia de Sant Salvador, l´Abadella de Sant Salvador.

Finalment, vaig a l´origen lèxic de tot plegat, consulto la veu adadia al llibre de mossèn Marià Grandia:

Abad, abadia, abacial, abadal, de ... ab, pare; cf y V. avi, abuna, abi.

Si la denominació cristiana d´abad i abadia, prové lèxicament de l´antic hebreu, el topònim Sabadell prové òbviament del hebreu ab (o abt), que significa pare.

J. Figueras