L'Estat d'Israel ha fet 60 anys
Andreu Lascorz - Llicenciat en Filologia Hebrea 14 de maig de 2008
La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Podríem dir que els jueus no van arribar mai a Catalunya. És Catalunya, per més paradoxal que sembli, que va arribar als jueus, és a dir, que s'anà formant i anà consolidant la seva personalitat en uns territoris on hi havia una minoria jueva.
Com tots els països d'Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Lamentablement, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Avraham bar Khiia, Moixé ben Nakhman, Xelomó ben Adret, Khasdai Cresques i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure tota o bona part de la seva vida.
A partir de l'expulsió hi ha un llarg període de silenci, tot i que fins el segle XX mantenen una enorme vitalitat comunitats jueves catalanes a Roma, Salònica, Istanbul... per cert, fa uns dies ens va abandonar a Istanbul, el senyor E. TARAGANO.
Desprès de la tragèdia que representa la Xoà, es va rebre amb molta satisfacció i simpatia a Catalunya el naixement de l'Estat d'Israel l'any 1948. Han passat 60 anys, Catalunya ha recuperat les seves institucions d'autogovern, potser ara és un bon moment per celebrar aquest acte, a més a més, ara que algun dirigent polític nega el dret d'existir a Israel i amenaça amb destruir-lo.
Recordem el començament de la decisiva guerra dels sis dies, guerra que van perdre dos pobles i l'esperança de la pau. El darrer esforç francès l'1 de juny per aturar la guerra va fracassar per l'oposició de l'URSS. Molts ciutadans israelians pensaven que s'acostava un segon holocaust.
Abans, el 14 de maig de 1948 el països veïns d'Israel no varen acceptar el pla de partició de les Nacions Unides amb la creació del nou Estat. Poques hores després de la conclusió del mandat britànic els exèrcits egipci i sirià van atacar. La victòria i supervivència d'Israel es va sentir com un desastre (Nakba).
David havia vençut Goliat. Posteriorment una hàbil i interessada manipulació va intercanviar els papers, afavorint la col·lisió israelo-palestina.
Celebraré els 60 anys de l'Estat democràtic amb paràmetres socieconòmics occidentals, pluricultural, plurireligiós, plurilingüístic i multiètnic, on més del 20% de la població és àrab i gaudeix dels drets que dona l'Estat d'Israel, un exemple per als seus veïns.
Celebraré una oportunitat, un exemple de formació, de drets humans per homes i dones, de futur...
El congrés de Khartum, al setembre de 1967, amb els NO a les negociacions amb Israel, NO al reconeixement d'Israel i NO a la pau amb Israel van deixar molts israelians immersos en un sentiment d'assetjament i amenaça constant.
La lliçó, històrica, per tal de superar el conflicte, demostra que la pau arribarà superant els efectes perversos de l'odi, una pau complexa, que remourà les entranyes, dolorosa però a la vegada "aigua de maig" per pobles que tenen set de pau.
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=531
Dc Maig 14, 2008 1:48 pm
