Acudit

Adeu

Hahahahaha boníssim xDDD

Jo m'apunto als acudits!

El cura de un pueblo increpa a un rabino muy enfadado diciéndole:
-Uno de los tuyos me robó la bicicleta.
El rabino le pregunta:¿por que estas tan seguro que fue un judío?
El cura contesta:
-¿Qué católico robaría bicicleta al cura?
Le responde el rabino:
-Te propongo algo, el sábado yo en la sinagoga y el domingo tu en la capilla, prediquemos sobre los mandamientos, al llegar al NO ROBARÁS, seguro que el ladrón se arrepiente y devuelve bicicleta.
-Vale, de acuerdo, -contesta el cura.
El lunes se vuelven a encontrar y le pregunta el rabino al cura:
-¿Te devolvieron la bicicleta con la idea de los mandamientos?
-No , dice el cura, al llegar al NO FORNICARÁS, me acordé donde la había dejado..

Doncs... hi ha una altra llegenda que diu que... el que realment es fa amb els prepucis del brit milà (circumcisió) és enviar-los a Israel i quan fas el bar Mitzvà t'envien un moneder de pell...
(S'ha d'aprofitar! aquí no es llença res.)

En als acudits tant a catalans com Jueus ens pinten de garrepes.

Adeu

A l’hora de sortir de missa, hi havia dos captaires davant d’una església. L’un anava tot esparracat i portava una creu penjada al coll. L’altre anava vestit de negre, duia kipà i una Maguen David penjada al coll.

El de la creu demanava als que sortien de missa: “Una almoina, per l’amor de Déu”. L’altre demanava “tsedaká” i oferia Benediccions.
No cal dir que tothom donava almoina al primer i passava de llarg del segon.
I així cada diumenge a l’hora de sortir de missa.

Després d’una llarga temporada de presenciar sempre la mateixa escena, el rector de la parròquia es va apiadar del captaire jueu al veure que no tenia guanys. Va fer un cop de cap, se li va apropar i li va dir: “Perdoneu, bon home, veig que no sou de la nostra fe i que no us van gaire bé les coses. No lluny d’aquí hi ha una sinagoga; potser allí us aniria millor”.

El rector, ja descansat, i havent-se tret un pes del damunt, se’n va cap a dins de l’església. Llavors, el de la Maguen David li diu a l’altre: “Moshe, els catòlics ens han d’ensenyar a nosaltres com es fan els negocis?”

El darrer acudit en part reflecteix el que hi ha de sectarisme dins del cristianisme: segons aquesta religió, per la salvació de la seva ànima --per "anar al cel"--, una persona ha de tenir fe en Jesucrist.

Passa similarment amb l'islam.

En canvi, segons el judaïsme, no fa falta ser jueu per "entrar" a l'Olam HaBà (l'altre món, el món de l'esperit).

A l'islam, només hi van els homes, al cel, les dones, no.

Noemí escrigué:

A l'islam, només hi van els homes, al cel, les dones, no.

Bé, a l'hipotètic "cel" islàmic hi hauria les "houris", que són dones verges.

Del que diu la Noemí i del que dic jo es deduiria que les dones musulmanes que no són verges no van al cel. No se si aquesta és la teologia de l'islam.

Ho desconec, simplement repeteixo el que vaig sentir un cop per la tele, fruit d'unes suïcides "palestines"...