Hezbollà, un perill global

Els atemptats comesos contra ciutats –i ciutadans- occidentals duts a terme per terroristes jihadistes van provocar, cada un d’ells, un nou despertar en les consciències autoanestesiades de la nostra societat. L’atac contra els Estats Units de 11-S de 2001 va ser atribuït per molts a la política exterior nord-americana, al seu suport a Israel i el seu “neocolonialisme”. Les bombes que van acabar amb la vida de gairebé 200 persones a Madrid el 2004 van ser vistes com una resposta al suport espanyol a la invasió d’Iraq, i els atemptats de Londres el juliol de 2005 com una barreja de tot plegat. Avui sabem que aquestes anàlisis eren simplistes i que la qüestió del radicalisme islàmic i de les seves expressions violentes tenen unes arrels molt més profundes del que aquelles primeres conclusions feien veure.

Un fet que clarifica, i molt, el panorama del que és i pot arribar a ser l’extremisme religiós islàmic, és l’expansió a nivell global de l’organització terrorista Hezbollà. Responsable dels primers atemptats suïcides comesos per musulmans, entre ells els que van assassinar més de 300 cascos blaus de l’ONU en un sol dia al Líban el 1983, Hezbollà ha servit d’exemple a seguir per la majoria d’organitzacions jihadistes com Hamàs, la Jihad Islàmica i la mateixa Al-Qaeda. També ha esdevingut el braç armat exterior de la República Islàmica d’Iran, i ha estat relacionada amb els atacs contra la comunitat jueva a Sud-Amèrica amb el resultat de desenes de morts. Aquests atacs, efectuats el 1992 i el 1994 a Argentina, no han estat presos per la comunitat internacional amb la seriositat que mereixien, són un avís del que pot passar a la resta de ciutadans i governs, tal i com ho van ser els atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània per part d’Al-Qaeda duts a terme tant sols un any abans de 11-S.

És precisament al centre i al sud del continent americà on Hezbollà ha tingut presència pràcticament des de la seva formació, concretament a la zona anomenada “Hito de tres fronteras”, un lloc on conflueixen les fronteres de Brasil, Argentina i Paraguai, i on viu una nombrosa comunitat musulmana composada sobretot per libanesos d’obediència xiita i palestins. Aquesta àrea es troba pràcticament en una “zona de ningú”, l’autoritat hi és molt feble, i ha estat històricament un centre de contraban i delinqüència. Aprofitant la manca d’autoritat i la nombrosa presència musulmana, diferents organitzacions jihadistes han utilitzat aquest territori com a refugi i base d’activitat propagandística i logística. Tant Hezbollà com la Jihad Islàmica palestina i la mateixa Al-Qaeda, entre altres organitzacions terroristes, tenen presència a la zona segons assenyalen informes d’intel·ligència citats per diferents experts. Però d’entre totes aquestes organitzacions, només Hezbollà ha dut a terme una tasca d’expansió organitzativa visible i mediatitzada. Aquest grup s’ha estes a diversos països llatinoamericans de forma visible tant mitjançant webs, com fent notar la seva presència en diferents conflictes socials mitjançant banderes verdes i grogues amb lemes propis presentant-se com a “Hezbolla Latino” tot afirmant coses com “los musulmanes latinos hoy asumimos un papel protagónico en la Yihad Latinoamericana contra occidente, enemigo del Islam”.

Podem trobar webs i blogs per a grups d’aquesta organització a Veneçuela i El Salvador. Però especialment preocupant -i interessant des del punt de vista tant de la psicologia com de la ciència política- és l’intent d’expansió en comunitats indígenes tot presentant-se com “Hezbolla Guajira” o “Autonomía Islámica Wayuu” (grup indígena amazònic), així com el fet que el líder del grup a Veneçuela sigui un individu que va tractar de reproduir entre els indígenes Veneçolans el model del zapatistes mexicans.

Entre la comunitat d’analistes sobre jihadisme hi ha diferents opinions sobre la importància d’aquesta expansió. Mentre alguns afirmen que es tracta d’un cas de mimetisme practicat per individus que es rendeixen a l’aparent èxit del terrorisme jihadista contra els Estats Units i Occident en tant que màxims exponents de l’economia de mercat i de les democràcies lliberals, d’altres paren especial atenció en el fet que a la zona del “Hito” s’han preparat atacs contra objectius jueus i israelians, i que hi han estat detinguts membres de diferents organitzacions jihadistes.

El debat és obert. Recomano als lectors una visita als sites

http://groups.msn.com/AutonomiaIslamicaWayuu

http://colocaciondeexplocivo.blogspot.com/

http://soldadossantosdeallah.blogspot.com/

Jutgin vostès mateixos.

http://www.ceec-cat.org/noti.php?noticia=268

La ideologia de Hizbal·là (paraula que vol dir "partit d'Al·là" en àrab) poua en la ideologia de l'islam, que més que una religió és un sistema de creença que justifica uns objectius de dominació i subjugació en tots els aspectes de la vida. Hi ha una frase que diu que "l'islam és per dominar, no per ser dominat".

Sobre Ismael, que segons la Torà és el patriarca de l'islam, el Llibre del Gènesi diu: "Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans" (Gèn, 16:12).

La Torà apunta que, a diferència dels jueus, als quals el Creador els dóna, com a herència eterna, la Terra d'Israel (vegeu-ho, per exemple, al capítol disset, vers vuit, del Llibre del Gènesi), o a diferència d'Esau --que segons alguns rabins, és el patriarca dels cristians--, a qui el Senyor li atorga les terres del Mont Seir (Deut, 2:5) --fonts rabíniques apunten que Seir es referit a Roma--, Ismael i la seva mare Agar són expulsats de la casa d'Abraham, i destinats a vagar pel desert sense una terra d'herència (Gèn, 21:10).

Segons rabí Hutner (que va sobreviure un segrest aeri per part d'islamistes), això fa que, donat que Ismael no tingui una terra determinada per posseir com a herència, ell determini pel seu compte que la terra que ha de posseir és, precisament, la Terra d'Israel:

http://sami119.tripod.com/shemaisrael/id65.html