l'avui d'avui

http://www.avui.cat/mon_politica/detail.php?id=14499

No estic molt d'acord amb el que diu aquesta senyora entrevistada. A Gaza ja no hi ha "ocupació", com ella anomena, i no hem vist pas que els palestins hagin fet cap moviment per constituir un estat viable i pròsper. Així veiem que el problema és molt més complexe del que sembla a priemra vista.

Jo tampoc, però ho he penjat perquè vegem, com en el cas de l'Amos Oz, que els israelians que porten la majoria de medis de comunicació del règim són tots de la mateixa corda.

Per sort, Israel és molt divers!

Tens raó, hi han molts israelians que semblen cecs al perill. D'altra banda, he descobert un pdf que tracta de mites i realitats del conflicte arabo-israelià. És en castellà i el podeu trobar aquí:

http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/spanish/spanishmyth2006.pdf

Aquesta dona té assumida com a pròpia la narrativa dels "palestins" (en realitat, són àrabs, i punt): que els àrabs són les víctimes i els dèbils, que hi ha una "ocupació" israeliana, que els àrabs volen conviure amb els jueus, etc.

Això és típic dels acadèmics, la majoria de polítics, i els periodistes israelians: el fet d'haver assumit el discurs dels àrabs fa que tinguin un sentiment de culpa que creuen que podran expiar a través d'abandonar parts de la Terra d'Israel. És una posició com a mínim ingènua, ja que l'objectiu dels àrabs és la destrucció d'Israel. De fet, la destrucció d'Israel seria només el principi d'un procés destinat a la dominació del món. Per exemple, hi ha una famosa frase dels supremacistes islàmics que diu: "primer, el poble del dissabte [els jueus], després, el poble del diumenge [els cristians]". Podeu trobar informació de fons sobre aquesta frase en el web següent (en anglès):

http://volokh.com/posts/1135887222.shtml