No a la guerra, cinc anys després

Avui he trobat que el Jaume Renyer estava encertat en la majoria de coses que diu:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81820

Avui fa cinc d'una de les més nombroses manifestacions celebrades a Barcelona contra la darrera guerra d'Iraq desencadenada a iniciativa dels Estats Units.

Quan va tenir lloc aquesta manifestació vaig pensar: és més fàcil treure la gent al carrer per una causa noble, però llunyana, que no pas per l'autodeterminació del nostre poble. Sortosament, les manifestacions convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir el 18 de febrer del 2006 i el 1 de desembre del 2007 han superat la xifra d'assistents a les manifestacions contra la guerra. Sóc dels que m'apassiona la política internacional i conèixer les experiències d'altres pobles, sempre amb la finalitat d'aplicar allò aprofitable al cas català. Me'n alegro de que Kosovo sigui independent aquest cap de setmana mateix, i segur que hi haurà catalans celebrant-ho a Pristina mateix. Ningú sembla recordar que els USA van abatre el règim de Milosevic i que és el recolzament americà als albanokosovars el que els permetrà ser independents frenant les amenaces de Putin (el militarisme rus no desperta cap animadversió a casa nostra).
Les manifestacions contra la guerra han tingut continuïtat en campanyes contra l'ocupació d'Iraq, a les quals s'hi ha afegit la denúncia contra l'ocupació de Palestina. També els promotors han procurat enllaçar la seva activitat amb la solidaritat amb el poble basc en la seva lluita per l'autodeterminació. Només, indirectament, aquestes activitats es relliguen amb la causa de la independència de la nació catalana. El moviment per la pau no es caracteritza pel seu autocentrament nacional català, és fonamentalment antiamericà ( i antisionista), i no té en compte altres guerres contemporanies com el genocidi del Darfur a mans del règim islamista sudanès (amb suport xinès) o l'ocupació rusa de Txetxènia. Una de les assignatures pendents de l'independentisme català és la seva projecció exterior, no tenim plataformes estables pensades per donar-nos a conèixer internacionalment i donar suport a totes les causes nobles d'arreu del món, però prioritzant aquelles que ens ajudin a apropar-nos a la llibertat.

Pot ser t'interessi d'aquí un mes més o menys les JNC porten a Tarragona l'Alfons López Tena.

Ja ens avisaràs pel fòrum.

Jo he anat a un parell de conferències seves i valen molt la pena, no us les perdeu.

El mateix article de'n Jaume Renyer ja ens dóna la pista del perquè l'independentisme català no té projecció exterior: està radicalitzat i antiquat. L'independentisme català no ha tingut mai personatges centrats que facin propostes modernes i centrades llevat d'unes poques excepcions. La resta de l'independentisme, el que està radicalitzat, està ancorat als anys 70 i té un substrat marxista i ximple-revolucionari. La prova és que sempre se l'identifica amb l'esquerra més aviat extrema i utilitza símbols comunistes, com ara les estrelletes.
Avui mateix, veient imatges per la tele sobre la independència del Kosovo, he pogut veure ben juntes les banderes americana i kosovar, perquè els kosovars estan contents del recolzament americà. És una cosa impensable que passi aquí, perquè l'independentisme català passa per ser radicalment antiamericà i, darrerament, antisionista.

espiadimonis escrigué:

[...] l'independentisme català passa per ser radicalment antiamericà i, darrerament, antisionista.

És cert, però cada vegada menys. En els darrers anys s'està afegint a l'independentisme gent gens sospitosa de tenir afinitats filo-comunistes --gent com el mateix López Tena, o la gent de Catalunya Acció.

Esperem que en pocs anys el català mitjà (que no és filo-comunista) abraci les tesis independentistes des d'una posició madura: pro-americana i pro-sionista.