VIATJANT PER ISRAEL (NEGEV)

Vaig veure aquesta pel·lícula recomanada al blog de l'ARCCI i l'estic "birlant" per internet. A veure si s'abaixa tota.

Davant de la tomba de Ben Gurion hi ha la Vall de Zin. Prò, i no vui ser maranyes, no trovareu gaires boscos, ni gent ni res de res. Lo que hi ha es una enorme empresa d'extracció de fosfats, conectada amb ferrocarril amb Dimona.

Per cert, sort en vaig tindre de les intal.lacions d'aquesta empresa, em van donar aigua, menjar, dutxa, café... (un miracle). La cuinera de les instal.lacions es (o era) d' aprop de Boëge ( un llogaret de laValle Verd de França) i dona la casualitat que hi vaig estar una temporada fent no se qué. La senyora estava de lo més contenta de petar-la en francés. Lo món a vegades es ben petitet.

Es pot anar des de Sde Boker fins Eilat sense trovar ni un jardí. Per mi es lo que fa que aquesta part d'Israel sigo única. Estàs en un altre món... increible!
No sé si el projecte de convertir Mizpe Ramon i rodalies en un gran centre turístic tirarà endavant, si així es, perdrem un dels pocs paradisos que queden.

De mapes a Israel en tenen i molt bons (dels millors que he vist). Valen la pena i donen molta informació. Es cret que algun cop marquen un punt d'aigua i no hi ha manera de trovar-lo, prò això es a causa de la mèteo i de l'època de l'any.

Estan tan ben fets que fins i tot marquen camins o senderols per zones teòricamen d'accés prohibit.

Un consell (bé, un apunt), si hi aneu en època de conflicte gros, el GPS no serveix de res. Les dades les donen satèl.lits militars i quan van baldades et pots trovar amb el cas de que et digo que estàs a Túrquia quan estàs per Nahal Nekarot. No es cap broma.

També tenen un munt de rutes com els GR d'aquí.

Això sí, semblen llençols. Son enormes. Prò hi ha una ventaja, no has de patir perqué l'humitat no els farà malbé...

Lo de fer vivac, com sempre, segons on i com. Si el fas davall de l'únic arbre que hi ha en molts quilòmetres, t'omples d'unes maleides piparres indestructibles. També es prohibit encendre foc en molts llocs (si no portes la llenya de casa...) En zones militars et poden despertar els "petardos".... Prò, son vivacs meravellosos, diferents cada nit per la Lluna, pels sirolls, pels entranyables llops anorèxics i per... i per... i per...

Millor un mal vivac que no una nit en un hotel, alberg o tenda de campanya. Allí no s'ha de dormir mai a cobert.

Fa uns quants dis he tornat de fer un tomb per 4art cop per Israel. El viatge, amb bicicleta, el vaig començar a Ashkelon, volia estar uns dies per la zona per on cauen els coets dels de Gaza. Vaig estar per diferents llogarets al llarg de la frontera i per sort no en llançabent cap. Em vaig apalancar al view point dels Black Arrow i hi ha una vista perfecta de Gaza. Els que diuen que no hi ha llum i que no funciona res tindrien que anar-hi: tota la ciutat, per la nit, plena de llums i en cap dels grans edificis la tinien apagada. Al tornar m'asabento que tornen a tirar coets, no m'extranya, els capellans del les mesquites no paren de dir bestiesses. El seu bla,bla es força agressiu, tot el contrari dels de les zones de beduins de prop Beer-Sheva cap avall (si, hi ha mesquites per bona part del sud).

El tomb el vaig continuar camí del Sud, intentant fer parts del camí dels nabateus que em faltava. Quant parlaba amb la gent es veien més "relaxats" que no pas els altres cops que hi vaig estar.

Cada cop que podia compraba els diaris editats en anglés. Es curiós, es com llegir les noticies de "El País" i "La Razón". Divertit. El tema principal les eleccions dels U.S.A. Les tendèncis eren evidents, prò hi havia un debat obert i força interessant. Moltes dades i opinions.

Escriuen més, evidenment, sobre les possibles "variacions" mirant en les properes eleccions a Israel.

Lo que està clar, per la gran majoria (exepte pel 20% dels ultres) es que el problema està a Cisjordània. Els ultres d'allí ja es comencen a esbarallar de debó amb el ejèrcit israelià i això es més que greu.

Amb l'ANP s'entenen força bé, fins i tot son el iànquies i els mateixos israelians que entrene a les forçes de l'OAP (es veritat i dit per tots el diaris).

El problema son les properes eleccions a Cisjordània. Si es fan quan toca i lliures, ningú te cap mena de dubte que els guanyarà Hamas. Ho diuen tots, els israelians i l'ANP. Es ha dir, que ho els de l'OAP fan un cop de força (ara per ara impossible degut a la força de Hamas en quasibé la totalitat de les poblacions) o els de Hamas controlaran tot l'Estat Palestí.

L'assumpte d'Iran està fotut. Els iànquis tenen que donar el permís per que els avions passin per sobre d'Irak (sino, es impossible fer res de res) i això no ho farà ni el Bush (que per cert està cambiant tota la seva política per la zona). Tenen molt clar que sino es fa diplomàticament no hi ha res a fer, per molt de greu que li sàpigui a molts. Es per això que si guanya lo Likud ho tindran fotut (clar que cal recordar que l'evacuciò dels assentaments de Gaza els van permetre ells...).

Als sirians els tenen relativament controlats, a més, el cotxe que va petar el passat Setembre a Damasc va ser per carregar-se a un coronel involucrat el el desenvolupament de la bomba atòmica a Síria (va morir en l'atemptat). Els diaris tenien clar qui havia ficat el petardo... i ningú ho va desmentir.

Per la zona del desert tot igual, solsament que a Mizpe Ramon ja han començat a construir un maleit hotel en pla Benidorm. Que hi farem...

També vaig anar uns dies al sud del Sinaí. Egipte estaba celebrant la victòria total i indiscutible del seu meravellós exèrcit en la guerra del Yom Kipur... alucinant!!!

Si hi ha un problema son els putos dirigents dels paissos àrabs, es tant i tant descarada la manipulació dels diaris i la tele que fins i tot sembla de broma.

Si parles amb un egipci tot s'acaba amb que tenen les millors escoles, universitats, hospitals, tècnics, exèrcit, menjar, geografia.. tot lo millor del món sencer. I tot s'acaba amb El Corà.

Si parlaba de les diverses corrents del islamisme em deien que no, que tots son iguals. Hi havia dies que els enjegaba, en el seu idioma, a la merda.

De totes maneres encara hi ha els beduins que tenen més coneixement. Molts diuen que quant estaben millor va ser en l'època israeliana, que feien el que volien i ningú els hi deia res. Tinien les seves escoles en àrab i sobretot, una sanitat per tothom i de franc. Ara si caus malalt la feinada es teva.

Divertides les teles àrabs. En la meva vida he vist quelcom semblant. Siran islàmics, prò no pares de veure noies i més noies vestint de lo més descarat. El tema de l'operació triunfo era la dança del ventre. Tots els videoclips de música moderna ple de noies amb actituts realment descarades i provocatives. No enteneia res de res. De debó, aquí no es tant descarat.

Bé, el viatge va estar bé. Feia molt de temps que no pedalava per lo de la minusvalia, prò, poc a poc, em vaig refer una mica. Com sempre, poc a poc i bona lletra.

Tornar-hi? Evidenment que si. Ara se que puc anar fent xino-xano amb la bicicleta i caminant. Se que per la nit el cel està tant ple d'estels com sempre (enguany en veia més i més) i que pots anar per on et roti que ningú et prohibirà res de res. Que es millor dormir al ras que no en un hotel, que sempre troves algú que et dona un cop de mà si realment ho necesites. I que per molt desagrdables i maleducats que siguin alguns "aduaners" val la pena tornar-hi.

Molts records per la Mor que en va carregar d'aigua i menjar el dia que estava en la quinta forca del desert, sense aigua ni menjar, la bicicleta amb pana i la cama esquerra totalment inutil i amb força dolor al cos. Els àngels exesteijen, de debó.

Bentornat, xafatolls, i gràcies per aquest meravellós relat dels teus viatges. Em despertes la imaginació i ja és com si hi fóra!

Hola de nou, i con¡m si fos ahir. Fa pocs dies pensava en els teus viatges pel desert en bicicleta... i avui sí que m'has aparegut com un àngel. Un relat ple de vivències personals, d'aquelles que no porten els diaris. Ja ens anirem trobant per aquí.
Això de Mizpè Ramon sí que em dol, però, com tu dius, què hi farem!
Fins ara!

Gràcies per la teva crònica, com sempre impressionant.

Em sembla que puc convèncer un amic Italià per anar al Febrer a Israel de vacances uns dies. Li he parlat de la possibilitat de fer rutes pel Negev, tot i que dubto de la seva capacitat física per fer ho.

La capacitat física no te gaire importància, per no dir cap. Si hom vol fer rutes per allí no més cal caminar i/o pedalar fins que estas esgotat del tot o simplement perqué s'en te ganes. No més fan falta un parell de coses: aigua (tanta com es pugui i més) cafè i sopicaldos.

De debó, tinc el cos fet un desastre prò vec que poc a poc i sense obsessions s'arriba a tot arreu.

Aquest darrer viatge el vaig fer després de 4 anys sense pedalar ni poder fer cap mena d'exercisi. L'únic que feia era entrenar en I.P.S.C. i apnees suicides sota l'aigua (relaxa molt). El primer dia vaig fer uns miserables 15 quilòmetres. No volia reventar la primera setmana. Quan trovaba una ombra l'aprofitava i descansava; si trovaba una benzinera, paraba, omplia aigua i feia un cafè. Al cap de dues setmanes ja podia fer una mica el somera. Després vaig ficar-me a treballar de lo que em sortia (d'algo tens que menjar...) i quan m'en vaig adonar ja feia lo que volia.

No tinia el cos malament, tinia el cap malament. No crec en "retiros espirituals" (ja en vaig fer prous amb els jessuites...) ni en mantres ni en res de tot això. Pot ser a cadasqú li funciona una cosa diferent. No ho sé, no més sé lo que em funciona a mí.

Un altra cosa. Ja feia massa temps que no més llegia sobre el tema que ens interessa: Israel i rodalies. No més llegia perqué parlar no més em portava a discutir. Un cop de nou a Israel, vaig començar a entendre (dins les meves llimitacions i sempre envoltat de les meves faleres) lo que ara per ara i passa.

Vaig estar uns dies per la zona per on cauen els coets que llancen a quells capullos de Hamàs. Prò, estaben de trègua. Allavontes ho vaig aprofitar per visitar la pobalció més castigada pels coets. No més i vaig estar un parell d'hores. I vaig entrar per la part vella i era...depriment. Socialment parlan depriment. I no es que fos per la firing zone, era per qué Israel es ple de llocs com aquestos, agradi o no agradi.

Hi ha molt desarraigament. Hi ha pobressa. Em direu que com a tot arreu, prò en alguns llocs es més dolorosa que en altres. Hi ha molts problemes per a que la gent que va sobreviure a l'Holocaust cobri una míssera pensió. Ho ficaba als diaris, els diferents goberns s'en obliden... Era el fi d'any jueu i hi havia organitzacions que no més es dedicaven a portar menjar i companyia a molts sobrevivents.

Era temps d'eleccions i hom s'adona que el segon ididoma oficial (fora de l'àmbit turístic) es el rus. Alguns partits pilítics tenen escrita tota la propaganda en rus i solsament en rus.

Els diaris i el televisor eren plens de notícies de corrupció política, es clar que si fa o no fa com sempre...

Lo pitjor: la fustració que va portar la darrera guerra al Líban. La fustració d'haber "perdut" la guerra, si més no, psicologicament. A tot això cal sumar-hi el 35 aniversari de la guerra del Yom Kippur. Van guanyar sense cap mena de dubte, prò en tots els reportatges primava per damun de tot la tristó. Ho recorden com una debacle militar i social.

I per d'altra banda veus a la gent com la veus aquí: més preocupats per la crisi econòmica, per l'educació (hi ha un gran debat sobre el tema), per l'energia, per l'aigua... per coses "normals i corrents"

En lo tocant a seguretat, Iràn es el gran mal de cap junt amb Hamàs i Hizbullah. I lo més sorprenent (si més no per a mí que no més llegia la prensa a casa nostra...): el problema més greu avui per avui son els colons de Cisjordània. Es el primer mal de cap del exèrcit israelià. Un 20% d'il.luminats estan a punt de fer un desastre i gros. El problema ve d'un problema encara més fotut: els polítics i els "capellans".

Tots aquestos problemes els tenen perqué son un país democràtic, amb una societat molt oberta i crítica amb ella mateix. Ningú te restringit per a res l'opinió i la crítica a tot i tots. Son per sobre de tot gent amb molta capacitat i amb moltes ganes de viure.

Tots aquestos problemes els tenen perqué son com una societat com l'europea (amb els seus defectes, sí, prò la millor que hi ha sense dubte) i perqué estan envoltats d'una societat que està, in secula seculorum, en l'edat mitja. Envoltada d'uns goberns encara molt més corruptes que els nostres. Envoltats per una religió que no dona cap mena d'opció al diàleg. Estan envoltats per dirigents religiosos fanàtics, que tenen a tota la població en la més profunda i misserable ignorància. Una població que l'únic que te es el futbol i la religió.

La gran majoria de la gent dels paissos àrabs son com nosaltres, gent amb fills que lo que volen es menjar, una sanitat decent, uns sous decents, que la canalla vagi a l'escola i coses d'aquestes. Prò els dirigents els tenen enganxats a la religió més descerebrada que hi ha, a una repressió brutal, a una censura brutal...

Tot aixó de les trovades de civilitzacions els hi sona a ruqueria (i fins i tot a mí, que m'ho crec tot...). La culpa de tots els seus mals son: Israel, els USA i els cristians que tenim enveja de tot lo seu (?).

Res a fer, i em sap molt de greu de dir-ho, prò, avui en dia, no hi ha res a negociar amb aquesta religió i aquestos dirigents.

Per ells, Hamàs i Hizbullah son herois. Al-Zarqahui un gran pensador. Al-Andalus, tota la península ibèrica, el proper objectiu. Les dones d'occident, el seu botí (ho sento, prò així s'expresen molts). La bomba atòmica iraniana el gran martell per destruir Israel i a tots els seus enemics. I així anar suman.

Per sort, la majoria de la gent, en el dia a dia, son majoritariament de lo més amables i honrats. Sembla mentira, no? Prò es que també es així.

Si els israelians tenen problemes, es perqué fan quelcom per solucionar-los.

Si la solució dels àrabs es la yihad, es que tenen i tenim un greu problema. La solució a un problema no pot ser pitjor que aquest i si no hi ha solució es que no hi ha problema. Es a dir, el problema el tenim nosaltres. Ells, com a religió, ni cap ni mica: tenen enemics, no problemes.

M'estic envolicant molt. Plego, fins la propera.