Mireu que he trobat a la web del museu del perfum
http://www.museudelperfum.com/
Israel
Abans dèiem que els egipcis importaven productes per elaborar els seus ungüents i perfums de diferents llocs i és curiós constatar el fet que ens relata la Bíblia: Josep, fill de Jacob, fou venut pels seus germans a uns mercaders d'essències, que des de les terres de Galaad a Palestina baixaven cap a Egipte per vendre els seus productes.
La Bíblia, en el seu relat de la història del poble d'Israel, ens parla de la perfumeria en infinitat d'ocasions i ens proporciona innombrables dades sobre l'ús dels perfums.
Els israelites eren un poble de pastors transhumants que portaven els seus ramats d'una terra a l'altra en cerca de bones pastures i, en ocasions, fugint de les sequeres, anaven molt lluny de les seves terres de Caanan. Possiblement per aquest motiu ens trobem bona part del poble d'Israel instal·lat a Egipte durant molt de temps. Allà foren retinguts i obligats a treballar en les feines més feixugues fins que, segons ens diu l'Èxode, Moisès, el llibertador, els conduí cap a la terra que Déu havia promès a Abraham i a tota la seva descendència. És més que probable, per no dir del tot cert, que alguns israelites aprengueren a Egipte l'art d'elaborar perfums i ungüents. Però la primera noticia que ens dóna la Bíblia sobre el seu ús es refereix a la seva finalitat religiosa o litúrgica.
Quan Moisès rebé de Déu les Taules de la Llei al cim del Sinaí, rebé també l'ordre de construir l'Arca de l'Aliança i l'Altar dels Perfums. Moisès nomenà Aaron Gran Sacerdot perquè s'encarregués de cremar cada matí i cada capvespre l'encens al qual havia d'afegir igual pes d'essència de nataf i ònix perquè juntament amb el gàlban d'olor formés un perfum compost "segons l'art del perfumista". I es prohibia que aquesta composició aromàtica sigui utilitzada per usos profans.
Tal prohibició no impedirà l'elaboració de certs perfums per a usos no litúrgics i quan arribaren els temps de la prosperitat per al poble jueu, apareixerien moltes altres aromes i ungüents en la vida quotidiana i social.
En temps del rei Salomó, la perfumeria assolí el seu punt culminant. Quan la reina de Saba, que procedia del "país dels perfums", visità Salomó arribà amb un gran nombre de camells carregats de perfums, or i pedres precioses i, afegeix la Bíblia, "Mai arribaren a Jerusalem perfums amb tanta abundància com quan la reina de Saba en portà a Salomó".
Entre les innombrables citacions que sobre l'ús dels perfums trobem a la Bíblia i com a prova que aquest costum s'estenia a tots els estaments de la societat, destaquem els consells que la pagesa Noemí dóna a la seva nora Ruth perquè es perfumi, amb la finalitat d'agradar a Booz, l'amo dels camps on aquella segava, o bé el cas de rica vídua Judith que s'abilla i es perfuma per seduir Holofernes i alliberar el seu poble. Però és al Cant dels Càntics on resplendeix la màxima exaltació de les aromes i dels ungüents com a vehicle excels de l'amor.
El Nou Testament ens parla també dels perfums en diferents passatges. Destaquem l'escena en què Maria, germana de Llàtzer, ungeix amb perfums els peus de Jesús, o bé la de Josep d'Arimatea i Nicomedes els quals, seguint la tradició jueva, ungeixen el cos de Crist abans de dipositar-lo al Sepulcre. En darrer lloc, recordem l'adoració dels Mags al portal de Betlem quan ofereixen al Nen Jesús, or, encens i mirra. Mai un perfum havia tingut un destí tan transcendent.
Dv Gen 04, 2008 2:27 am
