O ex-President da Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol a...

O ex-President da Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol avoga ante os seus "amigos xudeus" pola creación do Estado palestino.



O ex President da Generalitat Jordi Pujol avogou hoxe pola creación dun Estado palestino tras reiterar a súa "profunda amizade" co pobo xudeu e o seu "sionismo militante" nun discurso que pronunciou na Knesset (Parlamento israelí). "fun e son defensor de Israel, comprendo as súas razóns, as apoio e apoiareinas sempre, pero hai que atopar outros camiños para saír desta terríbel e amenazadora situación, á min a creación de dous estados -un israelí e palestino-, paréceme ben", dixo. "Hai que ser conscientes de que isto vai significar renuncias importantes" advertiu, antes de precisar que "eu procurei ser amigo dos xudeus e do Estado de Israel. Por isto son franco con vostedes. Por isto ás veces critícolles. Creo ter dereito a iso". Jordi Pujol fixo estas reflexións nun discurso co que sob o título de "De Sefarad a Israel: traxectoria persoal dun non xudeu" puxo fin á cerimonia de entrega dos premios Samuel Toledano, que por vez primeira celebrouse no Parlamento israelí. Tras insistir en que "contra vento e marea" é prosionista desde 1947 como catalanista; "durante o franquismo, dicían que os cataláns eramos os xudeus de España", recordou. "Por iso comprendo aos pobos que loitan pola súa liberdade e o seu recoñecemento", afirmou. No entanto, aseverou que o conflito cos palestinos "dificulta" en Europa a "aproximación" a Israel. "O conflito entre Israel e os palestinos tal como transcorre, e sobre todo tal como transcorreu desde hai corenta anos, non favorece á imaxe de Israel", considerou o ex President de Catalunya. "O Estado de Israel só podía crearse nesta terra" subliñou, para a continuación recordar que, con todo, "en Israel había xente que non era xudía. E tamén era a súa terra. De entrada, isto supuxo un gran problema, que podía terse resolto mellor". Pujol parafraseou ao filósofo israelí Yeshaiahu Leibovitz, quen tras a Guerra dos Seis Días (1967) dixo que "agora é o momento de facer a paz. Pero para iso debemos devolver os territorios que acabamos de conquistar. Se non o facemos o conflito se gangrenará. As consecuencias serán moi graves". Creados hai dez anos, os premios Samuel Toledano levan o nome do fundador das primeiras organizacións comunitarias xudías en España no século XX, e que foi un dos principais promotores do establecemento das relacións con Israel en 1986. Os galardóns entréganse a estudiosos da cultura xudeo-española e este ano foron outorgados aos profesores José Hinojosa e Ram-Ben Shalon, así como ao presidente da asociación de Amizade Judeo-Cristiá de Valencia, Francisco Fontana. Ao acto de entrega asistiron a presidenta da Kneset, Dalia Itzik, e o ex presidente do Estado de Israel Yitzhak Navón, de orixe sefardí, entre outras personalidades israelís, catalanas e españolas.

http://galiza-israel.blogspot.com/2007/10/jordi-pujol-na-knesset.html

Una llàstima que l'ex-president Pujol prengui un posicionament tant incorrecte. Ja es veu que en Villatoro no li ha dit que els àrabs no volen un nou estat, sinó que volen la destrucció de l'estat d'Israel.

No vui ser ni insultant ni partidista, Però encarà sort què qui ha anat a Israel sigui l'expresident Pujol perquè si tornen a anar en Maragall, en Carod i en Saura. Se'ns hauria tornat a caure la cara de Vergonya. Perquè entre el comportament infantiloide del Carod i la Corona d'espines vaig passar vergonya.

El conflicte sols pot acabar quan els arabs reconeguin què ells tindran el seu estat. Però què Israel és una realitat què no té marxa enrera. I què tota pau amb Israel o devolució de Territori per part del primer ha de ser condicionada a un reconeixement de l'estat d'Israel per part de la Lliga Àrab.

A mi m'encantària que Israel fos membre de la UE. Encarà que a massa progrés els regira l'estomac. No té Israel un status preferent amb l'UE.

Si he entés bé el gallec, les paraules de l'expresident em semblen bastant encertades, encara que es cert que li falta dir que la creació d'un estat palestí, ha d'anar acompanyada d'un reconeixement unànime i innequívoc de l'estat d'Israel per part de la lliga Àrab, com molt bé comenta en Josep Salou. Aquest fet però a dia d'avui, sembla bastant improvable, ja que l'odi de la lliga Àrab per l'estat d'Israel es gairebé absolut.

Per desgràcia, encara hi ha molts pocs arabs disposats a negociar una pau, que ha de ser consensuada i on hi han de quedar clar els drets i els deures de tots dos pobles.

Apa visca Catalunya i també l'estat d'Israel!

Siguem realistes; la creació d'un nou estat àrab:

1) És innecessària; ja n'hi ha més de vint, d'estats àrabs.

2) No faria desaparèixer les ànsies genocides del món musulmà vers Israel, sinó que les augmentaria, ja que veurien la creació d'un nou estat àrab com una victòria precursora de la "victoria final" --que per a ells pot ser només la destrucció d'Israel. Per donar suport a això que dic, recordem que està passant amb Gaza des que va ser feta territori "judenrein".

La solució no és que l'estat d'Israel sigui cada vegada més petit, sinó el contrari: la història demostra que com més gran és Israel, més pau hi ha a l'Orient Mitjà i al món.

hola a tots la nota del ex-President da Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol va sorti par la vanguardia y sert que el discurts que va fer va ser dur pero crec que sempre el tindran con un defenso de la causa israiliana y un amic