HAMAS ondeja la bandera blanca

HAMAS en els últims dies esta intentant abandonar el control de la Franja de Gaza i pactar un tractat de pau amb FATAH. HAMAS esta atrapat per la seva retòrica i la realitat, crida a la destrucció d'Israel però ja no és una amenaça greu per aquest, la realitat és què la població palestina esta farta de 7 anys de conflicte i és concient que la 2a intifada no ha portat a cap victòria i els palestins de la Franja de Gaza, sota el control de HAMAS, viuen pitjor que els de la Cisjordania sota el control de FATAH. En Gaza HAMAS esta perdent ràpidament el suport popular i s'esta desestabilitatzant degut a la pressió dels més radicals què no estan dispossat a Abandonar el control de Gaza tot i què cada cop estan sent més impopulars.

HAMAS a l'hora manté en en Nord de la franja el joc del Gat i la Rata contra el Tzahal i ara per reduir les baixes entre els equips de coets possa temporitzadors als coets per permetré fugir als operaris a temps abans què la artilleria israeliana golpegi, guiada per radars de tir, els punts de llençament per destruir els kassem o matar qualsevol palestí prou ase per estar pels voltans. Això sovint provocà baixes col·laterals perquè molts joves palestins intenten agafar el llençadors per vendre'ls abans siguin destruits i no sempre són prou ràpids.

UAVs israelians patrullen constantment per localitzar o seguir els palestins involucrats en el llençament de Coets Kassam, per localitzar els grups responsables de els accions.

Els principals esforços israelians van dirigits a decapitar les organitzacions terroristes com HAMAS, amb suport de FATAH sobretot en Cisjordania i de la amplia xarxa informadors locals, perquè Israel és concient que la mort o captura de liders i els equips tècnics és la única manera d'acabar amb el terrorisme en Gaza. Ja sigui via amb atacs d'incursions per capturar membrés claus d'organitzacións terroristes per treure'ls informació o convencer-los de col·laborar o destruint quirurgicament infraestructures de suport, vehicles o/i matar personal clau difícilment substituible per aquestes organitzacions.

El problema és que l'enemic d'Israel té també quinta-columnistes a totes les redaccions dels mitjans de comunicació europeus. Presentar Israel com a la malignitat més gran de l'Orient és l'artilleria més difícil de combatre, és el terrorisme de la paraula, és divulgar la mentida, és incendiar l'objectivitat

TV3 és un cas evident del que dius. La pregunta què ens hem de fer és perquè d'aquest enamorament dels palestins sobretot a casa nostra, perquè ens volem enmirallar en els perdedor i no els vencedors.

Aquests desamor de l'esquerra amb Israel bé dels anys 50s-60s quan l'Urss va canviar els suport e l'Orient mitja, amb la descolonització d'Egipte Nasser era una carta més bona. I Israel és passà al bloc occidental.
M'imagino què si Israel no hagués estat del Bloc occidental, ric, desenvolupat, democràtic i tingués la desagradable mània de guanyar guerres: ara els què van amb mocador palestí portarien kipes.

Esto ha sido descrito por Bertrand Russel hace mucho tiempo... llamase la falacia de la superioridad moral del derrotado...