Els ulls d'Israel vigilen la frontera

Els ulls d'Israel vigilen la frontera
ESTAT D'ALERTA · Les soldats de la base de Zarit observen l'espai que limita amb el Líban PERILL · Atentes a les incursions de Hezbol·lah GUÀRDIA · La secció masculina del comandament patrulla sobre el terreny


La subtinent Yelena Shirman dirigeix la unitat de control fronterer de la base de Zarit


JANA BERIS
No ens permeten gravar ni fer fotos. Però l'habitació de guerra de la base de Moshav Zarit, a tocar de la frontera, quedarà ben retratada. Situat a 200 metres del territori libanès, aquest és un lloc ple de mapes, diagrames i pantalles. I en tots s'hi concentren les mirades de les soldats de la unitat de tatspitaniot (les observadores), conegudes com els ulls d'Israel.

Són poques les desenes de soldats de l'exèrcit d'Israel que, en torns de quatre hores, observen constantment què passa en territori libanès. 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, tots els dies de l'any. Aquesta unitat del servei d'intel·ligència israelià no descansa mai.

No ens poden dir quin és l'abast de les set càmeres instal·lades en les antenes del costat israelià de la frontera, però queda clar que poden detectar qui s'acosta al límit entre el Líban i Israel. Hezbol·lah ho sap i ha disparat sovint cap a les càmeres, per neutralitzar-les. De fet, fins fa un any, n'hi havia menys. Però, arran de la guerra al Líban de l'estiu passat, se'n van instal·lar de noves.

Un segon component de la unitat són els soldats homes, definits com a efectius de combat, perquè es mouen sobre el terreny, encara que el seu objectiu és idèntic: observar què es cou al costat libanès. Mentrestant, les dones es queden dins de l'habitació de guerra, atentes als ordinadors connectats a les càmeres. Quan acaben el seu torn, no poden caminar per la base sense l'arma al damunt. Són en territori hostil i la prudència ha de ser un element bàsic. "Són els ulls d'Israel", ens diu el coronel Olivier Rafowicz, oficial a la unitat del portaveu de l'Exèrcit. "Des d'aquí poden captar tot el que passa, què pot amenaçar-nos. Sempre s'ha d'estar atent".

Encara que és als divuit anys quan comença el servei militar obligatori a Israel, motiu pel qual són joves soldats els que ocupen els càrrecs de l'exèrcit, és impossible no sorprendre's en veure Yelena Shirman. Té 20 anys i és la subtinent que dirigeix la unitat. Menuda, amb un gran somriure i una veu suau, assegura que és molt estricta amb les seves soldats. "Això requereix molta responsabilitat i s'han de fer les coses bé. Si algú fa alguna cosa que no hauria de fer en horari de feina, surt més tard o està menys estona a casa seva".

"Les noies que arriben aquí ho aconsegueixen després d'una gran selecció", diu el coronel Rafowicz. Yelena, que va néixer a Ucraïna i va arribar amb la seva família a viure a Israel quan només tenia quatre anys, relata que està "més que satisfeta" del lloc que ocupa en la guàrdia de frontera.

Viu a la ciutat de Rejovot i és la més gran de tres germans, però les seves sortides no li permeten veure'ls diàriament. Està nou dies a la base i després cinc a casa. No sap encara què farà quan finalitzi el seu servei militar, però no descarta estudiar medicina. És impossible no comentar-li que sorprèn veure-la dirigir un comandament d'observació fronterer amb la seva aparença gairebé infantil. Yelena somriu, admet que si no està d'uniforme ningú li fa ni divuit anys i resumeix: "Sento que aquí faig alguna cosa molt important. Per això volia arribar a aquest lloc. Realment, té sentit. És una feina molt exigent".

En connexió amb les tropes

La unitat, explica Yelena, està connectada a tropes escampades pel territori, fet essencial perquè, en cas de detectar algun perill, puguin reaccionar de forma efectiva. Ara, després de la guerra, la situació a la frontera ha canviat, però a la unitat tenen clar que el perill no ha desaparegut. Preguntem a la jove oficial si els pastors captats per les càmeres que arriben diàriament a la frontera són realment pastors. "Esclar que no, no crec que ho siguin. Creiem que són membres de Hezbol·lah, que arriben sense uniformes ni armes". I és que des de l'habitació de guerra un minut de distracció pot ser fatal.

Amb tot, al sistema de seguretat també hi ha punts morts, llocs que, a causa de la topografia, no queden coberts per les càmeres. Per això, el 12 de juliol de l'any passat, a les 9 del matí, un grup de milicians de Hezbol·lah van segrestar dos soldats israelians i en van matar vuit més. El lloc de l'atac era fora de l'abast de les pantalles i Hezbol·lah, probablement, ho sabia.

Trets a la càmera

Shiran, una de les joves subalternes de Yelena, tenia torn aquell matí. "Vaig detectar clarament a la pantalla aquest membre de Hezbol·lah col·locant-se en posició de disparar [en un lloc que sí que quedava cobert per una càmera]", diu mentre mostra la filmació gravada. "En aquell moment no sabíem què era. Sabíem que alguna cosa passava, però no estava del tot clar. Tanmateix, el primer que vaig fer va ser avisar els efectius perquè el míssil no els impactés".

Pocs minuts després, la càmera quedava neutralitzada. Els dos soldats eren segrestats. Ningú s'atreveix a assegurar que no es tornarà a repetir un incident semblant.

http://paper.avui.cat/article/mon/92409/ulls/disrael/vigilen/la/frontera.html