Memòria històrica Les víctimes de l'Holocaust
Recordant per no repetir
Homenatge · El Parlament celebra un acte en record de totes les víctimes de l'Holocaust Crida · Benach afirma que la pau només és possible per la via del diàleg
Diari AVUI - Cristina Palomar
Pocs
dies abans que es compleixin 62 anys de l'alliberament del camp
d'extermini d'Auschwitz per part de l'Exèrcit Roig, ocorregut el 27 de
gener del 1945, el Parlament va celebrar ahir un acte emotiu en record
dels sis milions de víctimes de l'Holocaust. L'acte, en què van
participar representants del govern català i de tots els grups
parlamentaris, així com de tots els col·lectius perseguits pels nazis,
no només va servir per reivindicar l'obligació moral de no oblidar un
dels capítols més execrables de la història de la humanitat, sinó també
per fer una crida a les institucions perquè agafin el relleu del
testimoni dels pocs supervivents que encara queden i perquè des de
l'escola s'ensenyi als nens els valors de la pau, la tolerància i el
respecte per la diferència.
El
conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, va ser
l'encarregat de parlar en nom de l'executiu tripartit, ja que va ser
l'únic representant del govern català present a l'acte tot i que també
estava prevista l'assistència del conseller d'Interior i Relacions
Institucionals, Joan Saura. El líder d'ERC va justificar l'obligació de
commemorar cada any l'Holocaust. Igual que va fer Jorge Semprún en
l'acte d'homenatge que va fer el govern tripartit de Maragall als
supervivents catalans dels camps d'extermini nazis, Carod-Rovira va
reivindicar ahir la necessitat que des de les institucions públiques es
faci un treball de recuperació de la memòria històrica, sobretot davant
l'evidència que cada vegada queda menys gent viva que hagi estat
testimoni directe d'aquells fets.
Carod-Rovira
també va deixar clar que l'Holocaust no admet comparacions, perquè
representa el "mal absolut". "És un horror tan gran que mai s'hauria de
comparar amb res per evitar el risc de banalitzar-lo", va assegurar.
A
l'acte hi va haver dos moments molt emotius. El primer va ser l'encesa
de sis espelmes del record. El supervivent del gueto de Budapest
Enrique Vandor va encendre la primera en memòria de les víctimes
jueves, Dan Terracina va fer el mateix en memòria dels nens morts a les
cambres de gas, l'exdeportat a Buchenwald Marcel·lí Garriga va encendre
la tercera espelma per les víctimes catalanes i espanyoles, el
representant de la comunitat gitana Mariano Fernández va encendre la
quarta. La cinquena espelma, encesa per Nina Mitrani, va servir per
retre homenatge als que van ajudar els perseguits a fugir dels seus
botxins. L'última espelma la va encendre l'ambaixador d'Israel a
Espanya, Victor Harel.
El segon moment emotiu de l'acte va ser el minut de silenci i el cant a cappella de l'oració fúnebre Eyl Male Rakhamim (Deu
és ple de compassió), un cant de la tradició jueva asquenasita en
record de tots els jueus massacrats en les croades i en l'Holocaust.
Teodoro
Burdman, president de la comunitat israelita de Barcelona, va lamentar
que la persecució de les minories encara no ha acabat i va demanar que
"es vacunin els nostres fills contra l'antisemitisme i el racisme". Tot
seguit va ser el president del Parlament, Ernest Benach, l'encarregat
de cloure l'acte institucional fent una crida al diàleg com a única
eina per aconseguir la pau i recordant que tots tenim el deure moral de
recordar l'Holocaust. "La pau només és possible per la via del diàleg.
Per això cal impulsar una nova cultura de la pau", va dir, encara que
aquesta aposta sigui la més difícil i arriscada. Shalom.
www.avui.cat
http://catalunya-israel.blogspot.com/
Dc Gen 24, 2007 5:12 pm