estat palestí?

Shalom!
Feia temps que no passava per aquí i veig que s'ha animat darrerament. Per això, i perquè estic escrivint un article sobre el tema en qüestió, m'agradaria obrir un debat/diàleg vers l'actualitat del moment: la proposta de l'ANP de demanar l'ingrés a l'ONU com a estat membre.

Tot i que en les darreres setmanes he votat diverses vegades, en diferents fòrums i espais d'opinió, en contra de la presentació de la sol·licitud al Consell de Seguretat de l'ONU, i que el meu posicionament és clar i nítid en defensa d'Israel, crec que l'actual govern israelià tenia d'altres alternatives davant el desafiament àrab. L'opció triada de defensar-se com gat panxa enlaire i encomanar-se a la protecció (en forma de vet) dels Estats Units no em sembla ni la millor ni la més encertada.

Plantejo una altra: Israel dóna suport a la creació d'un estat àrab i a la seva presència a l'ONU. Això sí, aquest reconeixement hauria d'anar vinculat al reconeixement de l'estat jueu, i a la seva seguretat present i futura, com a condició inexcusable. Això amb llum i taquígrafs davant l'ONU i de tot el món.

Aquest plantejament enllaçaria amb el pla de partició del 1948 (acceptat pels jueus però no pels àrabs) tot i que -com llavors es va fer- s'haurien de delimitar noves zones per a uns i altres en funció de la seva demografia actual.
Bé, no exposo res més tot esperant les vostres aportacions. Bon diàleg.
Shalom.
Saisei.

Xalom Saisei,

Només comentar dues coses.

Una és que penso que Israel no li hauria d'atogar cap legitimitat a l'ONU. Gran part dels estats membres de l'ONU són règims on l'anti-semitisme és acceptat per l'estat o fins i tot promogut. Per exemple: on s'és vist que la ONU estigui discutint la possibilitat de fomentar la creació d'un estat per a un col·lectiu, els "palestins", que en cap moment han renunciat al terrorisme i l'anti-semitisme? Israel hauria de "passar" de l'ONU i tractar només amb els estats aliats i "amics". Jo no descartaria la conveniència de que Israel deixes de ser membre de la ONU.

L'altra és que Israel no té per què negociar l'abandonament de cap part del seu territori. Al contrari, Israel esta obligat --per més d'un motiu-- a no cedir ni un pam de territori, encara que els àrabs que visquin al voltant (ja no diguem un nou estat musulmà clavat al cor de la Terra d'Israel) es "comprometin" a no atacar Israel: quin valor han tingut fins ara les promeses dels veïns d'Israel?. Egipte i Jordània només han mantingut la calma relativa amb Israel per les prevendes americanes; però ara, sobretot amb Egipte, això s'acaba.

Els dos punts anteriors deriven de la idea que penso que Israel ha de prendre les decisions geoestratègiques tenint en compte exactament i només els seus interessos i passar de la Comunitat Internacional representada per la ONU; en les paraules del profeta no jueu Balaam:

"Vet aquí un poble que habita a part, no és comptat entre les altres nacions" [Nombres; 23:9]

Xavuà tov a tots els membres del fòrum Catalunya-Israel,

Joel Català

http://www.caiv.org/medios/unilateralismo_obstaculo15082011.pdf

Bé, la meva crítica (si es pot entendre com a tal) es refereix a l'estratègia israeliana davant tota aquesta pantomima davant l'ONU.

Al meu entendre la diplomàcia israeliana s'havia d'haver presentat a l'ONU dient ben clar el que Lior Haiat diu en aquest article (http://embajadaisrael.blogspot.com/2011_09_19_archive.html) començant pel sisè paràgraf ("Antes de nada quiero aclarar una cosa...) fins al final.

Recordar al món que sota els principis del dret internacional (convenció de Montevideo: http://es.wikipedia.org/wiki/Convenci%C3%B3n_de_Montevideo // http://ca.wikipedia.org/wiki/Estat) s'han de complir 4 requisits previs al reconeixement d'un estat: una població permanent, un territori definit, un govern representatiu i una capacitat d'entrar en relació amb d'altres estats. Abbas no pot aportar el compliment d'aquestes 4 premises. En particular s'hauria de posar èmfasi en què Abbas no té la representació del poble que diu representar (mandat caducat, Hamas en contra) per la qual cosa s'hauria de posposar qualsevol reconeixement a que es donessin els 4 requisits.

Es podria recordar també, com diu la resposta a la darrera pregunta de l'article del sisco que l'any 1988 ja va ser aprovat per l'Assemblea General.

En canvi, no em sembla correcte criticar-ho per unilateralista com fa aquest darrer article. No us amagaré pas que el principal argument per qüestionar aquesta crítica es que serà la via per la qual els catalans haurem de demanar el nostre reconeixement.

Abbas no ha anat a l'ONU a que el reconeguin, sinó a demonitzar i aïllar Israel. Una variant en la resposta israeliana, pel que fa a estratègia, donaria millors resultats en impedir que Abbas es presentés com a víctima. En definitiva, per molta força que tinguin i per molt suport dels EEUU que tinguin, els israelians no poden prescindir de l'estratègia. I en aquest cas, almenys a simple vista, sembla que creguin tenir prou amb el suport d'Obama.

Pel que fa a les paraules d'en Joel, crec que abandonar o passar de l'ONU només contribuiria a l'aïllament d'Israel. I entenc el segon argument respecte a cedir territori i el comparteixo...tot i que sóc conscient que la immensa majoria d'israelians (inclosos Netanyahu i Lieberman) estarien disposats a determinades concessions territorials a canvi de la pau total i duradora.

Xalom.

H' no ho permeti però això té pinta de ser la justificació per a futurs atacs a Israel. Bon any 5772

saisei escrigué:

Pel que fa a les paraules d'en Joel, crec que abandonar o passar de l'ONU només contribuiria a l'aïllament d'Israel. I entenc el segon argument respecte a cedir territori i el comparteixo...tot i que sóc conscient que la immensa majoria d'israelians (inclosos Netanyahu i Lieberman) estarien disposats a determinades concessions territorials a canvi de la pau total i duradora.

Saisei segurament tens raó que abandonar la ONU seria un factor d'aïllament; però aquest aïllament no té per què ser negatiu, ja que Israel no legitimaria els estats sàtrapes la ONU. Ben pensat, de fet la ONU té una rellevància relativa: el que compta és no estar aïllat de la dotzena d'estats més poderosos, amb els quals es podria continuar mantenint relacions bilaterals perfectament.

Sobre cedir territori per pau, aquest paradigma ja s'ha demostrat falaç. S'ha comprovat el contrari: a més territori cedit per Israel, menys pau. Seguint aquesta regla de tres, la pau total i duradora no arribarà amb un Israel territorialment reduït sinó amb un Israel territorialment íntegre.

Xanà Tovà uMetukà keDvaix (que tingueu un Bon Any Nou Dolç com la mel)

Joel Català escrigué:

amb un Israel territorialment íntegre.

Un altre concepte a definir segons qui s'ho miri. L'actual? o més Gaza?
i Jordània?

i respecte a abandonar la ONU, no seria una renúncia al seu rol al món per part d'Israel?


Que tu també tinguis un bon i dolç Any Nou.

saisei escrigué:

Joel Català escrigué:

amb un Israel territorialment íntegre.

Un altre concepte a definir segons qui s'ho miri. L'actual? o més Gaza?
i Jordània?

He fet servir aquests termes ambigus expressament. Un Israel "territorialment íntegre" es pot entendre com un Israel que englobi tots els territoris que li garanteixin profunditat estratègica i en conseqüència la pau.

saisei escrigué:

i respecte a abandonar la ONU, no seria una renúncia al seu rol al món per part d'Israel?

Saisei, per que relativitzis la importància de ser membre de la ONU: Israel no és membre de la OTAN i això no li impedeix tenir pactes militars amb qui li convingui.

saisei escrigué:

Que tu també tinguis un bon i dolç Any Nou.