El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)

El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)




Ban Ki-moon demana a israelians i palestins que s'asseguin a negociar


Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides ha demanat a israelians i palestins que tornin a asseure's a negociar, li preocupa la falta d'avenços en les negociacions que condueixin a una solució del conflicte que des de fa 63 anys els enfronta.

“Es crucial que les negociacions es reprenguin. El temps no és el nostre amic – digué Ban Ki-moon – fa molt que el conflicte entre israelians i palestins s'hauria d'haver acabat i s'hauria d'haver assolit la solució dels dos Estats”. Si, però els palestins no han fet cap esforç per solucionar el conflicte en aquests 63 anys, conflicte del que ells són els responsables i alhora les principals víctimes per haver renunciat a un Estat que els va ser atorgat per les Nacions Unides i al qual ells van renunciar incomprensiblement.

“Ja és hora que les part se n'adonin que la solució és que hi hagi dos Estats en què els israelians i els palestins puguin viure uns al costat els altres en pau i seguretat. Ambdues parts van acordar aquella solució i fou recolzada per tots els països del món”. Aquesta és la solució aprovada a la resolució 181 però arribat el moment de proclamar el seu Estat els palestins van decidir que tenien altres prioritats, i veient com han anat les coses i com van em sembla que la prioritat dels palestins no és la de viure en pau al costat dels israelians.
Una desagradable broma que ja fa massa que dura


“Quan rebo una sol•licitud la reviso per a veure si té la forma adequada i si en ella el país en qüestió es compromet a complir amb la Carta de l'ONU, llavors la refereixo al Consell de Seguretat”. Ban Ki-moon va reconèixer que encara no havia rebut cap sol•licitud de les autoritats palestines.

El representant palestí va assegurar que encara no han decidit quin camí seguiran a l'ONU per aconseguir el seu reconeixement com Estat, sigui com Estat membre o com observador. Els palestins continuen fent perdre el temps a tothom, no tenen pla que seguir, és una presa de pèl, des de fa 63 anys estan rifant-se a tothom, 63 anys "fent la puta i la Ramoneta", però malauradament aquesta broma ha costat moltes vides, però ells segueixen en la mateixa línia. I sembla que tenen la intenció que tota aquesta desagradable broma continuï indefinidament.
Netanyahu: si a un nou estatus per a l'Autoritat Palestina, no a l'Estat


El primer ministre israelià accepta que les Nacions Unides donin un nou estatus més elevat a l'Autoritat Palestina però no el reconeixement de Palestina com Estat. Netanyahu ha anunciat que en el seu discurs davant les Nacions Unides dirà que el camí cap a la pau passa per les negociacions directes entre Israel i Palestina.

“L'Assemblea General no és un lloc on Israel rebi generalment una justa atenció”, va retreure Netanyahu a les Nacions Unides durant una conferència de premsa amb el primer ministre txec Petr Necas, a Jerusalem, “però malgrat tot he decidit dir la veritat per a tot aquell que vulgui escoltar-la”. S'ha d'entendre que la majoria dels països pertanyen al tercer món, la majoria són països amb governs autoritaris, un fet que en molts sentits els apropa al que seria un futur Estat Palestí. Per si algú no ha entès el que he dit ho diré sense embuts: La majoria dels països membres de les Nacions Unides són països del tercer món i la majoria tenen en comú amb el que seria el futur Estat palestí que tenen règims totalitaris, bé, els palestins no sent encara un Estat ja són governats per un règim totalitari. Això els diferencia d'Israel, un Estat democràtic envoltat de règims totalitaris i absolutament menyspreables. És la solidaritat de la Internacional tirana. Les Nacions Unides haurien de ser més exigents amb els països aspirants a ser nous membres i exigir-los governs democràtics i el respecte als drets humans, així com el propòsit de viure en pau amb els països veïns. Reconèixer l'Estat palestí és un error perquè no serà un Estat democràtic en què es respectin els drets humans, i tampoc tenen cap interès a conviure en pau amb el seu principal veí, Israel. El futur règim palestí amb un Hamàs que proclama el seu desig de destruir l'Estat d'Israel no hauria de ser reconegut per les Nacions Unides. El problema és que la majoria dels països que voten són països amb règims tan menyspreables com el del futur – en realitat aquests són els que manen ja – Estat palestí. Per tant, les Nacions Unides està a punt d'acceptar en el seu si un altre dictadura.
Obama es reunirà amb Netanyahu


El president dels Estats Units Barack Obama i el primer ministre israelià Binyamin Netanyahu es reuniran per parlar sobre el procés de pau. El govern dels Estats Units ha advertit que si l'assumpte del reconeixement de l'Estat palestí arriba al Consell de Seguretat el vetaran, ja que consideren que les negociacions entre els palestins i els israelians són prioritàries. És a dir, els Estats Units vetaran el reconeixement per obligar als palestins a asseure's amb els israelians a negociar, cosa que els palestins no estan gens disposats a fer. Un conseller nord-americà ha declarat que “passi el que passi a Nova York, aquesta és una qüestió que ha de resoldre's entre israelians i palestins”. El govern nord-americà pressiona les autoritats palestines per a que s'asseguin a negociar en lloc de tirar pel dret com han fet sense haver solucionat el conflicte amb Israel.

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abàs ha declarat que demanarà el reconeixement de Palestina com Estat perquè “Palestina necessita l'estatus de membre de les Nacions Unides per a negociar la pau”.

Obama creu que el reconeixement de Palestina com Estat només serviria de “distracció” i en aquestes circumstàncies els Estats Units “s'oposaran fermament” a aquest reconeixement.

Els palestins no sembla que tinguin cap interès a solucionar el conflicte amb Israel, i tant els Estats Units com Israel creuen que primer s'ha de solucionar el conflicte entre ambdós països.

Fins ara no he escoltat que Nacions Unides exigeixin al futur Estat palestí que renunciï a destruir l'Estat d'Israel ni que aquesta sigui una condició indispensable per assolir la condició d'Estat. Hamàs seria capaç de renunciar a la destrucció de l'Estat d'Israel?.
Abàs menteix


Abàs va dirigir-se als palestins explicant-los un sopar de duro sobre la necessitat que l'ONU els reconegui com Estat per seguir les negociacions de pau amb Israel. Porten 63 anys en què no han estat capaços d'arribar a un acord de pau amb Israel i demostrant que si s'asseien a la taula de negociació era perquè els obligaven, però amb el clar propòsit de no arribar a cap acord de pau en ferm i no complir cap acord per mínim que sigui. I sense solucionar aquest tema pretenen ser reconeguts com Estat, un Estat governat per grups terroristes. Doncs Abàs va i els explica als seus compatriotes un sopar de duro immens: “Ho tenim tot: tenim democràcia, llibertat, transparència... Sols tenim una qüestió pendent: necessitem tenir (membresia) plena a les Nacions Unides amb les fronteres de 1967 per anar a les negociacions a solucionar tots els assumptes permanents amb els israelians”. Després declara que la seva iniciativa “no pretén aïllar a Israel o treure-li el seu estatus legal però si vol aïllar les polítiques israelianes, acabar amb l'ocupació i transformar la relació entre ambdues parts en una “relació entre dos Estats: un ocupat i l'altre ocupant”. “Necessitem acabar amb l'ocupació perquè les seves pràctiques són el dolor que patim tots els dies”. Anem a pams. Pensar que a Palestina tenen llibertat, democràcia i que són transparents és d'una ingenuïtat que frega l'estupidesa. A Gaza governa Hamàs amb puny de ferro, és un règim totalitari que no respecta els drets dels seus ciutadans, a Cisjordània potser les coses són una mica més suaus, però allà no hi ha cap forma de govern que s'assembli mínimament a una democràcia. Llibertat?. No fem bromes. Després de les eleccions Hamàs va fer-se amb el control de Gaza eliminant qualsevol oposició d'altres forces, especialment de Fatah, a Cisjordània va succeir el mateix però canviant els papers. La llibertat de la que parla Abàs no existeix a ni a Gaza ni a Cisjordània. Transparència?. Si us plau, els dos règims que governen els dos territoris palestins tenen uns nivells de corrupció galopants. Abàs intenta presentar una Palestina sota el govern d'Hamàs a Gaza i l'Autoritat Palestina a Cisjordània amb una vida quasi idíl•lica, molt lluny de la realitat. I ens hem de creure que allò que no han volgut negociar amb Israel en tots aquests anys ho començaran a negociar el dia després que siguin reconeguts com Estat?. Abàs diu que no vol aïllar a Israel però si les seves polítiques israelianes. Aquest home és un barrut. Israel ha cedit molt i ha hagut de suportar els atacs amb coets i els atemptats terroristes, fa poques setmanes Hamàs i altres organitzacions terroristes palestines van coordinar una incursió d'una cèl•lula terrorista en territori israelià combinant aquesta acció amb el llançament de coets i granades de morter. La indecència i immoralitat d'aquests dirigents terroristes palestins, ho dic clar, els palestins estan governats per terroristes, no té límits. Els israelians fan política, els palestins cometen atemptats terroristes, és als palestins als quals s'ha d'aïllar, és evident que no hi ha res a negociar amb aquesta gent. Abàs diu que la presumpta ocupació israeliana de Palestina els causa dolor. Pobrets. És cert que hi ha israelians a Cisjordània, són els anomenats colons, gent que ha decidit viure allà on hi ha llocs que els jueus ortodoxes i més radicals creuen que són els llocs sagrats. Els jueus anomenen aquestes zones de Cisjordània en què viuen aquests colons amb els noms bíblics de Judea i Samària. És cert, hi ha tropes israelianes, tropes que protegeixen aquests colons dels terroristes palestins. Dolor?. Si, no nego que els palestins hagin patit molt en aquests 63 anys però la responsabilitat ha estat dels dirigents palestins que van renunciar a l'Estat que les Nacions Unides els van atorgar l'any 1947 i que haurien d'haver proclamat l'any 1948. I la culpa la tenen els Estats àrabs que els van enganyar fent-los renunciar a aquell Estat. I la culpa l'han tingut tots els dirigents palestins que no han fet cap esforç per assolir un Estat capaç de viure en pau. Els dirigents palestins són responsables del dolor que han causat al seu propi poble però també del dolor que han causat a altres pobles.

Abàs no es considera responsable de res, però aquesta és una característica que tenen tots els sàtrapes àrabs, ells mai són responsables del mal que infligeixen al seu propi poble.

Abàs culpa Israel que les negociacions no avancin, però vull recordar que en les últimes negociacions amb Israel, mentre estaven asseguts a la taula els terroristes palestins d'Hamàs van dedicar-se a llançar coets contra Israel i deien que els acords als quals arribessin les dues parts no els obligaven a res a ells. És a dir, la delegació palestina va anar a les negociacions a perdre i a fer perdre el temps, com sempre.

I novament Hamàs ja ha dit que no donen suport a la iniciativa d'Abàs. Com sempre.







.