No sé si algú de vosaltres va veure "la Quatro" ahir a la nit. Si no és així millor per a vosaltres.
Va ser vergonyós veure com l'Iñaki Gabilondo feia el ridícul més espantós en una "entrevista" (per dir alguna cosa) que va fer al president del "parlament" iranià (no sé qui punyetes l'ha convidat a Madrid). L'Iñaki, més ximple cada dia que passa, deu haver pensat "quina oportunitat per fer-li preguntes i donar-li l'oportunitat d'expressar-se" i va i el convida al seu programa a una hora de màxima audiència.
Doncs bé, li comença a fer preguntetes d'allò més ximple, faciletes per tal que l'iranià es pugui lluïr com a pacifista i víctima de l'imperialisme i del sionisme -molt lluny de les preguntes punyents que acostuma a fer (no fos cas que l'altre s'ofengués, ja sabem com són de sensibles)- i què es troba? un autista que va a la seva deixant anar el seu discurs, reclamant disculpes de tot occident i exigint l'acceptació sine qua non de la seva retòrica (que hamas és un grup democràtic,...). Quan li va preguntar si "en cas que Israel canviés de posició vers els palestins, l'Iran acceptaria la seva existència" (sic) l'altre va fer un exercici suprem d'autisme...i l'Iñaki li va acceptar.
Repugnant és que algú que es diu periodista doni veu a un energumen com aquest, com ho és que fagi renùncia d'exercir com a tal amb segons qui, però en el seu cas encara és pitjor per la incoherència que mostra si comparem com tracta el tema vasc, carregant contra ETA, Ibarretxe i qualsevol que no sigui el seu estimat Patxi López i d'altra banda sigui "comprensiu" amb hamas i els seus mànagers.