Público llençant merda

http://www.publico.es/internacional/064010/palestina/historia/limpieza/etnica/oculta/guerra/1948

Es tracta de propaganda barata escampada per part d'aquest diariot.

Ilan Pappe és una de les principals figures de l'auto-odi jueu.

La història verídica ens detalla com la mateixa Golda Meir anava poble per poble demanant que els àrabs no marxessin del territori que el pla de partició del Mandat de Palestina assignava com a "llar del poble jueu". A Haifa, per cert, hi va tenir cert èxit. Els jueus van guanyar la guerra, es va fundar l'estat d'Israel, i aquests àrabs que van sortir del territori ja no van tornar. I aquí comença el problema dels "refugiats" àrabs.

D'altra banda, tothom sembla haver oblidat els jueus --aquests sí-- expulsats dels estats àrabs a partir de 1948. Precisament, fa ben poc que el Congrés americà ha aprovat una llei en la qual, quan es parli de "refugiats àrabs", també és faci esment dels veritables refugiats, els refugiats jueus, que hagueren de fugir cames ajudeu-me dels països àrabs:

"Congress Passes First Ever Resolution on Jewish Refugees from Arab Countries": http://canadafreepress.com/index.php/article/2525

Dels jueus que van haver de fugir dels països àrabs ningú no en parla degut al èxit de la seva integració dins la societat israeliana. L'esforç per part de tot el país ha estat enorme, tan dels que hi eren com dels que venien. És una mostra de la voluntat i la solidaritat de tot un poble. En canvi, als palestins que van marxar del territori assignat a Israel, els han fet servir de moneda de canvi i de punta de llança per atacar Israel, sigui convertint-los en terroristes, o utilitzant-los com a mera propaganda. Amb l'immens territori que tenen els àrabs, i els diners del petroli, que els palestins encara siguin uns refugiats és només perquè els mandataris àrabs els dóna la gana, per pura manca de voluntat i/o mala fe.