Convulsions a l'Orient Mitjà
Convulsions a l'Orient Mitjà (I)
Abàs reconeix que fa 64 anys van cometre un error
L'any 1947 les Nacions Unides van decidir aprovar la creació de dos Estats al protectorat britànic de Palestina, un Estat de Palestina pels àrabs i un Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van renunciar al seu Estat, els jueus van proclamar-lo l'any 1948. Immediatament els Estats àrabs de la zona van atacar l'Estat d'Israel amb el clar i declarat propòsit de fer-lo desaparèixer del mapa, però el petit Estat d'Israel els va derrotar. Des de llavors els àrabs i els israelians s'han enfrontat en dues guerres més, dues guerres que com la primera van iniciar els àrabs però la van guanyar els israelians. I des de llavors els palestins van iniciar una campanya terrorista contra Israel que té els seus moments més àlgids en el segrest d'avions amb ciutadans israelians i la massacre dels Jocs Olímpics de Munic en què una cèl•lula terrorista va segrestar i va acabar assassinant els atletes israelians. Dels episodis de segrestos d'avions cal destacar quan uns terroristes palestins amb la col•laboració de dos terroristes alemanys van segrestar més d'un centenar de ciutadans israelians i van desviar l'avió d'Air France cap a Uganda via Líbia. D'aquest episodi recomano qualsevol documental o pel•lícula que tracti sobre l'Operació Entebbe”.
També hi ha hagut els episodis de les Intifades. Els dirigents palestins en aquests 63 anys s'han dedicat a marejar la perdiu mentre morien persones. Acceptaven asseure's a negociar amb Israel poques vegades però quan ho feien era per no arribar a cap acord, en realitat, crec que els dirigents palestins mai han tingut intenció d'arribar a cap acord i van fent la viu-viu mentre la tragèdia continua.
Em sorprèn que Abàs ara reconegui que els àrabs van equivocar-se l'any 1947 quan van refusar la partició que significava la creació de dos Estats. “Va ser un error. Va ser un error àrab, totalment”. Els dirigents palestins han trigat 64 anys a reconèixer que van “cometre” un error, un error que ha causat milers de víctimes a ambdues bandes. Està bé que reconeguin que van equivocar-se, ara que ja han reconegut que “van equivocar-se” seria bo que fessin alguna cosa per redreçar la situació, oi?. Sembla que no serà així, després de reconèixer l'error es lamenta de la situació de la que ells són responsables juntament amb els altres països àrabs que els “van malaconsellar” i que ells estan patint i causant patiment als seus veïns israelians. Abàs: “Però, ¿ens castiguen ells (els israelians) per aquell error 64 anys?”. No, els israelians no estan castigant als palestins, són els líders que tenen els palestins el veritable càstig diví, la plaga que pateixen els palestins des de fa 64 anys.
I a Jordània demanen trencar els acords de pau amb Israel
A Jordània un grup de manifestants demanava que s'anul•lin els acords de pau amb Israel, uns acords signats fa uns 15 o 20 anys. És evident que Israel té un seriós problema, té un veïnat conflictiu i amb el qual signar acords no serveix de res perquè la paraula dels líders àrabs no val un rave, i perquè en molts casos els dirigents que van signar els acords ja no hi són.
L'infern àrab
La majoria dels països àrabs estan patint canvis polítics i socials, hi ha un auge dels sectors islàmics més radicals, aquells que volen tornar a una situació a la zona com la dels anys 70 en allò que a Israel es refereix, i també veiem que la primavera àrab que va significar la caiguda d'alguns règims autocràtics àrabs està significant la pujada de règims islàmics que volen implantar la xara a tot el món àrab. La primavera àrab no està significant que els països àrabs comencin a ser països democràtics sinó que va camí de ser la via per la qual tinguem a règims islàmics molt més autoritaris que els règims militars caiguts. Si la paraula dels governants àrabs sol ser poc de fiar encara ens hauríem de preocupar més perquè no sabem qui mana realment en aquests països ara mateix.
Veiem com l'ascens dels nous governants significa la implantació de la xara, la llei islàmica, és a dir, un retorn a l'Edat Mitjana, clar que n'hi ha molts d'aquests països que no van sortir mai de l'Edat Mitjana.
Convulsions a l'Orient Mitjà (II)
Onze coets de la Gihad Islàmica disparats contra Israel
La Gihad Islàmica, un de tants grups terroristes que es mouen per Gaza va disparar onze coets contra Israel des de les 7 del matí, malgrat la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines de Gaza. Uns altres 28 coets i granades de morter, a més dels onze coets, van ser disparats contra poblacions de l'Estat d'Israel però o van caure en zones deshabitades o van ser interceptats pel sistema antimíssils israelià Kipat Barzel però un home de 56 anys va resultar mort i quatre persones van resultar ferides per l'impacte d'un d'aquests artefactes per l'atac de la Gihad Islàmica. Aquesta organització terrorista va comunicar que ignorava l'existència de la treva.
La Gihad acata la treva 24 hores més tard
24 hores més tard la Gihad Islàmica accepta la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines. Van llençar 39 projectils durant la treva negant la seva existència. Ha calgut que nou membres d'aquesta organització terrorista islàmica fossin abatuts per a què s'assabentessin de la treva. Abu Ahmet, portaveu de les brigades Al Quds de la Gihad Islàmica va declarar que “la Gihad Islàmica ha respost als esforços de treva, però ens reservem el dret a respondre a qualsevol agressió”. Quin cinisme. “ Hem creat un balanç d'horror amb l'enemic que ha sigut qui ha suplicat la treva”. Egipte va “patrocinar una treva entre Israel i les organitzacions terroristes palestines que la Gihad Islàmica no va complir i va realitzar una sèrie d'atacs amb projectils, ha calgut que l'aviació israeliana matés a nou membres de la Gihad Islàmica perquè aquesta organització decideixi acceptar la treva. Encara que als islamistes els costi poc morir perdre una desena de membres, entre ells cinc comandaments i un magatzem d'armes els deu haver afectat.
La Gihad Islàmica és una organització terrorista que respon directament a les ordres del govern de Teheran, i és rellevant que les brigades Al Quds responsables d'aquest atac contra Israel tinguin el mateix nom que unes unitats d'elit dels guardians de la revolució islàmica.
Un milió a qui segresti un israelià
Un predicador saudita ha ofert un milió de dòlars a qui segresti un soldat israelià per poder-lo intercanviar per terroristes palestins empresonats a Israel.. Inicialment el príncep Jaled bin Talal havia ofert cent mil dòlars però aquest cap de setmana ha augmentat la xifra. Bé, en aquestes circumstàncies si jo fos un soldat israelià i veiés a un àrab apropant-se a mi li dispararia abans que fer un viatge a Can Hamàs. Israel hauria d'oferir recompenses a canvi de l'entrega de líders d'organitzacions terroristes i d'aquells que els financen. Això suposaria un doble benefici per a la població palestina, d'una banda ingressarien diners i de l'altra perdrien de vista als malparits terroristes que han estat i són encara els responsables de tots els mals del poble palestí.
Dt Nov 01, 2011 12:38 am
