amunt i avall per Israel

ei gent, per ací un de nou. com va la hasbarà?

m'agradaria parlar del que he vist amb els meus propis ulls. jo crec que una de les principals raons per les quals hi ha la creença popular que Israel és més roí que el dimoni és la ignorància creada per la manipulació informativa.

per això crec que és bo parlar de l'israel que coneixem nosaltres. el darrer febrer vaig tindre la sort de poder visitar israel per primera volta i vaig quedar encantat amb el país. vaig poder viure allò que realment més m'abellia: la vida quotidiana més enllà del conflicte.

des del primer moment vaig fer amics israelians gràcies a CouchSurfing i només puc dir que em feren sentir com a casa i que m'ho passí de puta mare. vaig tastar el millor hummus de yafo, un dia em portaren al Nègueb i vam visitar un poble beduí on un dels meus amics havia estudiat àrab. la família de la que havia sigut la seua mestra ens van tractar de categoria! té, pastetes i mil històries per a dormir, perquè em van demostrar com de bé es poden arribar a dur alguns d'ací i alguns d'allà. després vam vore les restes de ciutats bíbliques mentre ens torràvem un poquet al sol. un altre dia vaig perdre'm per un mercat de fruites i verdures de jerusalem i vaig acabar a Mea Shearim... i com no, també vaig fer el guiri una miqueta.
i com realment no es pot deslligar del tot la vida quotidiana del conflicte, vaig visitar la carpa dels pares d'en Gilad Shalit i molt a propet vaig sentir com la policia detonava un artefacte sospitós deixat a un autobús.
i vaig fer moltes més coses en només 11 dies que no caben ací però que ja aniré contant

la impressió general que m'enduguí és que Israel és un país de persones que com ací, poden ser bones, roïnes o ni això ni allò... però caracteritzats per haver-se resignat a acceptar una realitat molt dura, sense renunciar a un possible i hipotètic futur de pau i sense abandonar un dia a dia tot el normal que siga possible per a continuar avançant com a societat. i en eixes condicions, crec que té molt de mèrit el que ha aconseguit aquest xicotet país.

Supose que per ací deu n'hi haure més d'un que haja estat també per allà... què vos ha semblat? potser ja s'ha parlat d'açò abans... en un altre tòpic...? conteu-me!





[list=1][*]

Benvingut Norrebro i enhorabona per la teva experiència a Israel!
Com molt bé expliques, a Catalunya patim d'una total desinformació, tergiversació i ignorància vers la realitat d'Israel que traspassa qualsevol límit raonable.
Espero que segueixis fent crònica de les teves experiències!
Una abraçada!

He anat quatre vegades a Israel. La primera el 1990, mentre Sadam Hussein tenia invait Kuwait, també el 1998, el 2009 i enguany. He anat amb diferents persones. la darrera ens han acompanyat les nostres filles, de 29 i 27 anys: els hi ha agradat d'allò més i han comentat com de dogmàtics i desinformadors són els clixés que per la Catalunya actual corren sobre Israel. Bé és veritat, però, que la calidoscòpica Jerusalem en una Setmana Santa on confluien -enguany- les pasques jueva, catòlica i ortodoxa és una experiència inolvidable. Abans, però, haviem fet abastament tota la Galilea, fins a Metula (límit nord) i a banda que les valls són una meravella, la modernitat del país és envejable.